Desenvolupament directe dels animals

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase
Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd

OBRES:

-El Llibre de bons amonestaments Consta de 428 versos en estrofes. En el s. XIX va ser molt popular a Tunis i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tractava d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista. En el Llibre, al costat de consells cristians, assenyats i morals, generalment banals i vulgars. L’obra no és original, sinó un plagi d'un poema satíric d’un trobador italià.

-Les Profecies És una profecia de 755 versos. Anselm Turmeda tingué un cert prestigi com a astròleg per aquestes profecies i d'altres que no s'han conservat. El saber profètic de Turmeda és similar al de molts altres visionaris del seu temps, per la seva expressió confusa i enigmàtica es presta a aplicacions més o menys adients amb el que realment s’esdevingué després d’haver-les escrites. Les profecies conservades de Turmeda, escrites a Tunis, s’hi expressa com a cristíà.

-La Disputa de l'ase Bona part de la trama i del context de l’obra són adaptacions d’un apòleg contingut en l’enciclopèdia redactada per una secta filósòfica que florí a Bàssora, “Germans de la Puresa”. El nucli essencial de la disputa consisteix en l’exposició per part de Turmeda de dinou raons que atorguen a l’home superioritat sobre els animals, cadascuna de les quals va seguida de la refutació feta per l’ase o per alguna altra bèstia.

A) L’home és de bella proporció. Ase: Vam ser creats per Déu, que no fa res imperfecte

b) L’home domina les ciències, governar i comerciar. Ase: El govern de les abelles, l’organització i treball de les formigues.

c) Els homes mengen menjars delicades i delitoses i beuen vins exquisits. Ase: que s’afanyen a satisfer la gola i els animals s’alimenten de manera racional i sana.

D) L’ànima de l’home és immortal, i la de l’animal mor juntament amb el cos

Ase: que la majoria dels homes van a l’infern.

-El Llibre de tres. El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i l’escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant allò diví i allò humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

-Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. L'obra està escrita a petició d'uns mercaders mallorquins. Fou escrita 11 anys després d'arribar a Tunis. És una composició al·legòrica, té intenció política. Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau. Des d'una finestra, li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig.

-La Tuḥfat “L'obsequi” En àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; parla de les obres del soldà. La tercera part de la Tuhfa és la part programàtica de l'obra, les idees motrius de la qual són les següents:

A) L'islam és la millor de les religions

B) Les escriptures cristianes han estat falsificades

C) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta

D) Tot el que sigui cristíà és fals i absurd