3.2.
Catalunya i la seva indústria tèxtil
En un principi, a Catalunya no es donaven les condicions ideals per al bon desenvolupament d’una indústria tèxtil tan pròspera com a Anglaterra: el cotó i el carbó s’havien d’importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra. Malgrat aquestes condicions adverses, es va desenvolupar una important indústria tèxtil, sobretot cotonera, gràcies a l’avançament de l’economia catalana respecte a la de la resta d’Espanya i al proteccionisme aplicat per gairebé tots els governs liberals. Des de que Carles III havia donat a Catalunya llibertat de comerç amb les colònies americanes, ja s’havia creat una xarxa de comerç i manufacturera important. A més, l’agricultura també s’havia modernitzat i s’havia anat orientant cap al mercat, sobretot pel que fa a la producció i l’exportació de vins, aiguardents, vinagres i olis. A tot això cal afegir les indianes, que eren uns teixits de cotó procedents de l’Índia que varen obtenir un gran èxit a Catalunya durant el Segle XVII. Així doncs, el rendiment del comerç i les manufactures van ser la font principal del capital català necessari per a la implantació de la indústria. A més, el creixement demogràfic va oferir mà d’obra important. A tot això, hem d’afegir l’esperit d’iniciativa comercial de personatges com els germans Bonaplata que, juntament amb Joan Vilaregut i Joan Rull fundaren una de les empreses tèxtils més importants d’aquells temps el 1832. No serien pas els únics: a Sants, el Vapor Vell, establert per Joan Güell (1840), i L’Espanya Industrial (1849), van constituir les primeres fites del patrimoni industrial català. Però, per entendre el desenvolupament de la indústria catalana durant la segona meitat del Segle XIX hem de considerar els següents factors: a.-) Imitació del model industrial anglès: La indústria tèxtil catalana va seguir inicialment el model anglès, basat en l’ús del carbó per assolir la pressió de vapor necessària per fer moure les politges, les filoses i els telers. Els empresaris catalans també van comprar maquinària i tecnologia angleses (quelcom que provocaria incidents ludites en més d’una ocasió), reproduïren el seu model de colònia industrial i estudiaren les estratègies comercials. b.-) El proteccionisme: La superioritat anglesa en els preus i el control del mercat van obligar la indústria catalana a protegir la seva producció. Per això, es va evitar la importació de teixits anglesos a Espanya i a les seves darreres colònies. Malgrat que el proteccionisme va delimitar el mercat als límits d’Espanya, la major part de la població espanyola va substituir els teixits de lli o de llana habituals pels de cotó provocant així el creixement d’una indústria tèxtil catalana que encetaria una renovació tecnològica gràcies, en bona part a l’adquisició de màquines com les “sefaltines” o a la generalització de la “berguedana”, una versió catalana de la “spinning - jenny” britànica. c.-) Els problemes de la indústria tèxtil: A més de la competència amb Anglaterra, la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861 – 1865) va propiciar una “fam de cotó” que portaria als industrials catalans a comprar cotó a altres països després de superar aquesta crisi. A més, la falta de carbons portaria a construir colònies industrials, és a dir, fàbriques a prop dels rius per aprofitar l’energia hidràulica. d.-) El caràcter emprenedor de la burgesia industrial catalana: No podem oblidar que va existir una burgesia emprenedora –els mateixos Bonaplata- que s’arriscaren amb els seus estalvis en aquesta aventura empresarial. 
catalán con un tamaño de 5,45 KB