Desenvolupament del llenguatge infantil

Etapes del desenvolupament del llenguatge

Etapa prelingüística: fins als 12 mesos

L'etapa prelingüística es caracteritza per l'emissió de diferents manifestacions, sons o altres produccions fonètiques no verbals, que constitueixen els primers intents comunicatius. Abasta del naixement als 12-15 mesos. Des de la percepció auditiva, visual i tàctil.

• La percepció auditiva: Capta els sons de l’entorn i reacciona davant d’ells. Des del primer moment distingeix entre sons verbals i no verbals. Al mes pot identificar la veu de la seva mare i localitzar-ne la procedència.
• La percepció visual: No perfila les formes i els colors fins al mes. No comença a distingir visualment fins als 6 mesos.
• La comunicació tàctil: El contacte físic els produeix relaxació. Els demostra afecte i protecció.

Creació expressiva

• El plor: És la primera manifestació sonora del nadó. És diferenciat i individual. Té un alt poder informatiu.
• Al voltant del mes: el primer somriure.
• A partir del segon o tercer mes comencen a emetre les primeres vocalitzacions (xerroteig).
• El balboteig és l'emissió d'una combinació de sons vocàlics i consonàntics que solen anar acompanyats de certa entonació. S'inicia als 4 mesos. Es diferencien tres fases:
  • Jocs vocàlics (3-6 mesos).
  • Balboteig reduplicatiu (6-9 mesos).
  • Balboteig no reduplicatiu (9-12 mesos).
• L'argot expressiu (12-15 mesos) que és l'avant sala del pas a l'etapa lingüística.

Etapa de llenguatge no combinatori

L'etapa de llenguatge no combinatori es caracteritza per l'emissió de paraules amb intencionalitat comunicativa.

• Abasta des dels 12-15 mesos als 24 mesos.
• Es considera des de la perspectiva de l'articulació de les paraules.

Desenvolupament cognitiu i llenguatge

Estadi d'intel·ligència sensoriomotriu (de 0 a 2 anys)

S'inicia l'aprenentatge de cada criatura amb les diferents experiències sensoriomotrius i la interacció amb les persones adultes i l'entorn, però encara no hi ha llenguatge.

Estadi d'intel·ligència preoperatòria (de 2 a 7 anys)

Piaget relaciona l'adquisició del llenguatge amb l'aparició de la funció simbòlica o capacitat per a representar mentalment situacions o objectes absents (al voltant dels dos anys i es manté durant tot l'estadi).

Estadi d'intel·ligència operatòria concreta (a partir de 7 anys)

Les criatures surten del seu egocentrisme, la qual cosa els permet tenir un pensament més objectiu i raonat, i la parla es converteix en social. Seguint plantejaments similars als de Piaget, Lev Vigotski (1896-1934) dóna més importància al llenguatge, no com un mer instrument supeditat al pensament, sinó com un element que compleix un paper essencial a l'hora d'estructurar-lo. En aquest context considera tres moments en l'adquisició i l'ús del llenguatge que coincideixen a grans trets amb els de Piaget:

• D'1 a 3 anys aproximadament, en el qual el llenguatge solament es manifesta en situacions de relacions interpersonals a través de gestos, vocalitzacions, etc.
• De 3 a 7 anys aproximadament o fase de llenguatge egocèntric o parla privada, en la qual l'infant acompanya les seves accions amb verbalitzacions que l'ajuden a pensar i organitzar el que està fent. D'aquesta manera, el llenguatge egocèntric es pot considerar un instrument estructurador del pensament.
• A partir dels 7 anys, moment en què ja no necessita acompanyar les accions oralment, i es dona pas a un ús social del llenguatge.

Paper de l’educador/a

• Conèixer tots els aspectes referents a la comunicació amb els infants i posar-los en pràctica.
• Tenir una actitud entusiasta i motivadora.
• Planificar allò que vol dur a terme, especificant uns objectius.
• Identificar el nivell maduratiu i intel·lectual de cada infant.
• Provocar moments per afavorir l’atenció i la comunicació.
• Ser capaç d’entendre i interpretar els gestos, expressions, i desitjos dels infants, per tal de satisfer les seves necessitats.
• Conèixer i dominar les diferents tècniques expressives i els recursos comunicatius.

Gianni Rodari: El bagul del buf

Conjunt d'activitats de respiració relacionades amb el buf, destinades a facilitar l'adquisició d'hàbits lingüístics saludables:

• Ajuden a millorar la quantitat i la qualitat respiratòria.
• Contribueixen a exercitar la relaxació.
• Són útils per potenciar l'emissió d'enunciats orals.
• Ajuden a prevenir disfuncions de la veu.

La interacció rutinària

• Aprofitar qualsevol situació d'interacció per afavorir el desenvolupament de la comprensió i l'expressió verbal.
• Moments idonis:
  • En l'atenció de les necessitats bàsiques i rutines.
  • En les activitats de jocs.
  • En les activitats més experimentals o específiques.
  • En el tracte quotidià.
  • En les converses de grup o contacontes.
• Parlar a poc a poc, amb una bona articulació i una entonació agradable.

Trastorns del llenguatge

La dislàlia és un trastorn del llenguatge que afecta la pronúncia dels sons, on la persona pot ometre o substituir fonemes, com dir "tato" en comptes de "gat".

La distímia es refereix a un estat d’ànim persistentment baix, que no arriba a ser una depressió major. Les persones amb distímia poden sentir-se apàtiques o desmotivades durant llargs períodes.

La disfàsia és un trastorn que dificulta la comprensió i producció del llenguatge. Els nens amb disfàsia poden tenir problemes per formar oracions coherents o seguir instruccions.

En resum, la dislàlia afecta la pronúncia, la distímia es relaciona amb l'estat emocional i la disfàsia implica dificultats en el llenguatge.