Desenvolupament de la Capacitat Moral Humana

1. Una pregunta ineludible

1.1 La construcció de la pròpia vida

Kant deia que la filosofia es divideix en quatre preguntes: la pregunta del coneixement, la pregunta per l'actuació, la pregunta pel futur que tenim dret a esperar i la pregunta que engloba les altres tres, la pregunta per allò que som com a humans. La pregunta pel coneixement és fonamental; no podem superar en urgència els dubtes que suscita la reflexió sobre els criteris que han de guiar la nostra actuació en la vida. Descartes intentava evitar els errors del coneixement. No és possible aturar el moment, nosaltres no som simplement en el món, sinó que ens toca construir-lo i construir-nos.

2. La bona vida i la vida bona

2.1 Què he de fer?

Què hem de fer? Hem de donar resposta una i altra vegada a aquestes preguntes: *Què he de fer perquè les coses em vagin bé?* *Què he de fer per actuar correctament?*. La primera qüestió té relació amb el que anomenem bona vida i és bàsicament una qüestió d'intel·ligència. Ens agradaria gaudir d'una bona vida, la intel·ligència adquireix tants coneixements com li sigui possible del funcionament de la realitat en què vivim. El món físic i social tenen lleis i exigències, i ho hem de respectar i no fer l'incorrecte. Hem de tenir les nostres prioritats; sovint no som prou intel·ligents per adonar-nos de diferents coses. La capacitat de disposar de mitjans de cara a l'assoliment d'una finalitat no ens és exclusiva.

2.2 La moralitat entra en joc

La segona qüestió es relaciona amb la vida bona i correcta. Tenim el deure de viure-la i ens adreça a una capacitat humana: la capacitat moral. La capacitat de valorar és part de la nostra naturalesa. Les persones tenim consciència moral, la capacitat de distingir el bé i el mal morals, entre l'ésser i el deure. La moral només és definible en termes morals.

3. L'origen de la capacitat moral

3.1 Raó i emocions

La racionalitat és un tret distintiu humà que fa dependre la moral de la raó, en considerar que el bé i el mal són idees que es poden conèixer. El racionalisme moral va ser defensat per Plató i Sòcrates. Aquests filòsofs propugnaven l'intel·lectualisme moral. Altres insistiran en la importància de les emocions i els sentiments en l'actuació humana i defensaran que el bé i el mal no són idees sinó sentiments. És l'anomenat emotivisme moral.

3.2 Matèria i esperit

Sobre l'origen de la nostra capacitat moral hi ha dues postures: espiritualistes i materialistes. Per als espiritualistes, la capacitat moral és la mostra més palpable de la condició espiritual. Només els humans som capaços d'alterar lleis naturals com la supervivència. El món de la natura i el món de la moralitat són dues realitats de naturalesa diferent. Per a les concepcions antropològiques materialistes, la capacitat moral només pot provenir de la natura i, en els darrers temps, d'una concepció evolucionista de la natura. La moral com a mecanisme natural de supervivència: Konrad Lorenz defensa la idea que la capacitat moral és un fruit evolutiu per compensar la nostra capacitat destructiva. Lorenz deia que l'agressivitat era un mecanisme positiu; només sobreviuran els grups que disposin d'algun fre a l'agressió. S'anomenen mecanismes inhibitoris.

Mecanismes inhibitoris en l'ésser humà:

• Un mecanisme d'inhibició cultural: la capacitat moral.
• Un mecanisme capaç d'omplir-se de continguts ràpids, transmissibles i adaptables.

4. El desenvolupament de la capacitat moral

4.1 Kohlberg: els estadis morals

Disposem, en néixer, d'unes predisposicions que, en contacte amb les experiències, ens permeten assolir diversos estadis d'assumpció de la nostra conducta: els estadis morals. Kohlberg, seguint la línia de Piaget en l'estudi del desenvolupament de la intel·ligència, va distingir sis estadis en el desenvolupament moral, distribuïts en tres nivells:

• L'estadi preconvencional: El nostre camí comença en el nivell que Kohlberg anomena preconvencional. Això es refereix al fet que un nen petit no té responsabilitats; només es mou per interès propi, i això Kohlberg ho accepta.
• L'estadi convencional: Aquí el nen comença a trobar-se amb normes i regles. Ha arribat al nivell convencional, que per a ell serà un gran descobriment.
• L'estadi postconvencional: Aquí el nen ja veu que les normes són pactes per arribar a fins més generals, a valors. Aquí el nen es troba amb el nivell postconvencional.

4.2 Maslow: la piràmide motivacional

Maslow defensava la idea del creixement. Maslow analitzava l'estructura general de la motivació humana. Es va fer famosa la seva piràmide motivacional, que estableix una jerarquia en les necessitats humanes. Aquesta jerarquia, temporal i genètica, planteja la idea que les necessitats més importants per a cada humà estaran més amunt o més avall en aquesta piràmide. (De menys a més):

• Necessitats fisiològiques.
• Necessitats de protecció i seguretat.
• Necessitats de pertinença i afecte.
• Necessitats de valoració.
• Necessitats d'autorealització.