Desenvolupament Físic Infantil: 0-6 Anys

El Desenvolupament Físic dels Nens de 0 a 6 Anys

Objectius:

• Identificar les característiques de les fases del desenvolupament físic dels nens.
• Conèixer-les.

1. Característiques de les Fases del Desenvolupament Físic

Diferenciació entre Creixement i Maduració

• Creixement: Increment de la mida dels òrgans, talla i pes.
• Maduració: Desenvolupament de funcions i característiques fisiològiques adultes, especialment en els primers mesos de vida.

Etapes del Creixement Infantil

1. Neonatal (0-28 dies): Adaptació de l’organisme a la vida exterior, amb maduració de les estructures internes.
2. Lactància (0-1 any): Alimentació exclusiva amb llet els primers 6 mesos, seguida d’una introducció gradual de sòlids.
3. Infantil (1-3 anys): Desenvolupament d’hàbits i facultats clau, com el llenguatge i la marxa.
4. Escolar (3-6 anys): Inici de l’escolarització i experiències noves.

Classificació Segons el Ritme de Creixement

1. Fase de creixement accelerat (primer any):

• Triplicació del pes i increment de 25 cm en talla.

2. Fase de transició (2 a 3 anys):

• Guany mitjà de 6 kg i increment de 20 cm en talla.

3. Fase de creixement lent i estable (3 anys a pubertat):

• Desenvolupament variable, amb etapes ràpides i lentes.

4. Segona fase de creixement accelerat (adolescència):

• Increments significatius de pes i talla, amb alteracions hormonals.

2. Creixement i Maduració del Nounat

2.1 Pes i Talla

--> PES:

• Naixement: Entre 2,5 kg i 4 kg (mitjana: 3,3 kg).
• Pèrdues fisiològiques de 5 - 10% en els primers dies.
• 2 setmanes: Recuperació del pes de naixement.
• 5 mesos: Pes doble del naixement.
• 12 mesos: Pes triple del naixement.
• 2 anys: Pes quàdruple del naixement.

Augment de pes durant el primer any:

• Primer mes: 30 g / dia.
• Primer trimestre: 25 g / dia.
• Segon trimestre: 20 g / dia.
• Tercer trimestre: 15 g / dia.
• Quart trimestre: 10 g / dia.

--> TALLA:

• Naixement: Entre 48 cm i 52 cm.
• 1 any: Aproximadament 75 cm.
• 4 anys: Doble de la talla del naixement.
• Després dels 4 anys fins a la pubertat: Creixement de 5 - 6 cm / any.

Augment de talla durant el primer any:

• Primer trimestre: 8 cm.
• Segon trimestre: 8 cm.
• Tercer trimestre: 4 cm.
• Quart trimestre: 4 cm.

Augment de talla durant els primers 4 anys:

• Primer any: 25 cm.
• Segon any: 12 cm.
• Tercer any: 8 - 9 cm.
• Quart any: 7 cm.

2.2 Estructures Corporals

--> PELL:

• Vèrnix: Capa greixosa i protectora que cobreix la pell del nounat, i que es recomana deixar desaparèixer de forma natural.
• Canvis de color: La pell passa de roig - violaci a groguenc (icterícia fisiològica) i finalment a rosat pàl·lid.
• Angiomes: Taques groguenques temporals a zones com el nas i la nuca.
• Millium sebaceum: Vesícules blanques petites, degudes a la immaduresa de les glàndules.

--> CABELL I PÈL:

• Cabell inicial: Sol ser més fosc i cau amb el temps, donant pas al cabell definitiu.
• Lanugen: Pèl fi que cobreix algunes parts del cos i que desapareix durant les primeres setmanes.

--> DENTICIÓ:

• Dents de llet: Les primeres dents (incisius centrals) apareixen entre els 6 i 8 mesos; la dentició de llet inclou 20 peces.
• Dents definitives: Comença als 6 anys i pot durar diversos anys, amb un total de 32 peces.
• Secreció salival: Durant la dentició augmenta la saliva, provocant baveig i irritacions al voltant de la boca.

