Desenvolupament Cognitiu Infantil: Etapes i Funcions

La intel·ligència es pot considerar la capacitat d’adaptació dels éssers vius que van sobrevivint amb els canvis que es produeixen en el seu medi.

Les Funcions Cognitives

Les funcions cognitives permeten la realització d'activitats on es mostren les diferents capacitats intel·lectuals. Es classifiquen en:

• Bàsiques: memòria, atenció i percepció. Són pròpies dels animals, les més primitives, les que apareixen primer.
• Superiors: pensament, llenguatge, raonament i creativitat. Són pròpies dels éssers humans, el grup més complex de processos cognitius, ja que s’encarreguen del control de la cognició, de la regulació del pensament i de la nostra conducta.

Memòria

Procés cognitiu que registra, emmagatzema i recupera la informació. En tot acte memorístic es distingeixen les etapes següents:

• Registre o codificació: transferència de la informació fins al magatzem de la memòria.
• Emmagatzematge: retenció de la informació a la memòria per a la seva utilització posterior.
• Recuperació: accés a la informació emmagatzemada a la memòria.

Tres tipus de memòria:

• Memòria sensorial: emmagatzematge de les sensacions que recullen els òrgans sensorials.
• Memòria a curt termini: emmagatzematge de la informació durant un temps breu. Té una capacitat limitada ("no es pot recordar més de set elements").
• Memòria a llarg termini: emmagatzematge de records viscuts, experiències, conceptes, imatges i coneixements. Té una capacitat il·limitada.

Atenció

És la concentració de la ment sobre una activitat o cosa que s’està realitzant. És el primer pas perquè es doni la percepció, prepara a la persona per la captació d’un objecte d’atenció. Pot ser:

• Voluntària: dirigida de forma intencional cap a un objecte o situació determinada.
• Involuntària: dirigida cap a un objecte o situació sense proposar-s’ho.

Els factors que influeixen en l'atenció són:

• Interns de l’infant: amb relació al seu estat físic i psíquic.
• Externs relatius a l'estímul: grandària, color, so, la novetat de l’estímul, contrast entre figura i fons.

Funcions Cognitives Superiors

Són pròpies de l'ésser humà. Són el grup més complex de processos cognitius, ja que s’encarreguen del control de la cognició i la regulació del pensament i de la nostra conducta.

• Pensament: capacitat exclusiva de l'ésser humà, relacionada amb processos cognitius com l’atenció, la memòria i el llenguatge. Necessita el llenguatge per desenvolupar les seves funcions, engloba els processos de raonament i creativitat, així com la capacitat de resoldre problemes.
• Llenguatge: mitjà per comunicar-se, instrument que serveix per ordenar el pensament i organitzar la memòria.
• Creativitat: capacitat d’observar les coses amb un nou enfocament, de reconèixer problemes que altres no veuen, de proporcionar solucions noves i efectives als problemes.
• Raonament: capacitat que té l’ésser humà per a, a partir d’una informació prèvia, deduir una conclusió que no existia en els elements de partida. Per raonar, és necessari haver assolit un cert grau d’abstracció i haver adquirit la noció de conceptes. Hi ha diferents tipus de raonament:

Tipus de Raonament:

• Raonament transductiu (o analògic): Els infants entre 2 i 7 anys utilitzen un raonament en què es treuen conclusions anant d’un cas particular a un altre cas particular. Pot atribuir una relació causa-efecte a dos successos no relacionats entre si. Resoldre els problemes o prendre decisions en situacions noves o desconegudes basant-se en l’experiència adquirida en situacions similars. Si dos coses o situacions són similars en alguns aspectes també ho seran en d’altres. Ex: La pasta i el pa es fan amb farina, el pa cal posar-li sal, doncs a la pasta també.
• Raonament inductiu (probabilístic): a partir de casos particulars s’arriba a una conclusió general. S’arriba a una conclusió a partir de la generalització. Ex: la meva tortuga camina molt a poc a poc, observo altres tortugues i veig que també caminen molt a poc a poc, per tant, totes les tortugues caminen a poc a poc.
• Raonament deductiu (Lògic): partint d’una premissa general, s’extrau en casos particulars. Ex: els gossos borden; el meu Labrador és un gos; per tant, borda.

Etapes del Desenvolupament Cognitiu

Piaget introdueix els següents conceptes:

• Assimilació: incorporació d’una experiència a l’esquema cognitiu de l’infant, sense que hi hagi modificació del coneixement. Ex: La primera vegada que veig un cavall l’anomeno gos gran, els esquemes previs s'imposen als nous elements.
• Acomodació: modificació del coneixement existent. El desenvolupament es produirà perquè tots dos processos aniran creant nous esquemes i modificant els ja existents. En paraules de Piaget, un esquema uneix accions mentre que un concepte uneix coses. En l'acomodació alterem les nostres construccions respecte al medi que ens envolta. Ex: El gos gran és massa diferent, no encaixa en la categoria de gos, llavors he d’implementar un nou esquema per canviar la concepció prèvia, la nova categoria seria “cavall”.

