Desenvolupament Cognitiu: Memòria i Etapes Piaget

La memòria i l'aprenentatge

La memòria és un procés sense el qual no podríem imaginar l'aprenentatge de l'ésser humà. Sense la capacitat de retenir i recuperar les informacions, seria impossible desenvolupar-se i adaptar-se a l'entorn.

Desenvolupament de la memòria a llarg termini

• Semàntica: Recuperar una informació que tenim de forma conscient, però que hem adquirit a través d'un aprenentatge de l'entorn.
• Episòdica o autobiogràfica: Una cosa que hem viscut durant la nostra vida.
• Memòria explícita o declarativa: Episòdica i semàntica.
• Memòria implícita o procedimental: No som conscients de recordar, però afecta la nostra conducta o al pensament sense adonar-nos. Solen ser destreses motores.

La memòria és la capacitat d'emmagatzemar i recuperar informació. És una construcció amb la qual és altament susceptible a errors i a què formin una percepció del que sabem o del que no sabem que no es correspongui sempre amb la realitat.

Metamemòria

Consisteix a pensar sobre la pròpia memòria. És més fàcil reconèixer que evocar (exàmens test), les llistes més llargues són més difícils que les més curtes, sabem si hem estudiat prou per a un examen, els elements relacionats entre si són més fàcils de recordar que els elements no relacionats, el contingut d'una història és més fàcil que les seves paraules exactes.

Tipus de memòria a llarg termini

• Memòria explícita o declarativa (es recupera de forma conscient): Episòdica o autobiogràfica i semàntica → fets i successos (lòbul temporal medial).
• Memòria implícita o procedimental (no som conscients de recordar, però ens afecta la nostra conducta o al pensament sense adonar-nos. Solen ser destreses motores).

Els infants jugaven amb els objectes (o animals o avions). Una vegada jugaven amb animals (o avions) miraven si jugava més temps amb un nou element, percentualment similar, però categorialment diferent (miraven si es deshabituava i, per tant, jugava més temps).

Els estadis de la gènesi de la intel·ligència

Segons Piaget, el desenvolupament cognitiu passa per diferents etapes:

Etapes del desenvolupament segons Piaget

• Sensoriomotriu (0 a 2 anys): Els nens coneixen el món exclusivament a través dels seus sentits i les seves habilitats motores. Culmina amb la permanència de l'objecte.
• Preoperacional (2 a 6 anys): Els nens comencen a pensar simbòlicament, però encara no poden pensar d'una manera lògica i coherent, el seu raonament és subjectiu i intuïtiu, també és egocèntric i centrat.
• Operacions concretes (6-11 anys):
  • Conservació: Observen que la quantitat de líquid no ha canviat ("l'aigua és més baixa però també més ampla, si la tornes, la quantitat és la mateixa"). Els nens són capaços de descentrar: hi ha un canvi en l'altura que és compensat per un canvi en l'amplada. El pensament és reversible.
• Operacions formals (12 anys a adults): Poden pensar de forma hipotètic-deductiva i abstracta. Ja no hi ha el simbolisme. Ens comencem a entendre com som, quins són els nostres trets identitaris, desenvolupem la nostra moral, els valors, les nostres prioritats, el que ens agrada i el que no ens agrada.

Període sensoriomotor (0-2 anys)

El nen té sensacions i percepcions i realitza moviments a través dels quals coneix el món. El nadó aprèn a través dels seus sentits i les activitats motrius: observa, escolta, es mou, toca, assaboreix, agafa... Els infants coneixen el món exclusivament a través dels seus sentits i les seves habilitats motores. Culmina amb la permanència de l'objecte.

Estadi preoperacional (2-6 anys)

Els infants comencen a pensar simbòlicament, però encara no poden pensar lògicament d'una manera coherent, el seu raonament és subjectiu i intuïtiu. També és egocèntric i centrat. El nen adquireix l'habilitat de representar mentalment un objecte que no és present (relacionat amb memòria). Tenir símbols per a les coses ajuda a pensar-hi, les seves qualitats, a recordar i parlar-ne en la seva absència. Els nens ja manifesten el seu món simbòlic per mitjà de la imitació diferida, el joc simbòlic, el llenguatge i el dibuix.

Limitacions del pensament preoperacional

1. Concret: Centrat en l'aquí i l'ara, no fa abstraccions.
2. Irreversible: Sap anar d'A a B però no de B a A. Es centra en dades perceptibles, no lògiques, hi ha dificultat de l'aparença de la realitat.
3. Centrat: Es fixa només en una qualitat (llarg). Per exemple, amb els tassons es deixa enganyar per les dades perceptives.
4. Egocèntric.
5. Animisme: Creuen que els objectes inanimats tenen la qualitat d'estar vius.

Estadi operacional concret (7-11 anys)

Poden començar a pensar lògicament de forma coherent, però només pel que fa a característiques reals i concretes del seu món, no respecte a situacions abstractes. Classifica i fa relacions.

1. Conservació: Observen que la quantitat de líquid no ha canviat ("l'aigua és més baixa però també més ampla, si la tornes, la quantitat és la mateixa"). Els nens són capaços de descentrar: hi ha un canvi en l'altura que és compensat per un canvi en l'amplada. El pensament és reversible. Categoritzen i classifiquen amb més efectivitat, de fet, en aquesta etapa col·leccionen tota mena d'objectes.
2. Seriació: Ordenen ítems segons la seva longitud o pes de manera eficaç. Però encara pensen que de manera organitzada i lògica només quan tracten informació concreta que poden percebre directament. Funcionen de manera poc eficaç davant d'idees abstractes, que no tenen presència directa en el món real, només "operen" amb la realitat.
3. Inclusió de classes: Són capaços de tenir en compte categories inclusives. Per exemple, quantes n'hi ha més, boles vermelles o boles de vidre?

Estadi operacional formal (12 anys - adults)

Poden pensar de forma hipotètic-deductiva i abstracta. Es desenvolupa l'abstracció sobre els coneixements concrets que observa. Això li permet emprar el raonament lògic, inductiu i deductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i s'aconsegueix la formació continuada de la personalitat, hi ha un major desenvolupament dels conceptes morals.

Crítiques a la teoria de Piaget

Insisteixen que els infants aconsegueixen dominar la permanència de l'objecte abans del que proposa Piaget. Actualment, s'accepta que els nadons de 3 mesos ja tenen una percepció molt primitiva de la permanència dels objectes.