--> SISTEMA DIGESTIU:

• Meconi: Les primeres deposicions, de textura enganxosa i color verd fosc, que es transformen a femta normal.
• Tipus de femta: Depèn de l’alimentació (lactància materna = femta més líquida; llet artificial = femta més consistent).
• Regurgitacions: Comunes per la immaduresa del sistema digestiu, especialment del càrdies; es poden minimitzar mantenint el nadó en posició vertical després de les preses.
• Reflex gastrocòlic: Causa que el nadó defequi després de les preses. Disminueix amb el temps i, cap a l’any de vida, es redueix a una o dues deposicions diàries.

3. Valoració del Creixement Corporal

El creixement humà és discontinu, amb períodes de creixement lent i moments d'acceleració. La seva avaluació requereix mesures repetides, conegudes com a índexs de creixement, que informen sobre el desenvolupament infantil.

3.1. Instruments de Mesura

1. Pes: Bàscula: De taula per a lactants i de terra per a nens en bipedestació.

2. Talla: Tallímetre: Horitzontal per a lactants i vertical per a nens en bipedestació.

3. Perímetre cefàlic i presència de fontanel·les: Cinta mètrica.

4. Maduració òssia: Aparell de raigs X i atles de radiografies.

5. Maduració neurològica: Diferents tipus de tests, entre els quals figuren el d’Apgar i el de Denver.

Recomanacions per pesar correctament els nens

• Hora del dia: Pesar el nen sempre a la mateixa hora, ja que el pes presenta variacions fisiològiques al llarg del dia (ingesta d’aliments, expulsió de femta i orina, etc.).
• Roba: L’ideal és pesar el nen completament despullat. Si la pesada es realitza en una farmàcia, cal fer-ho sempre amb la mateixa roba i sense sabates.
• Tipus de bàscula: Per als lactants, utilitzar una bàscula de taula, que és més precisa per a pesos petits. Per als nens més grans, es poden fer servir bàscules d'adults. És recomanable fer servir sempre la mateixa bàscula per evitar diferències en les mesures.
• Postura: Els lactants s'han de pesar en decúbit supí i immòbils. Els nens més grans han d'estar drets al centre de la bàscula i el més quiets possible.

Perímetre Cefàlic

• En néixer: 35 cm
• Als 6 mesos: 44 cm
• Als 12 mesos: 47 cm
• Als 5 anys: 50 cm

El test d’Apgar: És una exploració ràpida que es realitza al minut i als cinc minuts del naixement del nadó.

El test valora:

• La freqüència cardíaca: Si el cor batega correctament.
• L’esforç respiratori: Si la respiració és normal.
• El to muscular: Si el nadó flexiona les extremitats i es mou.
• Els reflexos: Si respon a la introducció d’una sonda pel nas.
• El color de la pell.

Valoració del Test d’Apgar

1. Freqüència cardíaca

• 0: No hi ha batec.
• 1: Menys de 100 batecs per minut.
• 2: Més de 100 batecs per minut.

2. Esforç respiratori

• 0: No respira.
• 1: Respiració lenta i irregular.
• 2: Respiració correcta i plor.

3. To muscular

• 0: Molt dèbil.
• 1: Lleugera flexió de les extremitats.
• 2: Presència de moviments actius.

4. Reflexos

• 0: No hi ha resposta.
• 1: Respon amb ganyotes.
• 2: Respon amb tos o esternuts.

5. Color de la pell

• 0: Blau o pàl·lid.
• 1: Cos rosat i extremitats blavoses.
• 2: Totalment rosat.

El test de Denver és una prova completa per valorar el desenvolupament psicomotor dels nens de 0 a 6 anys. En 20-30 minuts, avalua quatre aspectes: motricitat fina, motricitat global, llenguatge i aspecte personal i social.