Estadis del Desenvolupament Cognitiu segons Piaget:

• Estadi sensoriomotor: de 0 a 24 mesos
• Estadi preoperacional: de 2 a 7 anys
• Estadi de les operacions concretes: de 7 a 11 anys
• Estadi de les operacions formals: des dels 12 anys

Estadi 1: Intel·ligència sensorio-motriu (0 a 2 anys) - 6 subestadis

En aquest període l’adquisició del coneixement es basa en les accions que l’infant realitza sobre el medi i sobre si mateix. L'aprenentatge està basat en l’activitat que es realitza a través de l’acció (motor) i la percepció dels òrgans dels sentits (Sensorials).

Sis subestadis:

Subestadi 1: Mecanismes reflexos (0-1 mes): Encara no existeix la permanència de l’objecte, si aquest no és visible no existeix. Encara no existeix la coordinació entre els diferents espais sensorials, sobretot entre la visió i la prensió, per això no percep els objectes com a permanents ni les mides ni les formes com a constants.

Subestadi 2: Reaccions circulars primàries (1-4 mesos): Primers hàbits procedents dels reflexos. L’infant repeteix una acció que ha descobert per atzar fins que la controla. Les RCP són accions centrades en el seu cos. No hi ha encara conservació o permanència de l’objecte. Segueix objectes/persones amb la mirada. Ex: La seva mirada l'adreça cap al lloc de l’habitació per on ha sortit la mare.

Subestadi 3: Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos): Les accions i moviments dels infants estan més formats per esquemes que per reflexos innats. Les RCS són la prolongació de les RCP i tendeix a la repetició d’esquemes coneguts (espolsar, sacsejar, agitar, moure, fregar, colpejar…). Les RCP s’aplicaven al propi cos, i en les RCS s’apliquen al món exterior. Els infants ja imiten les accions que fan els altres. Ex: Donar cops amb les mans sobre la taula.

Subestadi 4: Coordinació dels esquemes de conducta previs (8-12 mesos): Hi ha intencionalitat, perquè separa mitjans i fites. Pot lligar diferents esquemes per aconseguir l’objectiu. Té un cert nivell de conservació i permanència de l'objecte. Pot fer anticipacions més complexes, com preveure alguns esdeveniments molt usuals.

Subestadi 5: Nous descobriments per experimentació (12-18 mesos): És el subestadi de l’exploració i recerca de la novetat. L’infant participa mitjançant les reaccions circulars terciàries (RCT) que són "accions centrades en el medi i que l'infant repeteix introduint modificacions per experimentar els efectes i comprovar els resultats". És capaç de plantejar diferents opcions per resoldre el problema (experiment mitjançant l'esquema assaig/error). Respecte a la conservació i permanència de l’objecte, si veu amagar l’objecte en un lloc o un altre, sap buscar-lo en el lloc adequat, però té encara problemes amb l’objecte que s'amaga amb desplaçaments no visibles per ell.

Subestadi 6: Noves representacions mentals: Abans per solucionar problemes, el nen/a realitzava un tempteig que li permetia trobar la solució per assaig i error. La diferència entre aquest tempteig i la invenció depèn de la velocitat: la invenció és la reorganització ràpida dels esquemes contruïts en les etapes precedents i de les quals el tempteig en forma part. L’objecte es conserva i es fa permanent. Pot trobar un objecte que li amaguin davant d’ell en 2 o 3 llocs, encara que no hagi vist els seus desplaçaments. Els objectes tenen entitat per si mateixos, són independents d'ell i ja són capaços de localitzar les joguines en el lloc en què es guarden. Aparició del joc simbòlic o de simulació: són els jocs del "com si": arrossegar una sabatilla com si fos un cotxe o fer veure que pentina a la nina amb un llapis, és a dir, substitueix un objecte per un altre que el representa.

Estadi 2: Intel·ligència Pre-Operatòria (2 a 7 anys) - 2 subestadis

• Subestadi 1: Pensament simbòlic i preconceptual (de 2 a 4 anys).
• Subestadi 2: Pensament intuïtiu (de 4 a 7 anys).

