Desenvolupament desigual i sostenibilitat: un repte global

La distribució desigual dels recursos

Al món existeix un desenvolupament humà desigual a causa de la distribució desigual dels recursos.

Països desenvolupats

Tenen un creixement de la població baix i molts recursos, ja que els produeixen, els compren o els exploten en altres països. En aquests països es malbaraten recursos com l'aigua o els aliments.

Països subdesenvolupats

Tenen un elevat creixement de la població, però disposen de pocs recursos, bé perquè no en tenen i no poden comprar-los a fora, o perquè, encara que siguin rics en recursos, no disposen dels mitjans adequats per explotar-los. Moltes vegades els exploten els països desenvolupats per al seu propi benefici.

Els problemes dels països subdesenvolupats

No tenen cobertes les necessitats bàsiques d'alimentació, sanitat i educació. La manca d'aliments, un recurs bàsic, repercuteix en la manca de recursos en educació, sanitat, habitatge, etc., ja que primer han d'invertir en aliments per pal·liar la fam i les malalties que provoca. El coneixement pot ajudar-los a aconseguir els recursos necessaris per eradicar la pobresa.

Cooperació i solidaritat

Els problemes que viuen els països subdesenvolupats han dut diverses organitzacions internacionals a buscar-hi solucions i a intentar que els governs programin polítiques de cooperació i solidaritat. Una de les organitzacions més importants és l'ONU. L'any 1972 va proposar que els països desenvolupats destinessin un 0,7% del PIB a ajuts als països més necessitats. L'any 2000, 189 països del nord i del sud van signar la Declaració del Mil·lenni durant la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides. La declaració es compon de vuit objectius, que s'han de complir abans de l'any 2015 i que pretenen aconseguir: l'eradicació de la pobresa, la fam i les malalties; l'educació universal; la igualtat de la dona i la sostenibilitat ambiental.

Les organitzacions no governamentals (ONG)

Les ONG són entitats independents dels governs dedicades a l'ajut i la cooperació amb el Tercer i Quart Món. Actuen directament en els llocs amb més precarietats portant ajuts per satisfer les necessitats bàsiques de la població. També realitzen campanyes de sensibilització i recollida de diners als països desenvolupats. Les ONG les formen voluntaris que ajuden a posar en marxa els programes de cooperació que elaboren els experts. Algunes ONG són: Intermón Oxfam, Càritas, Metges Sense Fronteres, Mans Unides, Creu Roja, Educació sense Fronteres, etc.

Les migracions en l'actualitat

Les migracions en l'actualitat són els desplaçaments de població que comporten un canvi de residència. Malgrat que han existit sempre al llarg de la història, és un fenomen molt destacat en les societats actuals.

Causes de les migracions

• Causes econòmiques: Les persones emigren a la recerca de millores econòmiques.
• Causes mediambientals: Els desastres naturals provoquen desplaçaments de la població. El canvi climàtic fa que augmentin aquestes migracions.
• Causes culturals: Hi ha persones que es desplacen per estudiar o a la recerca de noves inquietuds socioculturals.

Tendències actuals de les migracions

En l'actualitat es produeixen migracions del camp a la ciutat, sobretot en els països subdesenvolupats. Les migracions internacionals es produeixen bàsicament per motius econòmics. Espanya, França, Alemanya i Itàlia són els principals llocs de destinació dels emigrants; provenen especialment de l'Amèrica del Sud i de l'Àfrica. Els Estats Units també reben un gran flux d'emigrants, procedents, sobretot, de l'Amèrica Central i del Sud, i de l'Àsia. Els països àrabs rics en petroli són un altre focus d'arribada d'emigrants procedents d'altres països àrabs i de l'Àsia.

Les migracions il·legals

Per establir-se en un país són necessaris els permisos de treball i de residència. Per això, els que s'estableixen sense aquests papers s'estableixen de manera il·legal.

Conseqüències de les migracions

• Demogràfiques: Al país d'origen disminueix la població i al de destinació augmenten la natalitat i la població.
• Econòmiques: Els emigrants ajuden al creixement econòmic del país de destinació i treballen en l'agricultura, la construcció, el servei domèstic..., però al país d'origen representa una pèrdua de mà d'obra. Part d'aquests diners els envien als seus països.
• Socials: La integració en el nou país sol ser difícil a causa de les diferències culturals. Poden patir actituds racistes i xenòfobes.
• Culturals: L'intercanvi cultural entre els immigrants i la població del país de destinació afavoreix la difusió i el coneixement de formes de vida diferents i d'hàbits culturals que enriqueixen les dues parts.

Els problemes mediambientals

• La contaminació de l'aigua: Es produeix pels abocaments industrials, els agrícoles, els de les aigües residuals i els procedents de la navegació.
• La contaminació de l'aire: És causada per les emissions de gasos a l'atmosfera i partícules en suspensió que provenen de l'ús de combustibles fòssils en les indústries, els automòbils, les calefaccions domèstiques, etc.; i que provoquen la pluja àcida, la disminució de la capa d'ozó i l'efecte hivernacle, a conseqüència, el canvi climàtic.
• La contaminació del sòl: Causada pels fertilitzants emprats en l'agricultura.

A més de la contaminació, la Terra pateix la degradació de la vegetació, l'erosió i la desertització, la desforestació...

Desigualtats mediambientals

La població dels països desenvolupats és la que més contamina i més recursos naturals gasta del planeta. Aquí es troben la majoria de les indústries, cotxes, calefaccions, etc. Els darrers anys ha començat el comportament ecologista en la vida quotidiana dels ciutadans: reciclen, gasten menys aigua, etc.

La població dels països subdesenvolupats no té prou recursos per consumir i generar tanta contaminació, tot i ser més habitants. No obstant això, aquests països tenen problemes mediambientals perquè algunes de les indústries més contaminants s'han traslladat aquí. També tenen problemes a causa de la sobreexplotació del seu medi natural, dels recursos minerals o de les grans selves, que sol estar en mans dels països desenvolupats.

El desenvolupament sostenible

És el desenvolupament que millora la qualitat de vida humana sense destruir els ecosistemes de la Terra, que són la base de la vida. Són exemples de desenvolupament sostenible l'ús d'energies no contaminants, la reducció de les escombraries que generem, l'ús de recursos d'una manera eficaç i sense malbarataments...

Polítiques de sostenibilitat

Per tal de complir amb el desenvolupament sostenible, els governs de cada país i els organismes internacionals aproven lleis que protegeixen el medi ambient. L'ONU va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que coordina i promou els acords internacionals relacionats amb el medi ambient.

Un dels acords destacats és el Protocol de Kyoto (1997), que fixa la reducció d'un 5,2% entre els anys 2008-2012 sobre els nivells de 1990, de les emissions de gasos responsables de l'escalfament del planeta.