Desenvolupament d'hàbits i habilitats

Habilitat:

Destresa d'execució: Refereix-se a capacitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una acció amb èxit.

Hàbit:

Quan una persona executa una conducta: Aprensió en el moment oportú. Automatització relativa d'una acció. Els hàbits són constants i flexibles, s'adapten a les situacions.

Rutina:

L'automatització dels hàbits: Això és possible després d'un procés repetitiu i rutinari de l'acció.

Autonomia:

Objectiu final del procés d'adquisició de qualsevol hàbit: Poder prescindir d'ajuda o suport. Depèn de les capacitats de la persona i de l'entorn.

Adquisició d'hàbits:

L'aprenentatge dels hàbits: És funcional i essencial per adquirir-los i consolidar-los, ja que s'apliquen al llarg de tota la vida (habilitat d'execució i habilitat de planificació).

Habilitat d'execució:

Capacitats relacionades amb la motricitat: Indica que el nen ja té força als braços i que hi ha un cert desenvolupament de coordinació manual i ull-mà. La pràctica d'uns hàbits ajudarà a que s'enforteixin i millorin.

Habilitat de planificació:

Habilitats de tipus cognitiu: Comprensió i reconeixement de les accions que comporta cada hàbit.

Hàbits d'alimentació:

Cal procurar que l'ambient sigui adequat i còmode. Els espais molt grans no són adequats. El mobiliari també ha de ser adequat, ha de permetre a l'educadora atendre a tots els infants.

Hàbits de descans:

Zones tranquil·les i protegides per realitzar jocs de poc moviment. Ha d'estar dotat de matalassos allunyat de la zona de joc.

Hàbit d'higiene i vestir:

Lavabo adequat a la seva alçada. Lloc visible estris per a la higiene personal...

Relació afectiva:

Els hàbits s'adquireixen per imitació i jugant, en relació amb les altres persones i les seves exigències. La persona adulta ha de garantir l'afecte per damunt de qualsevol cosa. La afectivitat facilitarà la comunicació entre els dos. Cal tenir en compte l'autoritat que planteja unes normes i unes exigències raonables i conegudes per a tots, per al benestar de tothom.

Quotidianitat:

La relació del procés dins de l'entorn natural on es desenvolupa la persona perquè el procés sigui més fàcil i eficaç.

Interrelació família-escola:

La majoria dels hàbits que l'infant ha d'adquirir implica una intervenció conjunta per establir normes i pautes en els entorns més habituals, per dotar de funcionalitat els aprenentatges i alhora donar seguretat.

Programació d'hàbits:

Com en tota programació, s'han de marcar un objectiu, seleccionar uns continguts, conceptes, procediments i actituds, valors i normes en relació a l'hàbit i el seu aprenentatge.

Fases en l'aprenentatge:

Preparació: Cal fer un anàlisi dels aspectes que tenen a veure amb l'aprenentatge, habilitats, entorn.

Aprenentatge: Fase en la qual s'ensenya d'una manera lúdica l'hàbit.

Automatització: Acceptació de la normativa, execució i millora de l'hàbit.

Consolidació: Implica l'aplicació autònoma de l'hàbit. S'ha produït una maduració en les capacitats.

Temporalització programació hàbit:

Establir un espai temporal per a l'adquisició. No s'han de planificar activitats de manera aïllada, s'han de realitzar cada dia de manera estable i pautada. No es pot exigir a tots els infants el mateix ritme.

Avaluació:

Qualsevol instrument d'avaluació que s'utilitzi ha de recollir què s'està avaluant, quan s'ha dut a terme i a qui s'està avaluant.

En qualsevol moment o lloc hem de recollir dades que ens permetin veure diferents capacitats:

• Agrada o no manipular materials amb textures diferents.
• Agrada o no les activitats que embruten.
• Entén el que s'està fent.
• Observa altres infants i imita.
• Respecta el material, es relaciona amb els companys, juga sol...

Quí!