Desenvolupament de gènere i sexe en la infància

Gènere i sexe

Les diferències de sexe són les derivades de les diferències físiques i biològiques entre un ésser masculí i un ésser femení.

Les diferències de gènere estan basades en tradicions, valors o creences (no necessàriament compartides per totes les cultures), que pressuposen actuacions i comportaments diferents per a cada sexe.

Diferenciació sexual i de gènere en la infància

Entre el primer i el segon trimestre de gestació es pot conèixer el sexe del nadó. Ja en edat molt primerenques, els bebès poden arribar a comprendre que les persones es divideixen generalment en homes i dones.

Tres mesos, els bebès poden apreciar que les cares i les veus masculines són diferents de les femenines.

Un any, ja són capaços de distingir els nens de les nenes, encara que vagin vestits de la mateixa manera.

Dos anys, els infants comencen a fer servir paraules diferents segons el sexe de la persona a la qual es refereixin. També assignen activitats i conductes a un sexe o un altre i els associen un determinat tipus de joguines, de colors, de robes, etc. A partir d’aquesta edat es van identificant cada vegada més amb el seu gènere i prefereixen jugar amb joguines tipificades com pertanyents al gènere propi (les nenes amb nines i els nens amb camions).

Tres anys, en els seus jocs, representen rols de gènere (metges, infermeres) i tendeixen a relacionar-se més amb amistats i companyies del mateix sexe.

Quatre ja tenen judicis formats sobre quins jocs són els que han de dur a terme i amb quines joguines. En general, durant els anys de preescolar les activitats dels nens són més motrius, com córrer, saltar, lluitar, etc., mentre que les activitats de les nenes de la seva mateixa edat són més calmades o amb més jocs de cooperació.

Estereotips i rols

L’estereotip de gènere com la creença, generalment admesa, que existeixen unes característiques i comportaments apropiats per als homes i uns altres per a les dones. Els rols de gènere són les manifestacions dels estereotips de gènere en les tasques quotidianes.

Sexe biològic: fer referència a aspectes físics objectivament mensurables (cromosomes, pene, vagina, hormones).

Orientació sexual: És l’atracció física, emocional, afectiva, eròtica, que sentim cap a una altra persona.

Expressió de gènere: es vincula a com mostrem al món a través del nostre nom, vestimenta, comportament.

Identitat de gènere: És la vivència del gènere tal com cada persona ho sent, pot correspondre o no amb el sexe amb què va néixer.

Gènere: És una construcció social i cultural binària comúment associada al sexe biològic.

Teories sobre l’adquisició de rols i estereotips de gènere. Socialització

Un grup de postures defensen el paper primordial dels factors culturals i de socialització com a determinants de la creació d’estereotips de gènere. Provenen bàsicament de l'antropologia i fonamenten la seva explicació en l'existència de cultures en les quals els estereotips de gènere són diferents dels admesos com vàlids en la nostra societat.

Biològics: El primer argument es basa en la semblança que es dona entre cultures molt diferents entre elles pel que fa a l'acceptació de molts rols de gènere. Pel que fa als arguments biològic-hormonals, es basen en el fet que l’efecte de les hormones sexual influeixen en l'adopció d’un rol de gènere. Les dones deixen de créixer en el moment del desenvolupament sexual, mentre els homes continuen el seu desenvolupament més enllà de la pubertat.

Com cal afavorir el desenvolupament sexual? La comprensió de la sexualitat en la infància i l’aplicació de pautes que afavoreixin un desenvolupament sa. L’enfortiment dels factors de protecció, a través de l’educació sexual, que contribueixin a la prevenció de situacions d’abús sexual. El tractament a l’escola, amb l’objecte d’educar en la igualtat i en relació amb la diversitat sexual. L’aprofundiment en el concepte de coeducació, per avançar progressivament cap a una societat més justa, lliure i igualitària entre homes i dones.

Coeducació i educació no sexista

La definició bàsica de coeducació és l’educació que es dona als infants sense discriminació per raó de sexe.

La coeducació sempre ha suscitat polèmica, i encara en suscita, ja que implica una certa manera d’entendre l’educació que no sempre és compartida de la mateixa manera per totes les persones.

No hi ha dubte que a l’escola actual perduren elements que perpetuen una educació sexista que contribueix a establir diferents expectatives per als homes i les dones del futur. Mentre això s’entengui d’aquesta manera, no es podrà parlar d’una veritable coeducació.

Els diferents estudis indiquen que es dedica més atenció al comportament dels nens, se’ls formulen més preguntes i se’ls donen més pautes a l’hora d’explicar-los el que han de fer; també se’ls renya més.

Si una nena mostra comportaments agressius, serà més censurada que si aquests comportaments els presenta un nen; també s’exigeix a la nena més netedat a l’hora de les tasques, ja que es dona per descomptat que el nen és més descurat i més actiu.

És necessari dissenyar un model de coeducació que es basi solament en tractar igual les nenes i els nens i en asseure’ls junts en una aula.

1. Estimular que els infants participin i comparteixin jocs i joguines diferents del que en principi s’associen amb el seu sexe.
2. Incorporar a la programació continguts i activitats dedicats a tasques domèstiques o a habilitats encara vull associades amb rols femenins com preparar el menjar, netejar i ordenar l’aula.
3. Utilitzar a l’aula i en el tracte amb els infants:
4. Potenciar que a l’aula hi accedeixin educadors infantils, com a referents.

Teoria

Freud utilitzava el terme libido per a referir-se a l’energia sexual, que situava unes o altres regions corporals que responien de manera més intensa de l’estimulació plaent depenent de l'etapa del desenvolupament de l’infant. Aquestes diferents parts del cos les anomena zones erògenes.

Etapa Oral 0-1 any El nadó buscarà de mamar i fer-ho el calmarà molt. Més endavant gaudirà també de posar-se coses a la boca, llepar, mossegar, balbucejar i alimentar-se. Pensa que per mitjà de l’alimentació es crea el vincle afectiu amb la mare.

Etapa Anal 2-3 anys El plaer està centrat sobretot a la zona anal. El nen gaudeix retenint i expulsant el pipí i la caca i mostrant als adults les deposicions que acaba de fer a l’orinal. Control d'esfínters.

Etapa fàl·lica 3-5 anys Els genitals passen a centrar l’atenció dels infants. La curiositat que sent l’infant envers el seu propi cos farà que comenci a explorar-lo i descobreixi els seus òrgans genitals com a font per obtenir plaer. Aquesta etapa s’acostuma a superar de forma natural i, una vegada acaba, l’infant adquireix la consciència de si mateix enquadrat en la categoria d’home o de dona. Això s’anomena identitat de gènere.

Etapa de latència. 6 i 11 anys Hi ha un període en el què l’interès sexual disminueix. Biològicament, tot el desenvolupament sexual passa per una fase de paralització o latència.

Etapa genital. A partir del 12 anys En aquesta etapa es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual del nen/a. L’interès sexual o libido es deixa de centrar en els pares per dirigir-se a una altra persona, del sexe oposat o del mateix.