Deriva Continental i Tectònica de Plaques

Origen dels Continents i Oceans

Teories sobre la Formació de les Serralades

Durant el segle XIX i principis del XX, es van desenvolupar diverses teories per explicar l'origen de les serralades i el plegament dels estrats:

• Teories fixistes: Proposaven que els continents sempre havien estat en la mateixa posició.
• Teories mobilistes: Consideraven la Terra un planeta dinàmic, on els continents havien ocupat posicions diferents en el passat.

Hipòtesi de la Deriva Continental de Wegener

A finals del Carbonífer, fa uns 225 milions d'anys, Wegener va proposar que totes les terres emergides formaven un únic continent, Pangea (pan = tot, geo = terra), envoltat per un únic oceà, Panthalassa (thalassa = mar). Segons la seva hipòtesi:

• Els continents es van desplaçar, provocant la fragmentació de Pangea.
• El xoc dels continents amb altres materials va originar les serralades.
• Les illes són fragments aïllats durant el desplaçament.
• El desplaçament es produeix des dels pols cap a l'equador per la força centrífuga i cap a l'oest per l'atracció gravitacional del Sol i la Lluna.
• Els continents encara es continuen desplaçant.

Proves de la Deriva Continental

1. Paleontològiques: Distribució de fòssils en llocs molt distants.
2. Geogràfiques: Coincidència entre les costes d'Àfrica i Sud-amèrica.
3. Geològiques: Alineació de cadenes muntanyenques separades, com els Apalatxes i les d'Escòcia i Escandinàvia.
4. Paleoclimàtiques: Senyals d'una glaciació antiga en llocs molt distants.

Crítiques a la Hipòtesi de Wegener

La hipòtesi de Wegener va rebre crítiques, ja que no explicava l'origen del moviment continental ni fenòmens com l'aixecament de serralades, la sismicitat i el vulcanisme. A més, els canvis en les línies de costa per erosió i sedimentació invalidaven l'encaix perfecte dels continents.

El Cicle de les Roques

El cicle de les roques descriu els processos que les transformen en sediments i les converteixen novament en roques.

Factors que Modifiquen les Roques

• Temperatura: Augmenta amb la profunditat (uns 3°C cada 100 m).
• Esforços de Compressió i Distensió: Produïts pels moviments del mantell.
• Pressió: Augmenta amb la profunditat (a 12 km, supera les 3.000 atm).

El Gradient Geotèrmic i la Calor Interna de la Terra

El gradient geotèrmic és l'augment de temperatura cap a l'interior de la Terra (uns 3°C cada 100 m).

Causes del Gradient Geotèrmic

1. Impactes de meteorits: L'energia cinètica es transforma en calor.
2. Desintegració d'elements radioactius: Produeix partícules que augmenten l'energia tèrmica.
3. Decantació de materials densos: El fregament del ferro fos genera calor.

Formació de Capes

La calor va fondre la Terra, permetent que els materials s'ordenessin per densitats, formant el nucli (ferro), el mantell (roques) i l'escorça. Els gasos van formar l'atmosfera i el vapor d'aigua va formar la hidrosfera.

Ones Sísmiques

• Ones P (primàries): Longitudinals, velocitat proporcional a la densitat.
• Ones S (secundàries): Transversals, no es propaguen en líquids ni materials plàstics.

Aquestes ones canvien de velocitat i direcció on hi ha canvis de densitat.