Desenvolupament del Llenguatge Infantil: Etapes i Factors

L'expressió

L'expressió és la capacitat que té una persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments. No té un objectiu final, no hi ha intencionalitat comunicativa; és una manifestació de l'interior de l'individu. "Expressar" és simplement "treure". Es manifesten els pensaments i les impressions de la nostra realitat per mitjà de la paraula, els gestos o les actituds.

Exemple: Quan ensenyem al Marc, que té set mesos, un nino que li agrada, s'agita, tot ell, emet variabilitat de sons, riu, gesticula…

• Les primeres manifestacions (necessitats fisiològiques i sensitives) les expressa a través de les estratègies que té a l'abast: el plor, el contacte corporal, la gesticulació, la mirada. Aquestes seran les seves primeres formes d'expressió.

La comunicació

• Comunicar vol dir "compartir" o "posar en comú".
• És el procés de rebre i de transmetre informació dels uns als altres.
• Amb la comunicació es té intenció de relacionar-se amb l'entorn, és dirigit a algú i se n'espera resposta. Comença així la comunicació.

• A partir de les seves pròpies necessitats i de l'efecte que provoca en les altres persones, l'infant comença a establir relació entre ell i els altres, entre el seu món i el món dels altres.
• La manera més comuna per comunicar-nos és a través del llenguatge oral.
• En els primers anys de vida, el llenguatge de l'infant està més lligat al cos: el llenguatge del tacte, de les mirades, de la música, de la veu…
• A través d'aquest llenguatge més corporal, l'infant dona sortida als seus pensaments i emocions.
• Per mitjà de la comunicació, l'infant interactua per adaptar-se al món, ser autònom i per poder desenvolupar capacitats intel·lectuals superiors.

El llenguatge

• Tots els éssers vivents tenen els seus mitjans per comunicar-se, i el llenguatge és una facultat humana que permet comunicar els propis pensaments i sentiments; és l'eina per transmetre els sabers, per relacionar-se, per jugar…
• A través del llenguatge, expressem i comuniquem pensaments i emocions.
• No es fa referència exclusivament al llenguatge verbal, sinó que també estem parlant del grafisme, l'expressió corporal, la dansa, la cançó, el llenguatge matemàtic…
• El llenguatge més emprat és el llenguatge verbal.
• En el llenguatge verbal, cada paraula representa una idea, un fet o un concepte, aproximadament igual per cada membre de cada grup social.
• El llenguatge verbal és, per tant, la forma més natural del llenguatge perquè gairebé sempre és present en qualsevol situació de la vida escolar i contribueix en gran manera a la globalització dels aprenentatges.

Factors que intervenen en el desenvolupament del llenguatge

"El procés d'adquisició del llenguatge és una característica universal".

• Quins factors hi intervenen?
• Factors fisiològics:
  • El cervell humà.
  • Aparell fonador.
• Factors cognitius:
  • Percepció.
  • Atenció.
  • Memòria.
  • Imitació.
• Factors ambientals:
  • L'afectivitat.
  • El procés d'ensenyament-aprenentatge.
  • El context sociofamiliar.

Factor fisiològic: El cervell humà

Encarregat del funcionament neurològic i del control voluntari de l'emissió de sons.

Les àrees corticals situades a l'hemisferi esquerre de l'escorça cerebral:

Àrea de Broca

• S'encarrega de l'expressió.
• De la part motora de la parla (pulmons, cordes vocals...).
• L'execució dels sons propis de cada llengua.
• Lesió: Dificultats per comunicar-se perquè l'articulació de paraules és desorganitzada. La comprensió està intacta, però la parla és lenta i laboriosa (afàsia d'expressió).

Àrea de Wernicke

• Comprensió dels missatges.
• Relacionada amb la codificació i la descodificació.
• Lesió: La persona té serioses dificultats per poder entendre el que se li diu, pot parlar perquè l'àrea de Broca —és a dir, l'àrea motora— no es veu afectada (afàsia de recepció).

Factor fisiològic: Aparell fonador

• Òrgans de la fonació: laringe i cordes vocals.
• Òrgans de l'articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis.
• Òrgans de la respiració: pulmons, bronquis i tràquea.
• L'aparell fonador: Funcionament:
  • L'aire arriba a la laringe, on estan les cordes vocals que produeixen una vibració audible en els sons sonors /a/, en contrast amb els sons sords, en què no vibren les cordes vocals /f/.
  • Aquest so de les cordes vocals és amplificat pels ressonadors: nasal, bucal i faringi.
  • El so que surt dels ressonadors és modulat pels òrgans de l'articulació i es transforma en els sons de la parla.

