Descriu les característiques basiques de l'escriptura teatral actual

Enric Valor

E.V. (Castalla 1911-Vlc 2000) ha estat un dels narradors valencians més sòlids de la segona meitat del Segle XX, així com un important divulgador de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica i lexicografia. Fill d'una família rural amb possessions, va assumir la lluita de la classe treballadora. Aquest compromís, junt amb l'amor x la terra i x la llengua seran les constants de la seua producció.
Durant els anys cinquanta publicà un recull de narracions, la novel·la L'ambició d'Aleix (reeleborada en primera persona en els vuitanta) i les Rondalles, en les quals recrea litaràriament, i amb un lèxic riquíssim el cabal folklòric de la literatura oral a punt de desaparèixer. Les Rondalles ocorren sempre en terres valencianes, amb la toponímia corresponent, en una mena d'homenatge, igual com fa Estellés, a la terra i als pobles a través dels seus noms sncestrals.
Però la seva produció literària més important són les novel·les del Cicle de Cassana: Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó, publicades a principis dels vuitanta. Aquesta trilogia recrea les tensions socials fonamentals del s.XX fins a la Guerra Civil.
Sovint s'ha relacionat l'estil d'Enric Valor amb tècniques realistes del Segle XIX (narrador omniscient, retrats psicològics acurats i descripció del paisatge). Efectivament, Valor no va prscticar l'experimentació com altres autors contemporanis, però cal reconèixer que la seva obra representa un impagable tresor lexicogràfic i un document viu del seu temps.

Josep María Benet i Jornet

Benet i Jornet (Barcelona 1940) és hereu directe de la renovació teatral iniciada en Barcelona en els anys seixanta, que incorporava els corrents europeus contemporanis, com el teatre de l'absurd o el teatre èpic de Bertolt Brecht. El teatre de Brecht se centra en la denúncia social i obliga el públic a prendre consciència històrica. L'obra pot incloure elements com música, coreografia, cartells explicatius o mim, adreçats a fer que el públic no s'identifique amb els personatges, sinó que s'hi situe al davant i reflexione.
Les obres de Benet segueixen l'estètica realista amb diferents matisos. N'hi ha de més influides per Brecht, com Berénàveu a les fosques, que muntada a base de fets històrics i autobiogràfics, és una reflexió sobre la falta de memòria històrica. D'altres són més simbolistes i poètiques, com La revolta de les bruixes, on sis netejadores treballen en una oficina on només hi ha un vigilant i se situen en una complicada superposició de plànols que simbolitza les relacions entre els personatges.
Benet i Jornet hi destaca tant per la qualitat de les seues obres, com per l'extensió i la varietat, ja que també ha realitzat guions per a series de televisió o teatre infantil, i tot amb un èxit de públic continuat durant més de cinquanta anys. Per la seua part, els guions per a serials televisius són realistes en el sentit més tradicional, més propers al quadre de costums, pero creen sempre una intensitat dramàtica i uns retrats socials tan vius que els han convertits invariablement en grans éxits d'Audíència.

Escriptura teatral actual

El teatre actual es hereu directe de la renovació teatral iniciada en Barcelona en els anys seixanta, que incorporava els corrents europeas contemporanis, com el teatre de l'absurd o el teatre èpic de Bertolt Brecht. Molts dels autors i de les companyies teatrals independents que sorgiren d'aquell context estan en plena producció actualment, com es el cas de Benet i Jornet o Rodolf Sirera, companyies com Els Joglars, Els comediants o Dagoll-Dagon. La tendència d'aquells primers anys va ser posar en primer pla l'espectacle en detriment del text, i provar nous recursos escènics per aconseguir sempre una finalitat sociali i política.
A partir dels setanta la tendència a buscar nous llenguatges escènics encara s'accentua més i les transformacions es concretaren en els punts següents:
-Investigació de nous espais escènics, que poden incloure fàbriques, places, carrers (La Cubana) o estadis olímpics (La fura dels baus, Els comediants).
-Rebuig del teatre escrit a priori. Moltes companyies escriuen com un equip l'obra que volen representar.
-Creixent importància del director escènic com a creador de l'obra, com ha ocorregut en la companyia del Teatre Liure.
-Incorporació de tot tipus de recursos expressius, des dels més antics com mim (Tricicle), circ (Comediants) o cine (La cubana), fins als proporcionats per les noves tecnologies.
Quant al teatre valencíà, destaca Albena Teatre, que té com característiques l'humor i la paròdia, i s'ha diversificat a la televisió. L'autor valencíà més important, Rodolf Sirera, en solitari o en collaboració amb el seu germà Josep Lluís, ha creat obres que segueixen una línia reflexiva. Sirera també ha fet de guionista de serials televisius.

Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol Roda de Ter 1929, Vic 2003), poeta, escriptor i traductor, ha estat un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.
De professió comptable en una fàbrica tèxtil, el jove Martí i Pol crea una poesia de caràcter existencialista i metafísic tot interrogant-se sobre el seu ésser i el seu destí. Una crisi dels valors religiosos es resol per mitjà d'una obertura social amb el poemari La fabrica(1959), a partir del qual s'inclou en el corrent del Realisme històric en tant que hi recrea el món de la gent amb qui conviu. Ells són els seus "herois". El contrast entre la duresa d'aquestes vides i el tractament humà, d'una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes n'és una de les característiques més originals.
Pels efectes de l'esclerosi múltiple que comença a patir pels volts del 1970, la seua poesia s'interioritza i s'imposa la solitud. Aleshores el poeta descriu un món reduït i tancat, on els sentits prenen un paper central. A partir de Quadern de vacances(1976) la seua poesia tornarà a ser un cant a la vida, a l'amor, a l'erotisme, a la fe en les persones i al compromís cívic.
Martí i Pol entén la poesia com un procés de coneixement, que expressa el que és essencial amb senzillesa. La seua poesia és autobiogràfica, però transcendeix la realitat de la seva malaltia i del seu temps històric i crea un paisatge interior que transmet serenitat, perquè està construït a partir de l'observació del món que l'envolta, i del valor absolut de l'amor.