Els reflexos són reaccions musculars immediates i involuntàries a estímuls, indicatius del funcionament del sistema nerviós. Alguns reflexos desapareixen amb l'edat, mentre que altres es conserven a l'edat adulta. La seva absència o presència inadequada pot indicar alteracions que cal tractar.

1. Reflex de Moro

• Descripció: Extensió sobtada del cap provoca l'extensió de braços i cames, sobresalt i plor.
• Edat d’aparició: Naixement.
• Edat de desaparició: 4-6 mesos.

2. Reflex de prensió

• Descripció: Col·locar un dit al palmell del nadó provoca la flexió de la mà, colze i espatlla.
• Edat d’aparició: Naixement.
• Edat de desaparició: 4-6 mesos.

3. Reflex perioral

• Descripció: Estimulació tàctil al voltant de la boca fa que el nadó persegueixi l'estímul per succionar.
• Edat d’aparició: Naixement.
• Edat de desaparició: 4-6 mesos.

4. Reflex d'encorbament del tronc

• Descripció: El nen evita estímuls de fregament a un costat girant els malucs.
• Edat d’aparició: Naixement.
• Edat de desaparició: 4-6 mesos.

5. Reflex de situació o marxa automàtica

• Descripció: Contacte del peu del nadó amb una taula provoca que posi el peu a sobre i iniciï la marxa.
• Edat d’aparició: Naixement.
• Edat de desaparició: 4-6 mesos.

6. Reflex de paracaigudes

• Descripció: Inclinar el nadó cap a un costat provoca l'extensió del braç en protecció.
• Edat d’aparició: 6-8 mesos.
• Edat de desaparició: Mai.

7. Reflex de Landau

• Descripció: Subjectar el nen per la cintura provoca l'extensió del coll i braços.
• Edat d’aparició: 6-8 mesos.
• Edat de desaparició: 15 mesos - 2 anys.

4. Identificació dels Trastorns en el Desenvolupament Infantil

És important que la identificació dels trastorns del creixement es produeixi com abans millor, per tal de poder-los tractar amb major eficiència. L’educador ha de col·laborar en aquesta identificació.

4.1 Trastorns del Creixement

Els trastorns del creixement infantil poden tenir moltes causes. Algunes ocorren durant la gestació i es poden detectar i controlar si es realitzen revisions mèdiques, controls ecogràfics, anàlisis de sang, control de les infeccions (vacunació materna correcta, no entrar en contacte amb persones o animals infectats, etc.) i s’evita la ingesta de fàrmacs durant l’embaràs. Alguns exemples de malalties o hàbits tòxics materns que afecten el fetus o el nounat són els següents:

Trastorns Materns i els seus Efectes en el Fetus o Nounat

1. Diabetis mellitus lleu: Efecte: Nounat amb un pes superior al normal.

2. Diabetis mellitus greu: Efecte: Retarden el creixement.

3. Hipertensió: Efecte: Retard en el creixement.

4. Tabaquisme: Efecte: Baix pes en néixer i alteracions del creixement.

5. Alcoholisme: Efecte: Retard en la talla, el pes i el perímetre cefàlic i altres alteracions.

6. Altres drogoaddiccions: Efecte: Retard del creixement, prematuritat, síndrome d'abstinència, etc.

La primera infància és crucial per al creixement, ja que les experiències primerenques (nutrició, malalties, entorn emocional) influeixen en el desenvolupament.

En aquest període, els nens creixen ràpidament, i el seu desenvolupament lingüístic i cognitiu és intens entre els 6 mesos i els 3 anys; un entorn poc estimulant pot afectar negativament l'aprenentatge.

Trastorns del Creixement per Dèficit

Un augment insuficient del pes, de la talla o de tots dos poden indicar un retard del creixement que pot estar ocasionat per una malaltia crònica, unes cures deficients del nen, una mala alimentació, etc. Les dues alteracions més importants són la talla baixa i la malnutrició.