Factors cognitius

• Percepció.
• Atenció.
• Memòria.
• Imitació.

Factors ambientals

• L'afectivitat:
  • L'infant necessita adults amb ganes de comunicar-se amb ell.
  • El llenguatge sorgeix a partir de l'expressió natural de l'infant i les interpretacions dels adults.
• El procés d'ensenyament-aprenentatge:
  • L'adult s'encarrega de codificar i descodificar allò que diu l'infant, li dona un significat que serà après pel nen o nena.
• El context sociofamiliar:
  • Influencia l'ús i l'adquisició de llenguatge de l'infant.
  • No tots els infants aprenen a parlar de la mateixa manera i al mateix ritme.

Funcions del llenguatge

• Funció emotiva (expressiva): L'emissor intenta mostrar el que pensa o sent a partir de la utilització d'un llenguatge subjectiu.
• Funció conativa (apel·lativa): Es pretén cridar i captar l'atenció del receptor, és a dir, regular i controlar la conducta dels altres.
• Funció interactiva (fàtica): Serveix per comprovar si s'està produint l'intercanvi d'informació entre les persones, és a dir, si es dona la comunicació.
• Funció informativa (referencial): El seu objectiu és informar i se centra en l'objecte o en la realitat referent.
• Funció imaginativa (poètica): Permet ressaltar el missatge i, per tant, no només interessa el contingut, sinó que també se centra en l'expressió lingüística.
• Funció metalingüística: Lligada amb el codi, serveix per fer referència a la mateixa llengua.

Etapa prelingüística (0 a 12/15 mesos)

• Aquest primer any de vida és fonamental.
• Període de la intel·ligència sensoriomotriu: l'infant juga amb els òrgans fonatoris, experimenta sensacions musculars, vibratòries i auditives.
• Practica exercicis fonètics, balboteigs i vocalitzacions sense cap intenció, per pur plaer motor.
• Emet sons i s'escolta a ell mateix prenent consciència dels propis sons respecte a altres sorolls de la casa. També aprèn a discriminar la veu dels seus familiars.

Etapa lingüística (12 mesos - 12 anys)

De 12 a 24 mesos

Entre els 10 i els 18 mesos

• Primeres paraules.
• Tenen una funció de frase (paraules frase o holofrase).
• Són paraules pròpies o onomatopeies i relativament similars a les paraules adultes (aba per aigua).
• Un alt percentatge es refereixen a animals, després a aliments, joguines i algunes peces de roba.
• També empren algunes paraules socials (hola, adeu), indicadors de lloc (aquí) i de petició (més).

Entre els 18 i els 24 mesos

• L'infant comença a posar nom a les seves emocions i sentiments.
• El llenguatge de l'adult presenta una notable variació respecte al primer any, es torna més correcte des del punt de vista formal i apareixen les ordres, les prohibicions i els suggeriments.
• Els infants amplien considerablement l'emissió de fonemes per construir noves paraules, però encara fan errors (reduplicacions, omissions, substitucions).

A partir dels 24 mesos

• Comença l'etapa combinatòria (combinació de 2-3 paraules).
• Pot expressar el que vol dir d'una manera més eficaç.
• Adquireix la noció de possessió: "meu".
• Hi ha un creixement lèxic lent, però a partir dels 18 mesos es dispara.
• Descobreix que el llenguatge serveix per donar nom a les coses.
• Farà servir noms, preposicions i adverbis; els pronoms els usarà més tard.

Etapa telegràfica (2-3 anys)

• Entre els 2 i els 3 anys hi ha avenços en el descobriment de les regles:
  • Elaborar frases.
  • Produir enunciats cada vegada més llargs.
• Cap als 2 anys, l'infant utilitza més de dues paraules per formar frases, però amb elements absents, com ara articles, preposicions o conjuncions: llenguatge telegràfic.
• Increment del vocabulari (objectes, persones o animals amb què té experiència directa).
• Comença a utilitzar la frase interrogativa, cosa que li permet iniciar petites conversacions.

Etapa preescolar (3-6 anys)

• La comunicació es veu afavorida per la relació amb els altres, la major autonomia i el fet d'haver de ser entesos per un adult nou.
• Incorporació d'un gran nombre de paraules noves.
• Adquisició de la majoria dels fonemes de la llengua.
• Augment del lèxic a causa de la influència de l'escola.
• Extensió de la frase: s'introdueixen elements omesos fins ara.
• Enriquiment de l'estructura gramatical.
• Etapa pròpia del llenguatge egocèntric.