Descolonització i Crisi del Sistema Monetari Internacional

L'Estat de Benestar i la Crisi del Sistema Monetari Internacional

L'Estat de Benestar

La expansió econòmica del capitalisme, la tercera revolució industrial i la cooperació internacional de la postguerra van permetre la creació de l'estat de benestar a les democràcies occidentals. L'estat assegura la provisió de serveis de benestar per a la població en els àmbits de sanitat, habitatge, educació, pensions, serveis socials i protecció a l'atur amb l'objectiu de corregir els desequilibris socioeconòmics del sistema capitalista.

La Crisi del Sistema Monetari Internacional

A finals de la dècada dels seixanta, es van manifestar clars símptomes de la insuficiència monetària del sistema. Algunes de les causes van ser:

• Manca de liquiditat del sistema: L'expansió del comerç i dels moviments de capitals era més gran que la que s'havia previst després de la guerra. Això va provocar la manca de liquiditat, ja que els mitjans de pagament i de finançament eren insuficients.
• La ineficàcia del dòlar com a patró de canvi: a causa de la contradicció creixent entre el paper del dòlar com a moneda nord-americana i el seu paper com a patró de canvi internacional. Els EUA van practicar una política irresponsable si tenim en compte el seu paper hegemònic dins del sistema monetari internacional. El programa expansionista de la Nova Frontera de Kennedy i la Guerra del Vietnam van disparar les despeses i van accelerar la inflació, per la qual cosa van optar per emetre dòlars no emparats per l'or, però, com que tenien el caràcter de divisa, van estendre la inflació a la resta de països.

Desestalinització i Descentralització a l'URSS i Europa de l'Est

Principals Problemes de l'Era Stalin

• Marginació de les indústries de béns de consum: La primacia de la indústria pesant va comportar la marginació de les inversions en l'agricultura i en les indústries de béns de consum. Això va provocar un desproveïment permanent de la població.
• Escassa flexibilitat de la gestió burocràtica: La burocràcia centralitzada no tenia la flexibilitat necessària per a adequar la producció a la demanda, ja que la presa de decisions es limitava a les altes esferes que elaboraven el pla.

Un nou sistema es va implantar, la planificació descentralitzada, amb l'objectiu de millorar l'estructura econòmica de l'estat i dels ciutadans. Pel que fa a Europa Oriental, la sovietització de la vida política va anar acompanyada d'una socialització de la vida econòmica, de la qual podem destacar els aspectes següents:

• Planificació centralitzada de l'economia, per mitjà de plans a curt i mitjà termini.
• La reforma agrària va seguir les pautes de col·lectivització: repartiment de terres entre els pagesos, organització d'un sistema centralitzat amb intercanvis entre les ciutats i el camp, per mitjà de magatzems cooperatius i eliminació de pagesos rics.
• La industrialització accelerada i el foment de la indústria pesant van permetre que aquests països abandonessin la seva condició agrària. Però mentre l'URSS havia procurat una producció industrial diversificada.
• Creació del COMECON (Consell d'Assistència Econòmica Mútua), per tal de coordinar l'ajut tècnic i financer entre els Estats socialistes i la planificació de l'economia.
• Instauració d'unes relacions econòmiques favorables a l'URSS, ja que els tractats comercials o els preus de les mercaderies que comprava o venia es van definir tenint en compte els interessos soviètics.

La Descolonització

L'Impacte de la Primera Guerra Mundial

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va alterar les relacions entre les colònies i les metròpolis. Els grups nacionalistes, que ja existien en la majoria dels països d'Àsia i del món àrab, van aprofitar l'enfrontament per a intentar aconseguir concessions d'autogovern, a canvi de la seva col·laboració econòmica i militar en la guerra. Les metròpolis van impulsar els moviments nacionalistes a les colònies de països rivals amb l'objectiu d'afeblir-los.

El Creixement dels Moviments Nacionalistes

Els moviments nacionalistes es van enfortir en el període d'entreguerres, sobretot al continent asiàtic, a causa de la creixent crispació social i política provocada per la incidència simultània de diversos factors:

• L'explotació econòmica: Davant la profunda crisi mundial, les metròpolis intentaven treure el màxim benefici dels seus imperis. Això va deteriorar les condicions de vida de les poblacions autòctones.
• La superpoblació i l'enfonsament dels sectors econòmics tradicionals: Les millores sanitàries i tècniques van desequilibrar la població i la seva forma de subsistència, la qual cosa va originar un augment de l'atur, pobresa, etc.
• La consciència de marginació política: La classe dirigent colonial i un elevat nombre de la població autòctona burgesa i buròcrata havien estat educats en els principis occidentals i eren cada cop més conscients de la seva submissió. Això es va accentuar després de l'incompliment de les promeses d'autogovern que les metròpolis havien fet durant la Gran Guerra.

La Crisi del Sistema Colonial

Al finalitzar la guerra, el sistema colonial va caure en una profunda crisi. Les metròpolis van haver de fer front a la reparació del desastre humà, econòmic i militar de la contesa.

Vies d'Accés a la Independència

Dues vies d'accés a la independència: armada i violenta i una via negociadora o pacífica.

• Armada o violenta: va comportar l'existència d'una guerra d'alliberament nacional, i es va dur a terme a les colònies que les metròpolis van voler recuperar després de la 2a Guerra Mundial (Àsia) o bé on el nombre de colons europeus eren molt elevats (Algèria).
• Via negociadora o pacífica: va suposar la negociació de la independència entre la metròpoli, que aconseguia així unes condicions favorables als seus interessos, i els moviments nacionalistes, que pressionaven amb grans mobilitzacions populars.

La Conferència de Bandung

La Conferència de Bandung, iniciada el 1955, va extreure un programa de reivindicacions del Tercer Món, alhora que significava l'entrada de les antigues colònies en l'àmbit polític internacional. També van condemnar el colonialisme, la rebel·lió contra la dominació europea, la igualtat entre nacions i el rebuig al racisme.