El pas del primer estadi (sensòrio-motriu) al segon estadi (pre-operatori) es caracteritza pel pas que haurà de fer l'infant de “l'acció” a “l'operació”. L’infant ve d’un període en el qual (generalment) domina les accions, d’un món social format per persones, i d’un món interior simbòlic que acaba de començar. El pensament de l’infant a l’estadi pre-operatori té unes característiques que determinen la manera de raonar de l’infant (desapareixeran quan vagi canviant d’estadi):

Funció Simbòlica:

Capacitat per representar el que és real per mitjà d’una sèrie de significants que són diferents dels objectes, les accions o les persones representats. Es pot manifestar de les formes següents: Joc simbòlic, Imitació diferida, Imatge Mental, Dibuix, Llenguatge.

Joc simbòlic: Jocs de simulació “com si”. Fa servir un objecte com vol, fem del seu ús adequat. Utilitzar objectes com si fos una altra cosa. Predomina l’assimilació perquè el nen/a fa servir l'objecte d’acord amb els seus propis esquemes d’acció. El joc simbòlic està relacionat amb la imitació. Ex: usar un pal com si fos un cavallet.

Imitació diferida: Imitació sense la presència del model. Això suposa que s’ha interioritzat i es pot reproduir quan interessa. Està molt relacionada amb la imatge mental. Predomina l’acomodació perquè ha d’adequar esquemes als models externs. Pot imitar gestos, moviments o activitats que fa un model. Ex: quan un nen/a dona menjar a la seva mama.

Altres característiques que expliquen la forma de raonar dels infants en aquesta etapa són:

• Egocentrisme: dificultat per diferenciar el món exterior del món interior (incapacitat de diferenciar el que és objectiu del que és subjectiu). L’infant està centrat en ell mateix, en el seu propi jo, en la seva pròpia consciència i no pot col·locar-se en el punt de vista d’un altre.
• Centració: Seleccionar i atendre a un sol aspecte de la realitat (Jo no visc a Catalunya, jo visc a Barcelona; incapaç d’entendre que la seva iaia és també la mare de la seva mare).
• Sincretisme: Tendència de l'infant a percebre la realitat per visions globals i a trobar semblances o relacions entre objectes i successos sense fer cap anàlisi prèvia. Ex: surt una dona embarassada de l'ascensor, i la nena li demana a la mare que entri a l'ascensor perquè vol un germanet.
• Juxtaposició: L'infant és incapaç de relacionar o ordenar de forma lògica els elements que formen un tot (moll relacionat amb el sincretisme). Per exemple, l’ús de la conjunció “i” per anar enllaçant paraules i fets, sense que realment existeixi una relació lògica entre ells. També es manifesta als primers dibuixos per la desorganització i distribució espacial dels diferents aliments.
• Irreversibilitat: Incapacitat d’executar una acció en els dos sentits (al dret i a l’inrevés) del recorregut. No ha descobert l'operació inversa com operació, ni la reciprocitat. Ex: no són capaços de veure que el líquid del got és el mateix que el de l’ampolla.

Subestadi 1: Simbòlic i preconceptual (2-4 anys)

• Aparició dels preconceptes (elabora paraules per designar el que ell vol, utilitza preconceptes, que no són conceptes universals, ni respecten la convenció social del llenguatge). Ex: Caracols.
• Raonament transductiu (del particular al particular). Ex: Tigres (l’infant assimila directament de l’exterior la informació basada en similituds).
• Els vehicles d’expressió que farà servir seran el llenguatge i el gest i també tindran un protagonisme fonamental la imitació i el joc.

Subestadi 2: Pensament intuïtiu (4-7 anys)

• L’egocentrisme va passant a un segon pla (però encara és incapaç de posar-se al lloc de l’altre).
• Presència intuïcions. Apareixen els denominats invariants (qualitats dels objectes).
• Dona explicacions sobre la realitat que poden ser molt contradictòries, ja que les realitza des de tres perspectives:
• Realisme: Implica una confusió entre el món físic i el món psíquic. L’infant atribueix existència real i externa al seu món subjectiu intern. L’infant imagina que els somnis són a la seva habitació. En un dibuix d’un infant de 2 o 3 anys, l’adult hi veurà una sèrie de gargots, però en aquests gargots ell hi veu una papallona, un lleó, una casa, etc.
• Animisme: Atribuir vida i consciència a objectes inanimats. Atribuir intencionalitat, emocions i atributs morals propis dels éssers humans als objectes. Ex: la taula és dolenta, el rellotge es viu.
• Artificialisme: Creure que totes les coses que existeixen (muntanyes, sol, estels, mar…) han estat fabricats per l’home. A l'infant li és difícil diferenciar l'acció de la pròpia acció humana. Pensa que els elements de la natura existeixen amb l’únic objectiu que la persona s’aprofiti d’ells. Ex: els infants poden pensar que és una persona qui ha posat la neu a les muntanyes.