Talla baixa: En el cas de qualsevol nen que estigui considerablement per sota de l’estatura mitjana per a la seva edat i sexe.

Causes Fisiològiques

• Retard del creixement: Nens petits per a la seva edat, però amb velocitat de creixement normal. Continuaran creixent i assoliran una estatura normal.
• Talla baixa familiar: Un o ambdós progenitors són de baixa estatura i transmeten els seus gens al fill, qui s'establirà a una altura similar.

Causes Patològiques

• Trastorns cromosòmics: L'excés o dèficit d'un cromosoma pot causar síndromes com la síndrome de Down, que inclou talla baixa.
• Trastorns intrauterins: El retard del creixement intrauterí provoca un retard posterior. Les causes inclouen alteracions placentàries, malalties maternes, infeccions i fàrmacs.
• Malalties cròniques: Com anèmies, insuficiència renal i cardiopaties.
• Dèficit de l’hormona del creixement: Necessària per al desenvolupament normal.
• Trastorns ossis: Com el raquitisme.
• Desnutrició: La manca de nutrients impedeix el desenvolupament adequat dels teixits.
• Falta d’afecte: Un entorn amb pocs estímuls afectius pot reduir la secreció d'hormona del creixement, resultant en una menor talla.

Desnutrició o malnutrició: La desnutrició és causada per una ingesta insuficient d'aliments, resultant en talla i pes baixos. La manca de calories i nutrients dificulta el funcionament del cos, limitant el desenvolupament.

La malnutrició, en canvi, pot ocórrer amb pes normal o sobrepès, quan hi ha una ingesta calòrica adequada però manca de vitamines o minerals essencials, com la vitamina D, que afecta la formació del teixit ossi.

Trastorns del creixement per excés: Un augment excessiu de pes o talla pot indicar un excés de l’hormona del creixement o una ingesta inadequada d’aliments. Les dues principals alteracions són:

• Gegantisme: Malaltia poc freqüent causada per una secreció excessiva de l’hormona del creixement, resultant en una estatura molt elevada i un augment de pes, sovint a causa d'un tumor benigne de la glàndula hipòfisi.
• Sobrepès i obesitat: Acumulació excessiva de greix que comporta un pes corporal molt superior al ideal, incrementant el risc de malalties cardiovasculars, endocrines, trastorns locomotors i càncer. La seva causa principal és el desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa energètica, exacerbada per un canvi global cap a aliments hipercalòrics i una vida sedentària. L'OMS considera l'obesitat una epidèmia mundial amb un augment preocupant de la seva prevalença entre nens, que pot portar a major mortalitat i discapacitat prematures en l’edat adulta. A més d'un tractament individual, es necessita un enfocament social per abordar el problema.

Resum del paper de l’escola davant de l’epidèmia d’obesitat (OMS)

La promoció de les dietes saludables i l’activitat física a l’escola és fonamental en la lluita contra l’epidèmia d’obesitat infantil. Com a exemple de conducta positiva, el professor pot tenir un impacte durador en la forma de vida de l’alumne.

Suggeriments per a la promoció d’una nutrició saludable a l’escola

• Oferir educació sanitària: coneixements, actituds, creences i aptituds necessàries per tenir conductes saludables. Així, es creen condicions propícies per a la salut.
• Oferir programes alimentaris escolars que incrementin la disponibilitat d’aliments saludables a les escoles (per exemple, esmorzar, dinar o refrigeris a preus reduïts).
• Tenir màquines expenedores que només venguin aliments saludables, com aigua, llet, fruites i verdures, o bé refrigeris amb pocs greixos.
• Garantir que els aliments servits a les escoles compleixin requisits nutricionals mínims.
• Fomentar la participació dels pares.

