El Desenvolupament del Llenguatge en Infants: Trastorns i Estratègies

El Desenvolupament del Llenguatge en Infants

Tipus d'Afàsia

Afàsia d'Expressió

Es produeix quan hi ha una lesió a l'àrea de Broca. La persona no té problemes per desxifrar un missatge, però té dificultats per comunicar-se perquè l'articulació de paraules és desorganitzada. La comprensió està intacta, però la parla és lenta i laboriosa.

Afàsia de Recepció

Hi ha una lesió a l'àrea de Wernicke, i la persona té serioses dificultats per entendre el que se li diu. Pot parlar perquè l'àrea de Broca (àrea motora) no es veu afectada. Així doncs, la persona no té dificultat per parlar, però sí per articular un missatge coherent.

Funcions del Llenguatge

• Funció ludicocreativa
• Funció comunicativa
• Funció representativa

Factors que Intervenen en el Desenvolupament del Llenguatge

Per Fer Possible el Procés d'Expressió i Comunicació, Cal:

• Un desenvolupament adequat del sistema nerviós, sensorial i motor que faciliti el domini del propi cos i la coordinació necessària per produir les diferents formes d'expressió. L'estil comunicatiu dels infants depèn també de les possibilitats d'expressió pròpies. La majoria dels infants segueixen pautes comunes per a cada edat i cultura, però hi ha infants que, per les seves condicions personals, necessiten sistemes alternatius per comunicar-se.
• Una voluntat comunicativa per part de l'infant i de l'adult; és a dir, cal que l'infant tingui necessitat d'expressar-se, bé sigui oralment o plàsticament, a través del gest o bé cantant, escrivint, etc., i que l'adult sàpiga respondre acceptant, comprenent, fent el que cal, satisfent la necessitat. La resposta que obté de l'entorn ajuda al desenvolupament harmònic de l'infant.
• Una actitud receptiva i amatent a les necessitats de l'infant, per part de l'adult, que estimuli l'expressió dels petits, però que no la forci. És clara també la importància de l'adult a l'hora de preparar un medi ric en estímuls que desperti la curiositat de l'infant i les ganes de compartir els seus descobriments.
• Un ambient tranquil, sense tensions, que ofereixi prou seguretat als infants per investigar, per moure's, per mostrar-se. L'adult ha de permetre l'expressió dels menuts, respectar-la i no tallar-la.

Factors Fisiològics

• El cervell humà.
• L'aparell de fonació (òrgans de: la respiració, la fonació i l'articulació).

Factors Cognitius

• La percepció, l'atenció, la memòria, la imitació.

Factors Ambientals

• L'afectivitat, el procés d'ensenyament-aprenentatge, el context sociofamiliar.

Recursos per Mantenir l'Atenció en Contes

Recursos que s'han d'utilitzar per mantenir l'atenció i l'interès dels infants alhora d'explicar un conte:

• Utilitzar les fórmules rituals tant a l'inici com al final.
• La veu és la principal eina del contacontes, la modulació del to, el volum i el timbre s'han d'adaptar als personatges i les circumstàncies que apareixen en el relat.
• S'ha de cuidar el ritme de la narració, procurant crear una cadència i atenció mantingudes i evitant un ritme excessivament lent o massa ràpid.
• L'ús d'onomatopeies, repeticions, silencis i pauses mantenen el suspens, la intriga, la sorpresa... S'ha de fer partícips els infants dels diferents sons i sorolls que apareixen en el conte: el picar una porta, el bufar del vent...
• Quan l'educador narra un conte ha de saber captar l'interès i els sentiments dels infants, despertar-los l'hàbit d'atenció i escolta. El conte ha d'agradar al narrador, ja que és difícil transmetre sentiments amb allò que no ens diu res.
• El contacontes sovint utilitza elements auxiliars per donar suport a la seva narració. Tant en les fórmules de principi com de final, l'entonació és molt important.
• Les rimes i cançons s'han de dir o cantar sempre exactament igual, a poc a poc i invitant els infants a repetir-les.
• És important establir contacte visual amb tots i cadascun dels oients; obrint els ulls exageradament quan la narració ho requereixi. El gest de la cara és un recurs important per representar l'expressió dels diferents personatges (la sorpresa, la por, l'alegria, el plor).
• Les mans poden transmetre molts missatges i a més aporten expressivitat a la narració oral. Els moviments i gestos amb les mans poden indicar silenci, representar diferents accions... i són un element que reclama constantment l'atenció dels infants. Així mateix, els moviments del cos juntament amb els gestos constitueixen l'expressió corporal que acompanyen el conte i a vegades tenen un paper de primer ordre, fins al punt que poden substituir fins i tot les paraules.
• La incorporació d'objectes relacionats amb algun personatge o objecte del conte aporta una nova dimensió a la narració (per exemple, una flauta o un parell de botes), sempre que la introducció de l'objecte no suposi una limitació o substitució de les possibilitats expressives de la veu o el cos.
• I per últim, hem de cuidar la durada de la narració. Un conte massa llarg pot fer perdre l'interès.

Teoria Innatista del Llenguatge

Alguns autors opinen que l'adquisició del llenguatge és possible gràcies a l'existència d'unes capacitats específiques, innates i pròpies de l'espècie humana, que estan determinades genèticament.

a) Quin nom rep aquesta teoria?

Teoria innatista.

b) Qui és el seu principal defensor?

Chomsky.

Etapes del Desenvolupament del Llenguatge

Ecolàlia

L'infant va associant vocals i consonants fins a formar síl·labes ben definides, cosa que li permet explorar les seves possibilitats d'emissió de sons i a la vegada s'exercita a distingir i repetir els sons que ell mateix emet. Comença a produir cadenes sil·làbiques, com per exemple papapapapa... Apareix entre els 6-12 mesos.

