Desenvolupament Afectiu Infantil: Etapes i Factors

Desenvolupament Afectiu, Creixement, Maduració i Aprenentatge

• Desenvolupament afectiu: Procés pel qual cada persona va conformant el trencaclosques del món emocional.
• Creixement: Canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida i que són fàcils d'observar, mesurar i quantificar. L'estatura, el pes i els perímetres toràcic i cranial en són els paràmetres principals.
• Maduració: Canvis biològics que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules.
• Desenvolupament: Inclou tots els canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes; el llenguatge, la memòria, l'atenció... Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més.
• L'aprenentatge: És el procés d'adquisició del coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència.

Introducció al Desenvolupament Afectiu

• Què entenem per afectivitat? L'afectivitat està constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats afectius que té l'ésser humà en relació a si mateix, al seu entorn físic i, sobretot, al seu entorn social (en especial, a les persones més pròximes).
• Què són les emocions? L'emoció és un estat d'agitació o excitació fisiològica que apareix en cada persona com a resposta a un estímul.
• Què són els sentiments? El sentiment és l'emoció pensada i sentida, que roman fins i tot en absència de l'estímul que l'ha generat.
• Diferència entre sentiment i emoció:
  • L'emoció és breu i més intensa.
  • El sentiment és més durador i menys intens.

Agents que Intervenen en el Desenvolupament Afectiu

• La família: És essencial en el desenvolupament afectiu de l'infant i té dues funcions primordials: assegurar la supervivència del nadó proporcionant-li tot allò que necessita i establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats. Un dels pocs instints que l'ésser humà conserva al llarg de la vida és l'instint maternal, que provoca en la persona adulta el desig de protegir els més petits.
• El paper de l'escola infantil: És un altre factor important, encara que no tant com la família. El més important en la nostra societat és l'escola infantil i, en particular, els altres nens amb qui interaccionarà, i també les educadores, que tindran un paper essencial mitjançant la implicació i la intervenció en el procés socioafectiu i educatiu.

Característiques de l'Afectivitat Infantil

L'Expressió de les Emocions

A mesura que creixen, els infants són cada vegada més ràpids a l'hora d'emetre senyals emocionals i ho fan de manera més intensa, duradora i precisa. Així, a la persona adulta li és més fàcil interpretar què els passa i pot respondre-hi adequadament.

• L'alegria: Les persones que senten alegria es mostren contentes. Els nadons manifesten el seu benestar mitjançant el somriure. Durant les primeres setmanes, el somriure està associat a l'alliberament de tensió. Cap a la sisena setmana apareix el somriure social, com a resposta a la veu humana o davant un rostre humà.
• Enuig o ira: Està associat a una sensació de ràbia, fúria, irritabilitat, molèstia o ressentiment. Els nadons mostren el seu malestar mitjançant el plor i expressions que recorden l'enuig adult. La seva freqüència i intensitat augmenten progressivament des dels 6 fins als 2 anys.
• Tristesa: Les persones, quan estan tristes, se senten pessimistes, desanimades o afligides.
• Por: La por posa la persona en alerta davant una amenaça, un perill o una situació desconeguda que provoca ansietat i inseguretat. Les pors més freqüents i més estudiades en els nens petits són l'angoixa de separació i l'ansietat davant les persones estranyes (8 mesos).
• Aversió: Genera una sensació de fàstic, disgust o repulsió cap al fet o situació que la provoca. Es manifesta externament amb una expressió facial peculiar que sembla que els nadons ja comencen a exhibir a partir dels tres mesos.
• Sorpresa: Suposa una reacció d'admiració o sobresalt, generalment sobtada, davant una situació nova o estranya que pot produir alegria o ira, segons què l'hagi provocat. És l'emoció més breu.

A partir dels dos anys, es presenten en el nen unes emocions d'ordre superior anomenades emocions autoconscients, que inclouen la valoració d'un mateix i es relacionen amb la conducta moral (vergonya, orgull, culpabilitat i enveja).

