Dependència, Autonomia i Habilitats Socials

La Dependència i la Llei 39/2006

La dependència és l'estat de les persones que han perdut l'autonomia i tenen necessitats d'assistència i ajudes importants. Hi ha diversos tipus de dependència: pèrdua d'autonomia física, psíquica i intel·lectual.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, és la llei de la promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència. Aquesta llei defineix el nou dret: el dret a rebre l'atenció necessària, que serà proporcionada pels poders públics. A més, crea el SAAD (Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència).

El SAAD i els seus Recursos

El primer escaló del SAAD són els serveis socials comunitaris. El SAAD ofereix diversos tipus de recursos, ajudes i serveis:

• Centres (d'oferta pública, privats i concertats).
• Serveis domiciliaris (SAD, menjar a casa, teleassistència).
• Prestacions econòmiques (en cas de gran dependència, ajuda econòmica, declaració de cuidador no formal).

El Cuidador No Formal

El cuidador no formal és una persona de la família o de l'entorn de la persona dependent que fa de cuidador. El TAPSD (Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència) pot ajudar-lo en dos àmbits:

• Àmbit domiciliari:
  • Conèixer la família.
  • Facilitar l'accés a recursos.
  • Proporcionar formació.
  • Potenciar l'autonomia.
• Entorn residencial: L'ingrés no suposa la ruptura de la realitat social i familiar que ha tingut aquesta persona. La família ha d'afrontar el canvi en la seva vida.

Fases de l'Ingrés en un Centre Residencial

1. Preingrés: Fase de preparació de l'ingrés.
2. Ingrés: Assignar una persona de referència que estigui més pendent del nou resident i la seva família.
3. Postingrés: Cal acompanyar i recolzar contínuament perquè poden haver-hi crisis.

La Realitat Social i les Habilitats Socials

La realitat social és tot allò que té a veure amb la interacció humana i la vida en societat. Inclou des de les circumstàncies personals i directes fins a les circumstàncies externes o més indirectes.

Les habilitats socials són conductes que aprenem en la vida en societat i que utilitzem en les relacions que mantenim amb els altres, i que responen a normes i valors socials.

Característiques de les Habilitats Socials

• Es poden aprendre, canviar i millorar a través de l'experiència.
• Es donen en contextos interpersonals.
• Depenen de la situació de les persones.
• Augmenten la satisfacció.

Tipus d'Habilitats Socials

• Habilitats Socials elementals: De presentació i per donar-se a conèixer a si mateix i als altres.
• Habilitats Socials de comunicació: Escolta activa, missatge, demanar torn de paraula...
• Habilitats Socials de planificació: Prendre iniciatives i decisions de forma duradora, lògica i autònoma.
• Habilitats Socials afectives o emocionals: Comprendre's a si mateix i als altres, saber expressar afecte.
• Habilitats Socials de resolució de conflictes: Acceptar errors i crítiques, expressar crítiques de manera respectuosa i argumentant, saber discutir per a arribar a acords.

Manteniment i Desenvolupament de les Realitats Socials

Primer Pas: Conèixer la Persona

El primer pas és conèixer la persona a través d'una avaluació o diagnòstic. S'utilitzen tècniques o instruments com:

• Avaluació indirecta: S'obté informació de terceres persones.
• Observació: Observar les seves interaccions.
• Entrevista personal: Conèixer el punt de vista de l'afectat.
• Qüestionaris: S'obté informació per escrit.

Segon Pas: Entrenament de les Habilitats Socials

És la intervenció que utilitza tècniques dirigides a mantenir, adquirir i modificar les habilitats socials. L'entrenament pot ser individual o grupal.

Tipus de Tècniques

• Modelatge: Mostrar o presentar un model amb la conducta adequada.
• Dramatització o simulació: Basada en la representació de la conducta.
• Retroalimentació: Reforçar o premiar positivament la conducta adequada.
• Preparació pràctica: Donar instruccions pas a pas perquè la persona es comporti adequadament.
• Autoreflexions: Promoure i obrir la reflexió, individual o en grup, sobre comportaments.

Tercer Pas: Utilitzar Recursos per a Afavorir les Relacions Socials

• Noves tecnologies (TIC): Aporten beneficis per a tothom, també per a persones en situació de dependència.
• Associacionisme: Beneficis com la participació social, la resolució de problemes i la integració.
• Altres recursos: Centres i unitats cíviques i culturals, biblioteques, ludoteques, altres centres d'oci.

Psicologia, Intel·ligències Múltiples, Aprenentatge i Motivació

Definició de Psicologia

La psicologia és la ciència que estudia les conductes, els processos mentals, els processos afectius i la personalitat.

Les 7 Intel·ligències Múltiples

1. Intel·ligència lingüística: Capacitat d'entendre i utilitzar el llenguatge.
2. Intel·ligència matemàtica: Capacitat d'entendre les relacions abstractes.
3. Intel·ligència musical: Capacitat de percebre i reproduir música.
4. Intel·ligència cineticocorporal: Capacitat de percebre i reproduir el moviment.
5. Intel·ligència espacial: Capacitat de percebre la col·locació dels objectes a l'espai i orientar-se.
6. Intel·ligència intrapersonal: Capacitat d'entendre's a si mateix i controlar-se.
7. Intel·ligència existencial: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre.

Aprenentatge i Motivació

L'aprenentatge és el procés d'adquisició de coneixements, habilitats, destreses i valors en l'entorn on vivim.

La motivació és el motor, la força o l'interès que té una persona per aprendre o realitzar qualsevol activitat.

Característiques de la Motivació

• La base de la motivació són els interessos.
• És personal, depèn de les característiques particulars de cadascú.

Factors Positius i Negatius de la Motivació

• Positius: Entusiasme, tenir sentit de la realitat, reconeixement de l'esforç.
• Negatius: Autoritarisme, por al ridícul, sobrevalorar les possibilitats.

Principis Generals per a l'Aprenentatge i la Motivació de les Persones en Situació de Dependència

1. Partir de la confiança en allò que tenen totes les persones.
2. Adaptar-se a cadascú, a la seva individualitat i singularitat, partint dels seus interessos.
3. Afavorir la socialització.