Holofrase

Entre els 10 i els 18 mesos, l'infant diu les primeres paraules i les utilitza com un valor de senyal, de gest comunicatiu més que com a paraules. Fan referència al context comunicatiu i tenen una funció de frase i per això es denominen paraules frase o holofrase.

Balboteig

Apareix entre el quart i cinquè mes, després d'un breu període d'emissió fonètica, seqüències de sons semblant a les vocals i consonants que solen ser monòtons o anar acompanyats d'entonació.

Sobreextensió

Quan una paraula serveix per designar diversos objectes que són similars (per exemple: bub-bub designa no només els gossos sinó tots els animals de quatre potes). Apareix entre els 10-18 mesos.

Estratègies per a una Bona Relació amb els Infants

Estratègies que els educadors han de tenir en compte per afavorir una bona relació amb els infants:

• Ajustar el lèxic a les possibilitats dels infants.
• Utilitzar un vocabulari senzill i contextualitzat en l'entorn immediat i anar-lo ampliant a mesura que l'infant enriqueixi el seu llenguatge.
• Utilitzar enunciats breus i d'estructura senzilla.
• Parlar clar i poc a poc.
• Introduir pauses i esperes estructurades.
• Donar temps perquè l'infant respongui.
• Utilitzar una entonació càlida i acollidora.
• Utilitzar recursos paralingüístics. Utilitzant la informació gestual pertinent, onomatopeies,.. per facilitar la comprensió.

Tipus de Deficiències

• Deficiències de l'òrgan de l'audició: no només fan referència a l'oïda, sinó també a les estructures i funcions que hi estan associades.
• Deficiències de l'òrgan de la visió: no només fan referència a l'ull, sinó també a les estructures i funcions que hi estan associades, incloses les parpelles.
• Deficiències viscerals: sinclouen les dels òrgans interns i d'altres funcions especials com el batec del cor.
• Deficiències musculoesquelètiques: són el reflex de la disposició del cos i de les seves parts visibles. Entre els defectes de l'esquelet s'inclouen les pertorbacions d'origen mecànic i motor de la cara, el cap, el coll, el tronc i les extremitats, així com les deficiències d'aquestes últimes. Exclou certes deficiències més notòriament desfigurants.
• Deficiències desfiguradores: s'hi inclouen les que poden interferir en les relacions socials amb altres persones o pertorbar-les.
• Deficiències intel·lectuals: s'hi inclouen les d'intel·ligència, memòria i pensament. Se n'exclouen les deficiències del llenguatge i de l'aprenentatge.
• Deficiències del llenguatge i de l'aprenentatge: fan referència a la comprensió i utilització del llenguatge i a les seves funcions associades, inclòs l'aprenentatge.
• Altres deficiències psicològiques: inclouen les que fan referència a la consciència i la vigília, les de percepció i atenció, les funcions emotives i volitives, i de pautes de conducta.

Deficiències de l'Oïda i la Visió

1. Deficiències que afecten l'òrgan de l'oïda. Poden ser:

• Hipoacúsia: trastorn en el qual l'audició és deficient però resulta funcional per a la vida quotidiana i permet adquirir el llenguatge oral amb moltes dificultats.
• Sordesa: trastorn en el qual l'audició és nul·la o amb restes auditives. No resulta funcional per a la vida quotidiana i impossibilita adquirir el llenguatge oral per l'oïda.

2. Deficiències que afecten l'òrgan de la visió:

• Visió parcial: és el trastorn en què l'infant té la capacitat de rebre i percebre imatges minvada i això fa que necessiti ajudes correctores per tenir una visió normal.
• Visió escassa: és el trastorn en què l'infant té la capacitat de rebre i percebre imatges minvada i només les pot rebre a pocs centímetres.
• Ceguesa parcial: és el trastorn en què l'infant té la capacitat de rebre i percebre imatges anul·lada i només li permet captar la llum sense forma.
• Ceguesa: és el trastorn en què l'infant té la capacitat de rebre i percebre imatges anul·lada i no capta res lluminós.

Cas Pràctic: En Pol

Estàs treballant com a educadora a una aula d'Educació Infantil i tens un infant, en Pol, que té 28 mesos.
Quan realitzes activitats a l'aula, el Pol no hi participa, i no demostra cap interacció ni relació social amb els companys de l'aula, ni amb els adults. Has observat molt poca resposta davant els estímuls auditius i visuals i greus dificultats en la comprensió del llenguatge tan parlat com gestual.

a) Creus que podria tenir algun trastorn? Quin?

Es podria tractar d'un cas d'Autisme, transtorn profund del desenvolupament de l'infant que li provoca greus alteracions en el comportament i el llenguatge. Tot i que hem de tenir en compte que cap signe d'alerta no ha de ser considerat per si sol i, en tot cas, ha de ser diagnosticat pels professionals i especialistes corresponents.

b) Quina hauria de ser la teva actuació com a Tècnic Superior d'Educació Infantil?

El Tècnic Superior en Educació Infantil hauria de ser un bon observador per poder detectar i conèixer els conceptes relacionats amb el desenvolupament de l'infant així com de les diferents causes que provoquen transtorns o dificultats en el desenvolupament. Ha de saber com actuar i treballar a l'aula, però no ha de tractar directament els possibles signes d'alerta. Ha de saber treballar amb equip, per tant comentaria aquest cas amb la resta d'educadors i seguidament hauria de parlar amb els pares per derivar-lo als professionals i especialistes corresponents.