Descripció colosseu

MAISON CARRÉE

Breu descripció de l’obra:

Temple de planta rectangular.  

Elements de suport:

cel·la i columnes d’orde coríntic. Les columnes estan adossades al mur. El capitell té fulles d’acant, fus estirat i columnes amb base. 

Elements suportats:

sistema arquitravat. L’entaulament té tres parts: Arquitrau amb tres franges, un fris corregut apareix decorat amb temes vegetals i el conjunt de la cornisa que sobresurt. També presenta la coberta a dues aigües i un frontó triangular. 

Espai interior:

Una planta rectangular amb una cel·la, no té opistòdom. La cel·la ocupa tota l’amplada del temple i ve precisada d’un pòrtic més profund. 

Espai exterior:

Elevat sobre un pòdium en el qual l’accés al temple només es fa per la part frontal on hi ha una escalinata. S’accentua la frontalitat del temple i també la verticalitat. És un temple pseudoperípter. 

Relació amb l’entorn:

es troba a l’antic fòrum ROMà a Nîmes. Quan s’entrava al fòrum es prioritzava la façana frontal del temple. 

Estil:

clàssic ROMà. Característiques que separen un temple grec d’un ROMà: S’accentua la part frontal per l’escalinata i La façana principal es diferencia de la lateral i la part posterior és insignificant.  És un temple pseudoperípter. El temple ROMà s’inspira amb l’etrusc. Els romans quan imiten als grecs hi posen columnes però com que no tenen espai les enganxen al mur. 

Context històric i altres explicacions:

va ser un temple aixecat al Segle XVI per August i es destinava als Númens de Roma i de August. Per aquest motiu la decoració es vegetal, perquè no tenien decoració. 

Funció:

religiosa pel culte a l’emperador i glorificar el poder ROMà.

PANTEÓ

Breu descripció:

Temple de planta circular precedit per un pòrtic o pronaos octàstil. 

Elements de suport:

mur cilíndric que fa de base, les columnes d’orde coríntic. 

Elements suportats:

la cúpula. En el pòrtic tenim un entaulament amb les parts característiques. Fris amb inscripcions d’Agripa  i un frontó triangular. 

Espai exterior:

la construcció de la cúpula que està feta de formigó s’accentua la frontalitat de l’edifici. Originalment aquesta façana estava aixecada sobre uns esglaons i un petit peristil. 

Espai interior:

planta circular amb la qual el diàmetre de la planta és exactament igual que l’alçada. Mides harmonioses perquè les dimensions són molt exactes. El mur cilíndric està dividit en dos pisos:  L’inferior té el mur amb una sèrie de nínxols uns rectangulars i altres circulars. El segon està separat per un entaulament amb finestres cegues i frontó triangular decoratiu. Cúpula: semiesfera decorada a base de cassetons en forma de piràmide invertida, per fer efecte d’ombra. A l’extrem superior hi ha el llanternó, l’única obertura de llum a l’edifici. 

Relació amb l’entorn:

hauria de estar envoltat d’una plaça porticada, però mai es va arribar a fer.  Actualment s’integra dins d’una plaça al centre de Roma i les proporcions harmonitzen amb la resta de edificis. 

Estil:

Presenta la novetat estructural per la utilització de la cúpula. Combina nous elements arquitectònics amb elements de l’arquitectura clàssica grega. Sobretot per a la decoració. És un dels temples més harmoniosos en quan a la seva proporció com a resultat de la exactitud matemàtica. L’espai interior és molt important. 

Context històric:

temple dedicat a tots els déus: “pan”, tot; “teo” Déu, per centralitzar tots els seus cultes. Es va aixecar en la època de l’emperador Adrià on hi havia abans el Panteó d’Agripa.  

Contingut i Significat:

formes arquitectòniques i iconografia. La planta circular acaba amb una cúpula que significa el cosmos. Com una síntesi del cel i la terra perquè aquest edifici està a la terra i Roma es convertia en el centre de l’univers. Hi ha cinc cercles concèntrics, cada cercle té 28 cassetons i cada un dels cercles representava un dels cinc planetes que hi havia. Els 28 dies del cicle lunar és la representació simbòlica de l’univers. 

Funció:

religiosa, temple dedicat al culte de diverses divinitats. L’espai interior està molt desenvolupat, és més important perquè el culte es fa dintre, les persones entres s’aïllen del món exterior.

COLOSSEU

Breu descripció de l’obra:

edifici de planta el·lipsoïdal. Tenia un aforament per a 50.000 espectadors dels quals 45.000 podien seure. La forma de l’amfiteatre deriva del teatre. 

Elements de suport:

Els arcs de mig punt i els altres elements són els pilars entre les obertures dels arcs del 2n i 3r pis hi havia inicialment estàtues. Els arcs interiors són de volta de canó. 

Espai exterior:

Presenta fileres d’arcs superposades, en total té quatre pisos. Els tres pisos inferiors estan oberts per arcades. En el primer pis hi ha columnes d’ordre toscà, capitell format per equí i abat. El segon pis és d’ordre jònic i al tercer s’utilitza l’ordre corinti amb els capitell amb fulles de cant. Aquestes columnes son decoratives. Al quart pis es va afegir posteriorment i hi ha pilastres coríntics que emmarquen finestres quadrades. L’àtic servia per aixecar el mur i proporcionar més ombra a l’interior. Les mènsules eren petits suports adossats al mur, les astes sobre les quals es fixava un immens tendal que es deia Velaria, per protegir l’espectador quan plovia. 

Espai interior:

Consta d’una graderia o càvea de forma el·líptica al voltant de l’arena. La càvea estava dividida en tres sectors i estaven disposats en corredors, en forma de canó. Aquest corredor permetia que tots els espectadors poguessin sortir. Els accessos es deien vomitòria. Un pòdium separava l’arena de la càvea. A sota de l’arena, el paviment era de fusta i hi havia un soterrani. 

Relació amb l’entorn:

Hi ha una gran coherència amb els espais que s’articulen amb les línies corbes dels arcs i les voltes de canó. L’edifici oferia una gran monumentalitat.  

Estil:

La importància d’aquest edifici és perquè introdueix noves fórmules constructives com els arcs i les voltes i molts materials. Crida l’atenció a primera vista. 

Contingut i significació:

Es feien diversos espectacles: lluites de gladiadors (Munera), Cáceres (Venationes) i batalles navals (Naumàquies). L’entrada era gratuïta i la distribució es realitzava segons la jerarquia política i social; i les dones podien assistir-hi. 

Funció:

Funció lúdica. Es van celebrar espectacles fins el 438 aC, quan Valentinià III va suprimir els espectacles. 

Context històric:

El pare de Roma va fer servir el colosseu com a pedrera per obtenir materials. Aquest edifici representa una síntesi de la tècnica de decoració romana i la decoració hel·lènica. 

L’aplicació dels tres ordres a l’exterior complia dues funcions:

Al·ludia a l’arquitectura grega i això senyal d’elegància. L’aplicació dls ordres reduïa en escala l’edifici.