Descobriments del paleolític

Origen Població:

Hi ha poques restes humànes, el crani més antic que tenim es datat és fa 11.000 anys Lapa Vermelha a Matto  Grosso, Brasil. Segons estudis, l’ origen seria mongoloide, o sigui cabell negre,absència de pell corporal, incisius en forma de pala. Però algunes poblacions tenen trets caucasòides, segurament sigui per les diferents onades migratòries. Hi ha evidències genètiques que diu que hi ha 5 tipus diferents de ADN, que vol dir això que van haver 5 onades migratòries?

Tema 9: Simbolisme i ritual en societats caçadores recol·lectores

El simbolisme i ritual estan presents a totes les societats modernes. Alguns científics diuen que la gran capacitat d’adaptació de Homo Sapiens es Déu al seu ritualisme, i també diuen que el simbolisme i ritualisme és exclusivament de Homo sapiens. Els científics diuen que hi ha dos models sobre l’origen del model del comportament humà modern: La primera apareix tard i d’una manera molt rapida fa 40.000 anys al paleolític superior europeu i africà.  L’altre model és l’origen més antic i diu que va ser al paleolític mig africà fa 250.000 – 40.000 anys d’una manera gradual i lenta.

Com identifiquem la intencionalitat de l’enterrament?

Només s’admeten com a enterrament aquells que és veuen una determinada posició del mort, o bé la presencia d’aixovars. Però hi ha molts inconvenients per saber si s’ha procedir a un enterrament, ja que sempre que enterres a una persona has de deixar evidencies de algun tipus, la reutilització del lloc d’enterrament pot destruir proves d’altres enterraments. Quan excaven també destruïm proves de possibles enterraments. Només coneixem 132 enterrament pel paleolític mig i superior. S’ha trobat intencions d’enterraments per part dels Neandertals, però no tots els científics estan d’acord amb que siguin “enterraments”, per exemple Gamble diu que la majoria de casos és poden considerar per casos naturals. En tot cas les característiques d’aquests enterraments són les següents: son inhumacions en posició primària(Fetal), tots els enterraments estan datats entre 35.000 i 75.000, és un cas curiós però important hi ha més homes enterrats que dones. Els enterraments al paleolític superior estan datats entre 35.000 i 10.000 anys i hi ha 41 enterraments amb un total de 96 individus, estan en posició primària tant en coves com a l’aire lliure. Tots els enterraments estan en una zona concreta, però hi ha més diversificació en la posició dels cadàvers. No diferencies els cadàvers per sexe i edats, encara que continua havent més homes que dones.

L’art moble del paleolític:

Apareixen en contextos de habitació, encara que no tenen utilitat productiva a simple vista. Atributs sexuals mol destacats i la cara poc definida. Cronologia estimada: 28.000 – 22.000, Hi ha diverses hipòtesis que fan els científics sobre la utilitat de aquest art moble; una de elles és que és un culte a la fertilitat, o que és una deessa que simbolitza la mare terra. Demostra una posició destacada de les dones en aquesta època.

Art rupestre:

Està situat en coves, i hi ha una concentració massiva d’art rupestre en Europa Occidental. L’han interpretat de varies maneres: Els dibuixos son esperits d’avantpassats de la tribu(Totemisme). Rituals secrets entre societats i esperits(Chamanisme). També és diu que podia ser la seva manera de comunicar-se mitjançant dibuixos, com per exemple dibuixar l’animal que més abunda per que ho sàpiguen les altre tribus. Hi ha una gran explosió creativa després de l’expansió de l’ homo sapiens, hi ha poques evidències d’art anterior a 20.000 anys, encara que les datacions no són fiables.

Tema 8: Tecnologia i subsistència al paleolític mig i superior

Clima pleistocè superior:

Durant els darrers 200.000 anys s’han succeïts els períodes glacials/interglacials : 200.000 – 130.000: Fase glacial / 130.000 – 118.000 : Fase interglacial / 118.000 – 10.000 :Fase glacial.

El paisatge gracies a aquests canvis tenia conseqüències en la flora, les dades pol·líniques, indiquen que el paisatge esteparis durant la darrera fase glacial a Europa. A la península Ibèrica predominen les pinedes i els paisatges oberts  

Fauna plistocènica:

Havien grans herbívors com el mamut, rinoceront, bisons, megaceros, cabres, ant, cavall, bou ... Els grans carnívors eren l’os, lleó, hiena, llop, pantera, guineu, linx.

La cacera durant el paleolític mig:

Estan associats a instruments de pedra i os. Hi ha evidències de necrofàgia a jaciments. La cacera agafa importància a finals del paleolític mig. Els neandertals, van ser carronyers i caçadors, aprofitaven les restes que deixaven els gran depredadors. Les evidències de Cáceres al paleolític mig són que mitjançant estudis arqueozoologics és pot veure a varis jaciments restes dominants de varies espècies com el Bisó europeu. Restes de fauna indiquen que els animals de mida gran constituïen un element principal de la dieta, un estudi realitzat indica que la dieta principal del neandertals era carnívora i que no menjaven gaire vegetals.  També hi ha evidències de l’ús de combustibles vegetals, han trobat restes de fusta carbonitzada a jaciments, la fusta més utilitzada és la del pi.

Cacera durant el paleolític superior:

Ja havia una cacera organitzada i especialitzada, s’han plantejat que podien tenir un control sobre manades, tenien una gran mobilitat ja que havien de seguir els ramats de herbívors ja que la seva supervivència depenia d’aquesta espècie. A Europa estaven especialitzats en mamífers de talla mitja en canvi a Amèrica estaven especialitzats a gran mamífers. Els recursos vegetals durant el paleolític superior tenia tres usos de combustible vegetal, com a aliment o com a producció d’instruments.

Habitat paleolític mig:

Predominen jaciments en cova, però també hi ha a l’aire lliure amb cabanes. Els jaciments a l’aire lliure Hi ha estructures de habitacions amb gran complexitat; delimitats amb pedra, cabanes allargades amb estructures de combustió, vivendes semisubterrànies.

Tecnologia paleolític Mig:

Compren aproximadament l’any 250.000 – 200.000 fins 40.000 – 30.000 anys més o menys. A Europa va coincidir amb el moment que vivia homo neandertal. És un període definir  a partir de la morfologia dels artefactes lítics. Hi ha un debat entre Bordes i Binford.  Bordes diu el següent: la diversitat morfològica és resultat de les diferents cultures, segons la variabilitat morfològica reconeix diferents grups que coexisteixen en el temps i l’espai. Binford diu: diversitat morfològica és resultat de la funció dels artefactes, els diferents conjunts d’artefactes són per tant resultats de les activitats realitzades en els jaciments. La tecnologia de talla del paleolític mig també se li pot dir tecnologia Levallois. Pot ser identificada per la morfologia dels esclats resultants, arestes dorsals i taló facetat. També per la morfologia del nucli. És pot controlar la forma del producte obtingut, abans la forma depenia de la sort.

Tecnologia paleolític superior:

Les innovacions tècniques van associades a la aparició de l’ homo sapiens, els neandertals no haurien sigut capaços de produir aquests productes. Hi ha més diversitat de eines i més diversitat de matèries primeres: os, banya, pedra i ivori i el ritme d’innovació era més elevat.  La tècnica de talla més característica és la preparació prèvia del nucli per extreure làmines. Per l’obtenció de aquestes làmines és van utilitzar tècniques alternatives a la percussió directe, concretament la pressió,