Descobreix les 3 Lleis de Mendel i l'Herència

Mendel va dedicar els dos primers anys a obtenir línies pures. Per creuar-los, va pol·linitzar les flors d'una varietat amb el pol·len de l'altra. En tots els caràcters estudiats, els resultats eren sempre els mateixos: tots els descendents (híbrids) eren idèntics i presentaven només un dels dos caràcters dels progenitors.

Al caràcter que es manifestava en l'híbrid el va anomenar dominant, i al que romania ocult, recessiu. Així es va formular la Primera Llei de Mendel:

Primera Llei de Mendel

En creuar dues varietats pures per a un caràcter, tots els descendents de la primera generació (híbrids) són iguals entre si, i idèntics a un dels dos progenitors, aquell que té el factor dominant.

La Primera Llei de Mendel es compleix també per al cas en què un determinat gen doni lloc a una herència intermèdia i no dominant, com és el cas del color de les flors del "dondiego de noche" (Mirabilis jalapa). En creuar les plantes de la varietat de flor blanca amb plantes de la varietat de flor vermella, s'obtenen plantes de flors roses.

Segona Llei de Mendel

Mendel va plantar els descendents híbrids obtinguts en l'experiència anterior i va deixar que s'autopol·linitzessin per tal d'obtenir la segona generació filial (F2). En analitzar els resultats, va observar que la descendència ja no era uniforme i, a més, apareixien individus amb el caràcter recessiu de la generació parental.

Els resultats obtinguts es podien reduir a una relació numèrica senzilla, a una proporció fixa de 3:1: 75% del caràcter dominant i 25% del recessiu. Així es va formular la Segona Llei de Mendel:

Els factors que es transmeten de generació en generació se separen en els parentals, unint-se posteriorment a l'atzar en els descendents.

Encara que l'al·lel que determina la coloració verda de les llavors semblava haver desaparegut en la primera generació filial, torna a manifestar-se en aquesta segona generació. Els dos al·lels diferents per al color de la llavor presents en els individus de la primera generació filial no s'han barrejat ni han desaparegut; simplement ocorria que es manifestava només un dels dos.

En el cas de l'herència intermèdia, també es compleix l'enunciat de la Segona Llei. Si prenem dues plantes de flors roses de la primera generació filial de Mirabilis jalapa (F1) i les creuem entre si, s'obtenen plantes amb flors blanques, roses i vermelles. També en aquest cas es manifesten els al·lels per al color vermell i blanc, que van romandre ocults en la primera generació filial.

Tercera Llei de Mendel

Mendel va creuar plantes de pèsols de llavor groga i llisa amb plantes de llavor verda i rugosa. Les llavors obtingudes en aquest creuament eren totes grogues i llises, complint-se així la Primera Llei per a cadascun dels caràcters considerats, i revelant-nos també que els al·lels dominants per a aquests caràcters són els que determinen el color groc i la forma llisa.

Les plantes obtingudes i que constitueixen la F1 són dihíbrids (AaBb). Els al·lels dels diferents gens es transmeten amb independència els uns dels altres, ja que en la segona generació filial (F2) apareixen pèsols grocs i rugosos i uns altres que són verds i llisos, combinacions que no s'havien donat ni en la generació parental (P) ni en la filial primera (F1).

Els resultats obtinguts van confirmar que l'herència dels caràcters és independent, no hi ha interferència entre tots dos. A partir d'ells es dedueix la Tercera Llei de Mendel, que pot enunciar-se així:

Si es consideren dos caràcters simultàniament, les segregacions dels factors genètics no interfereixen entre si; és a dir, els factors que determinen un caràcter s'hereten independentment dels que determinen un altre.