El desenvolupament del capitalisme al Segle XIX

Adam Smith va destacar els principis del liberalisme:
linterès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l economia, ladaptació de loferta a la demanda, lestat ha dabstenir-se dinvertir en el funcionament de leconomia i ha de permetre el lliurecanvi
En el capitalisme, la manca de planificació i laugment constant de la producció origen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicamnet.
Aquestes crisis es produeixen perquè loferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda, fet que comporta la fallida de les empreses que acumulen massa estocs. La conseqüencia és laugment de latur obrer

Els bancs i les finances
Els bancs van esdevenir una institució molt important en el desenvolupament del capitalisme, subministraven capital a les empreses, actuaven com a inversors directes i facilitaven els pagaments mitjançant xecs i lletres de canvi.
Van surgir les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necesita una empresa és fraccionat en parts. Les accions poden ser adquirides i venudes per qualsevol particular en una institució especialitzada: la borsa de valors.

Lexpansió del capitalismo industrial
Al començament del segle
XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bélgica. Entre el 1850 i el 1870 Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.
LEuropa oriental es va mantenir al marge del procés dindustrialització fins ben entrat el Segle XX
-La revlució industrial va ser el resultat dun conjunt de canvis económics i tecnològics que es va produir per primera vegada a la gran bretanya al Segle XVIII va patir una transformació profunda de l economia i de la societat

La revolució demogràfica

Des de mitjan Segle XVIII es va iniciar el procés de creixement (la població va augmentar )
La població delcontinent va pasar de 140 milions d¡ habitants el 1750 a 187 el 1800, i a 266 el 1850.
Causes: laugment de la produció daliments, el progrés de la higiene i de la medicina.
Disminució de la morrtailitat i un increment de la natalitat.

La revolució agrícola

Lincrement de la població va provocar un augment de la demanda daliments i, com a resultat lalça de preus agrícoles.
La terra es va convertir en una propietat privada en la qual grans propietaris podien fer les transformacions que volguessin.
La innovació va ser la supressió del guaret substituit per plantes de farrratges (sistema Norfolk). Es va iniciar la mecanització.
Introducció de nous conreus, com el blat de moro i la patata
El sistema Norfolk permetia no deixar cap porcíó de terra en repòs i obtenir conreus herbacis per alimentar el bestiar.
Els sistemas de sembra mecànica en socls de rengs paral·ls feia posible la reollida tant del fruit com de les males herbes. Utilització de noves arades permetia remoure la terra amb facilitat, colgar bé les llavors de manera que quedessin ben protegides del vent i els animals.
-La revolució Industrial va originar el capitalismo com a model econòmic i el liberalismo com a doctrina política que el sostenia

Les noves fonts denergia i les noves indústries

En aquesta etapa, lelectricitat i el petroli van desbancar el carbó. La invenció de la dinamo (1869) va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques, lalternador i el transformador (1897) van fer posible el trasllat del corrent elèctric.
Lelectricitat va tenir múltiples aplicacions en les maquines: ferrocarril, tranvía, telèfon, telègraf, ràdio, fonògraf, cinematògraf…
El petroli: la invenció del motor dexplosió en va posibilitar la utilització com a combustible per als automòbils. El motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixells. L aviació va ser una altra de les gans innovacions posibles gràcies al petroli.
En làmbit de la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls provocat per la producció de nous metalls com lacer inoxidable i lalumini.
La indústria química va aconseguir un desenvoluoament important a Alemanya gràcies a la fabricació de nous adobs, pesticidas, productes químics.

Una nova organització Industrial

Fabricació en sèrie com la millor manera daugmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir els costos de fabricació.
Aquest nou mètode de trball es çoñeéis coma taylorismo, consisteix en la fabricació en cadena, es a dir, la divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. En aquest tipus de fabricació, cada obrer fa una part molt concreta del procés.
Aquest sistema de producció va nèixer als Estats Units, i la fàbrica d¡automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
La concentració Industrial, i les empreses es van fer cada vegada més grans.
Aixa van nèixer el càrtel, el trust, el holding, i el monopoli.

El marxisme i el socialisme

A mitjan Segle XIX, Kart Marx i Friederich Engels van denunciar lexplotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat duna revolució obrera per destruir el capitalisme. La fi de la propietat privada havia de dur a la desaparició de les classes socials i de lestat i així es podria assolir lideal de societat comunista, és a dir, la societat sense classes. Els marxistes van propasar la creació de partits obrers socialistes.

Lanarquisme
Lanarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics: llibertat individual, propietat colectiva i el rebuig a lautoritat.
Els anarquistes soposaven a la participació en la vida política i a lorganització dels treballadors

Linternacionalisme

Tant els marxistes com anarquistas defensaven la necessitat dunir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme (internacionalismo proletari). A partir de la iniciativa de Marx, es va crear lAssociació Internacional de treballadors.
Alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional, que, a diferència de la primera, era una organització exclusivament socialista, lobjectiu de la qual consistia en la coordinació de programes i dacutacions dels diferents partits socialistes.

p