Desenvolupament Afectiu: Emocions, Teories i Vincle

Desenvolupament Afectiu

El desenvolupament afectiu és el procés pel qual cada persona va conformant aquest trencaclosques tan complicat que constitueix el món emocional. El creixement i la maduració constitueixen els canvis biològics que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules. El desenvolupament i l'aprenentatge és el procés d'adquisició dels coneixements d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència.

Afectivitat

Emoció: estat d'agitació o excitació fisiològica que apareix en cada persona com a resposta a un estímul. Un mateix estímul pot produir emocions diferents. Resposta fisiològica: augment del ritme cardíac, respiració accelerada. Procés temporal momentani.

Sentiment:

Teories Explicatives del Desenvolupament

Teoria de Piaget

Piaget volia esbrinar com es passava d'un coneixement intuïtiu a un científic. S'originen les nocions bàsiques del pensament racional. Coneixement i afectivitat estan lligats entre ells. L'afectivitat i les emocions no poden modificar directament les estructures del coneixement, però sí que poden predisposar a adquirir-lo.

Adaptació:

• Assimilació: integració d'informació nova en les estructures de coneixement.
• Acomodació: reorganització.

Estadis:

• Sensoriomotriu (0-2 anys): no pot expressar-se amb paraules.
• Preoperacional (2-6 anys)
• Operacions concretes (7-11 anys): utilitza la lògica per interpretar i resoldre qüestions determinades. Encara no és capaç d'imaginar una situació abstracta.
• Operacions formals (+12 anys): pensament hipotètic, lògic i abstracte.

Teoria de Wallon

Wallon considera que l'individu es forma a través d'unes primeres relacions amb els altres. A diferència de Piaget, no es tracta de relacions amb el medi sinó de relacions humanes. Considera que l'emoció té un paper fonamental en el desenvolupament de la persona. L'emoció i l'afectivitat constitueixen un sistema d'expressió. Les primeres relacions entre nadó i adult estan basades en aquestes manifestacions afectives.

Estadis:

• D'impulsivitat motriu (0-6 mesos): l'existència del nadó està dominada per les funcions fisiològiques (son, alimentació).
• Emocional (+6 mesos): comença a necessitar la mare, no només perquè cobreix les seves necessitats fisiològiques, sinó pel que ella representa emocionalment.
• Sensoriomotor (1-2 anys): duu a terme moviments que li produeixen plaer i els repeteix.
• Personalisme (2-6 anys): construeix la personalitat.
  • Mostren oposició i rebuig (crisi del personalisme o negativisme) per refermar la personalitat pròpia.
  • Període de gràcia: acceptació i admiració de les altres persones mitjançant comportaments seductors.
  • Accentua la imitació de persones que admiren (representació de rols o imitació).
• Pensament categorial (6-11 anys): interès pels objectes i coneixement del món.
  • Pensament sincrètic: barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat, el pensament és global i imprecís, i combina elements diferents per formar parelles que ajuden a estructurar de manera binària els elements de l'entorn.
  • Pensament categorial: permet determinar el que és propi d'un objecte concret, el que el defineix o la seva identitat particular.

Teoria de Freud

Freud proposa una teoria que explica com funciona el psiquisme humà i com s'estructura la personalitat. Teoria dels instints.

De la personalitat, 1a tòpica: aquesta teoria no està basada en allò racional, sinó en les emocions i es compon de 3 estructures:

• Inconscient (no es pot controlar)
• Preconscient
• Conscient (ens uneix i ens relaciona amb la realitat existent).

2a tòpica:

• Allò (és primitiu i inconscient)
• Jo (es guia pel principi de la realitat)
• Superjò (constitueix el referent moral de la persona, normes de conducta inconscient i prohibicions).

El jo intenta mantenir l'equilibri entre l'allò, regit per la immediatesa del que vol, i un superjò marcat per les normes i la moral del que és correcte i incorrecte.

El Vincle d'Aferrament

El vincle d'aferrament és el vincle que estableix el nadó amb les persones que se n'ocupen, cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional (cuidador principal).

Teoria de Bowlby

Bowlby descriu les següents fases:

• Fase de preaferrament (0-6 setmanes): hi ha una orientació cap a les persones en general, sense reconeixement de les figures que el cuiden. Reconeixen l'olor o la veu.
• Fase de formació d'aferrament (6 setmanes - 7 mesos): preferència per persones familiars, l'infant somriu i plora quan marxen.
• Fase d'aferrament ben definit (8-18 mesos): ploren davant d'una persona desconeguda i busquen refugi en la figura d'aferrament. Sap que la mare segueix existint encara que no estigui amb ell.
• Fase de formació d'una relació recíproca: van construint representacions mentals dels objectes, persones i fenòmens del seu entorn.

Factors que Influeixen en la Formació del Vincle

• Desaparició de la figura d'aferrament: sorgeixen dificultats emocionals importants. Perquè es produeixi un desenvolupament emocional normal, cal haver pogut establir un llaç afectiu estable en els primers moments de vida.
• Qualitat de l'atenció i les característiques pròpies: variable clau: persona cuidadora, acceptació del nadó tal com és.
• Sincronia en la relació: veritable comunicació d'emocions.
• Context familiar i cultural.
• Tipus d'aferrament mare i pare.