Demografia i Industrialització a Espanya al Segle XIX

Demografia i Industrialització a Espanya al Segle XIX

1. Característiques Demogràfiques

Espanya al segle XIX era un país en vies de desenvolupament. La natalitat era alta, però la mortalitat també, a causa de guerres, crisis de subsistència, epidèmies i condicions sanitàries precàries. Per tant, el creixement de la població era lent. Aquest lent creixement contrasta amb el dels països industrialitzats, on la industrialització va contribuir a la disminució de la mortalitat.

2. L'Emigració

La indústria espanyola no podia absorbir l'excedent de mà d'obra. La gent va començar a emigrar cap al nord d'Àfrica i Amèrica, especialment a Argentina, Brasil, Mèxic i Cuba. Els principals focus d'emigració van ser Galícia, Astúries, Cantàbria i les Illes Canàries. Es calcula que van emigrar unes 100.000 persones.

3. Transformació de l'Agricultura

Durant el regnat d'Isabel II, l'augment de la població va generar una major demanda d'aliments. Per augmentar la producció agrícola, l'Estat va impulsar les desamortitzacions de terres de l'Església i dels béns comunals. Aquestes terres van ser confiscades i venudes, i els beneficis van ser per a l'Estat. La terra es va convertir en una mercaderia.

3.1 Conseqüències de les Desamortitzacions

Sobre la propietat: La propietat de la terra no va canviar tant com es volia, ja que la burgesia i els grans propietaris van continuar controlant-la. Els pagesos van perdre la protecció dels antics propietaris i es van veure obligats a treballar com a jornalers.

Sobre la producció: La producció va augmentar, però no la productivitat. Predominava el cultiu de cereals, i els propietaris van demanar lleis proteccionistes per augmentar els preus.

4. Procés d'Industrialització

Espanya al segle XIX va experimentar un gran endarreriment en el procés d'industrialització respecte als països europeus. L'economia espanyola seguia sent principalment agrària. Les zones que van iniciar el camí industrialitzador van ser Catalunya (amb el sector tèxtil) i el País Basc (amb el sector siderúrgic).

4.1 Industrialització a Catalunya

A Catalunya, la industrialització va ser impulsada per diversos factors, com la venda de terres per part de la noblesa a la burgesia, l'augment de la productivitat i els beneficis agraris, i el desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó.

4.1.1 Vapors i Colònies

A Catalunya van coexistir dos models d'organització de la producció industrial: vapors i colònies.

• Vapors: Indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del carbó, ubicades a les ciutats. Predominaven a la primera fase de la industrialització.
• Colònies: Es localitzaven a prop dels rius per obtenir energia hidràulica. L'empresari tenia una actitud paternalista envers els treballadors.

4.1.2 Límits de la Indústria Tèxtil

El desenvolupament de la indústria tèxtil es va trobar amb dues dificultats importants:

• Escassetat de carbó i dificultat per al proveïment.
• Poca vertebració del mercat espanyol i reduïda capacitat de consum.

4.2 Altres Sectors Industrials

• Indústria de la llana (Sabadell i Terrassa).
• Indústria metal·lúrgica.
• Indústria química.
• Indústries pioneres (electricitat i telefonia).
• Indústries tradicionals (paper, cuir, farina).

5. Ferrocarrils

El ferrocarril va ser un indicador del procés industrialitzador. El primer trajecte es va fer el 1848 entre Barcelona i Mataró. El ferrocarril es va trobar amb problemes com l'estructura radial de la xarxa (centrada a Madrid) i l'ample de via diferent al de la resta d'Europa.

6. Explotació de Jaciments Miners

Entre 1874 i 1914 hi va haver una explotació massiva de jaciments minerals. La Llei de Mines de 1868 va permetre la liberalització del sector i l'exportació dels minerals, cosa que va augmentar la producció i la demanda internacional.