Desenvolupament Cognitiu Infantil: Etapes i Característiques

Subestadi 4 (8-12 mesos)

- Hi ha intencionalitat perquè separa mitjans i fites, pot lligar diferents esquemes per aconseguir l'objectiu. Té un cert nivell de conservació i permanència de l'objecte, permet començar a entendre que l'objecte existeix encara que no el vegi.

- Imita accions dels adults per trobar solucions als problemes que es plantegen, pot fer conductes imitatives de sons o accions amb moviments del seu propi cos no visibles per ell mateix (cara, llavis, boca, llengua, etc.).

- Com que pot coordinar esquemes, es va acostant a la captació de l'espai proper i llunyà, comença a dominar la casualitat i el temps com a successió d'esdeveniments (pot preveure'ls).

Subestadi 5: Dels nous descobriments per experimentació (12 a 18 mesos)

- Mitjançant les reaccions circulars terciàries (RCT), és capaç de plantejar diferents opcions per resoldre el problema i així comprovar quins són els seus resultats, mitjançant l'esquema assaig/error.

- Si veu amagar l'objecte en un lloc o un altre, sap buscar-lo en el lloc adequat, però té problemes amb l'objecte que s'amaga amb desplaçaments no visibles. Acomoda l'ús que tenen els objectes: cullera per dinar, pinta per pentinar-se...

- La imitació es fa sistemàtica i exacta: fan servir el model de demostració d'una persona per rectificar les accions a resoldre un problema, els models serveixen per ensenyar a l'infant a fer coses noves.

- Es progressa en la construcció de l'espai i de la casualitat. Descobreix les relacions que hi ha entre els objectes i ell mateix.

Exemples del subestadi 5 (12 a 18 mesos):

• Accions de suport (arrossegament).
• Ús d'instruments per atraure objectes que estan fora del seu abast.

Subestadi 6: De les noves representacions mentals (18 a 24 mesos)

L'acció directa sobre els objectes per tal de solucionar problemes és substituïda per la invenció. Abans es feia per assaig i error, i la diferència entre aquest tempteig i la invenció depèn de la velocitat: la invenció és la reorganització ràpida dels esquemes construïts en les etapes precedents i de les quals el tempteig en forma part. Comprèn relacions causa-efecte senzilles i pot representar-se mentalment els seus propis desplaçaments tenint com a referència objectes.

- L'objecte es conserva i es fa permanent. Pot trobar un objecte amagat en 2 o 3 llocs encara que no hagi vist els seus desplaçaments, són capaços de localitzar les joguines en el lloc on es guarden. Aparició del joc simbòlic o simulació. Exemple: Una sabatilla com si fos un cotxe.

Estadi 2: Intel·ligència preoperatòria (2 a 7 anys)

El pas del primer al segon estadi: de "l'acció" a "l'operació". Domina les accions d'un món social format per persones, i d'un món interior simbòlic que acaba de començar.

• La capacitat de representació li facilitarà les seves accions:
  • No les haurà de realitzar per parts per anticipar els resultats.
  • No dependrà de "l'aquí i ara" per realitzar-les.

El pensament a l'estadi preoperatori té unes característiques que determinen la manera de raonar: funció simbòlica o semiòtica.

Apareix la capacitat de representar i interpretar el món de manera simbòlica, adquireix gran importància el desenvolupament del llenguatge.

Encara no existeix el pensament lògic.

Característiques:

Funció simbòlica o semiòtica:

Apareix de forma progressiva en les últimes etapes de l'estadi sensoriomotor, però arriba al seu major desenvolupament en l'estadi preoperacional.

• Joc simbòlic: Exemple: Un pal com si fos un cavallet.
• Imitació diferida: Imitació sense la presència del model. Pot imitar gestos, moviments o activitats que fa un model (Exemple: Quan un infant dona menjar a la seva mare).
• Imatge mental: Manifestació interna, per produir evocacions simbòliques, necessari per recordar i pensar allò que percebem (Exemple: Quan rememoren el camí a l'escola).
• Dibuix: Pot representar la realitat, relacionat amb la imitació diferida i amb la imatge mental.
• Llenguatge: Màxim nivell de representació i marca l'entrada al pensament preoperatori, necessita la presència física dels objectes per pensar i actuar mentalment.

Egocentrisme:

La dificultat per diferenciar el món exterior del món interior, centrat en ell mateix, no pot col·locar-se en el punt de vista d'un altre.

Centració:

Seleccionar i atendre a un sol aspecte de la realitat, sense ser capaç de coordinar diferents perspectives i dimensions.

Sincretisme:

Semblances entre objectes, sense fer cap anàlisi prèvia. Exemple: Surt una dona embarassada de l'ascensor, i la nena li demana a la mare que entri a l'ascensor perquè vol un germà.

Juxtaposició:

Incapacitat de relacionar de forma lògica els elements. Exemple: L'ús de la conjunció "i" per anar enllaçant paraules i fets.

Irreversibilitat:

No ha descobert l'operació inversa com a operació, ni la reciprocitat. Exemple: No són capaços de veure que el líquid del got és el mateix que el de l'ampolla.

Subestadi 1: Pensament simbòlic i preconceptual (de 2 a 4 anys):

Aparició dels preconceptes (no són conceptes universals, ni respecten la convenció social del llenguatge). Exemple: Els cargols.

Raonament transductiu. Exemple: Els tigres (l'infant assimila directament de l'exterior la informació basada en similituds).

Subestadi 2: Pensament intuïtiu (de 4 a 7 anys)

Encara és incapaç de posar-se al lloc de l'altre.

Tres perspectives:

• Realisme: Confusió entre el món físic i el món psíquic. L'infant atribueix existència real i externa al seu món subjectiu intern. Exemple: L'infant imagina que els somnis són a la seva habitació. En un dibuix es veurà una sèrie de gargots, però en aquests gargots ell hi veu una papallona, un lleó...
• Animisme: Atribuir vida i consciència a objectes inanimats. Atribuir emocions dels éssers humans als objectes. Exemple: La taula és dolenta...
• Artificialisme: Creure que totes les coses que existeixen (muntanyes...) han estat fabricades per l'home. Difícil diferenciar l'acció de la pròpia acció humana. Pensa que els elements de la natura existeixen perquè la persona s'aprofiti d'ells. Exemple: Els infants poden pensar que és una persona qui ha posat la neu a les muntanyes.