Suggeriments per a la promoció de l’activitat física a l’escola

• Oferir classes diàries d’educació física amb activitats variades.
• Oferir activitats extracurriculars: esports i programes no competitius.
• Potenciar l’ús de mitjans de transport no motoritzats per acudir a l’escola i a altres activitats.
• Oferir als estudiants accés a instal·lacions adequades per a la pràctica d’activitats físiques.
• Animar els estudiants, professors, pares i la resta de membres de la comunitat a realitzar activitats físiques.

4.2 Persones Implicades en la Detecció dels Trastorns del Creixement

El creixement és un procés continu, no una situació estàtica. Per aquest motiu, no es pot quantificar en un moment concret sinó que s’ha d’avaluar al llarg del temps. El seguiment del creixement del nen serà més precís si es disposa de múltiples fonts d’informació: història mèdica de l’embaràs i del part, història mèdica del nen, història social de la família, observacions dels pares, informes escolars, etc.

Les persones implicades en la detecció dels trastorns del desenvolupament infantil són diverses:

• Familiars: el pare, la mare, els avis, els germans, etc.
• Professionals sanitaris: l’obstetra, la llevadora, el pediatre, el psicòleg infantil, etc.
• Altres professionals:
  • De l’àmbit social: assistents socials, treballadors socials, etc.
  • De l’àmbit escolar: mestres, educadors infantils, pedagogs, etc.

Cada una d’aquestes persones pot observar el nen en una situació diferent i així obté informació específica. A més, totes intervenen en el desenvolupament infantil.

Familiars: Els pares i la família són essencials per al desenvolupament durant la primera infància. Un entorn estimulant fomenta un millor desenvolupament i aprenentatge en els nens. Són també els que més es preocupen pel benestar del nen i busquen ajuda davant de qualsevol alteració, per la qual cosa és crucial que estiguin ben informats sobre la salut infantil.

Algunes activitats per informar els pares inclouen:

• Sessions informatives amb llevadores.
• Conferències educatives dels pediatres.
• Xerrades de salut a les escoles.

Professionals sanitaris: Els professionals sanitaris són responsables del diagnòstic dels trastorns infantils i del tractament adequat. Els obstetres controlen l’embaràs, ja que qualsevol alteració pot afectar el creixement fetal. Durant la infància, l'equip de pediatria (pediatres, neuropediatres, odontopediatres, infermeria, psicòlegs) vigila el desenvolupament dels nens. A Espanya, els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Primària (CDIAP) tracten nens amb alteracions diverses.

Educadors: Els mestres i educadors infantils juguen un paper fonamental en la detecció de problemes i en el seguiment del tractament del nen, com dietes o atencions educatives específiques. Són clau en la identificació de trastorns del creixement perquè:

• Tenen coneixements de salut infantil i necessiten formació continuada.
• Poden comparar el comportament d’un nen amb els de la seva classe.
• Detecten capacitats socials que es mostren en interacció amb altres nens.
• Poden notar alteracions lleus no detectades a casa o en revisions mèdiques, com problemes sensorials o de llenguatge.
• Hi ha nens que no han assistit a revisions mèdiques, però sí a l’escola.

Protocol d’actuació per detectar una alteració del desenvolupament infantil a l’escola

• Observar amb deteniment tots els nens i nenes.
• Quan es detecti una alteració, observar el nen durant un període de temps, ja que a vegades es tracta de problemes puntuals que desapareixen per si sols.
• Consultar amb la resta de l’equip educatiu per confirmar i poder apreciar millor l’alteració.
• Informar-ne la direcció del centre i elaborar-ne un informe.
• Concretar una entrevista amb els pares per informar-los i derivar el cas del professional corresponent (pediatre, CDIAP, Serveis Socials…).
• Confirmar que el nen rep l’atenció sanitària o social adequada.
• Col·laborar en el tractament o l’atenció que precisi el nen des de l’escola.