Funció Adaptativa i Social de les Emocions

• La funció adaptativa de les emocions: Les emocions tenen una funció adaptativa:
  • L'alegria ens porta cap a la repetició del succés que l'ha produït.
  • La ira ens fa menys reflexius i ens condueix cap a la destrucció.
  • La tristesa ens empeny a abandonar un objectiu, a substituir-lo per un altre i ens fa reflexionar sobre la situació que l'ha causat.
  • La por ens fa tendir cap a la protecció.
  • L'aversió ens empeny a rebutjar i evitar l'esdeveniment que la produeix.
  • La sorpresa ens ajuda a afrontar de manera efectiva una situació nova.
• La funció social de les emocions: Les emocions tenen una funció social. L'expressió de les emocions, la seva contenció i la comprensió emocional de les altres persones són aspectes molt importants del desenvolupament. Per tant, és essencial que els nens aprenguin a conèixer, regular i expressar les seves emocions de manera adequada i també a identificar les emocions alienes.
  • Regulació de les emocions modificant els estímuls: Possibilitat de modificar l'estimulació rebuda.
  • Autoregulació o expressió adequada de les emocions pròpies: Aprendre a expressar d'una manera socialment adequada les seves emocions. Quan una persona s'enutja profundament pot procedir de maneres diferents:
    1. Responent-hi instintivament (inadequada i inútil).
    2. Reprimint l'expressió de l'emoció.
    3. Contenint o regulant l'expressió de l'emoció.
  • Comprensió de les emocions dels altres: L'empatia és l'habilitat per posar-se al lloc d'una altra persona, i poder comprendre i compartir les seves emocions i sentiments. Perquè el nen arribi a comprendre les emocions dels altres, primer s'ha de reconèixer, ha de tenir consciència de si mateix com a individu diferent i separat dels altres, i ha de ser conscient que ell també té emocions. S'enfortirà gràcies al desenvolupament del llenguatge i a la pràctica del joc simbòlic.

Teories Explicatives del Desenvolupament

Piaget

Piaget va estudiar biologia i zoologia, es va interessar per la psicopatologia i les teories de Freud, però el fons que va orientar els seus treballs en psicologia va ser l'epistemologia, branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneixement.

• El coneixement humà: L'ésser humà passa d'un coneixement intuïtiu i menys vàlid a un coneixement científic, amb nocions bàsiques del pensament racional. Coneixement i afectivitat estan lligats entre ells; l'afectivitat i les emocions no poden modificar directament les estructures del coneixement, però sí que poden predisposar a adquirir-lo.
• L'adaptació com a fons de coneixement: Per a Piaget, el coneixement com a forma d'adaptació està constituït per un doble procés d'assimilació i acomodació.
  • a) L'assimilació suposa la integració d'informació nova.
  • b) L'acomodació implica una reorganització de la informació present.
• Els estadis de desenvolupament: Piaget va dividir el desenvolupament infantil en quatre etapes anomenades estadis:
  • a) Estadi sensoriomotor (del naixement als 2 anys): Gran desenvolupament mental, encara que no es pot expressar amb paraules; el coneixement que té està determinat pel que pot fer amb un objecte.
  • b) Estadi preoperacional (dels 2 als 6 anys): Raonaments intuïtius. Són propis d'aquest estadi el llenguatge, el pensament simbòlic, la imitació de conductes i l'egocentrisme.
  • c) Estadi de les operacions concretes (dels 7 als 11 anys): Utilitzar la lògica per interpretar i resoldre qüestions determinades de la seva realitat concreta, però encara no ho pot fer si es tracta de situacions abstractes.
  • d) Estadi de les operacions formals (a partir dels 12 anys): Les situacions de la vida assoleixen aquest estadi amb pensament hipotètic, lògic i abstracte.

Wallon

Wallon descriu l'ésser humà com una unitat, "com un ésser biològic, un ésser social, i una sola i única persona", tal com expressa en una de les seves obres més conegudes. La vessant social té un pes essencial, ja que, segons ell, l'individu es forma i es desenvolupa a partir d'unes primeres relacions amb altres persones. Considera que l'emoció té un paper fonamental en el desenvolupament de la persona. Les primeres relacions entre el nadó i la persona adulta estan basades en aquestes manifestacions afectives.