Demografia Espanyola: Evolució i Factors Clau

La població: Concepte i Variables

La població és el conjunt d'éssers que viuen en un territori i té relació amb un moment temporal determinat. S'estudia en 3 variables: la dinàmica de la població, l'estructura de la població i la distribució.

La població espanyola està distribuïda de manera desigual en el territori; la distribució es concentra a la perifèria peninsular, les illes i al centre.

Com a territori de referència s'utilitzen entitats administratives com estats, províncies i municipis o a nivell global.

Fonts demogràfiques

• El cens
• El padró municipal
• El registre civil

Les projeccions de la població

La demografia estudia la població del futur, a part de la passada i la del present.

Hem d'interpretar una simulació estadística:

Àrees interessades a saber el nombre futur d'habitants i quines característiques essencials tindrà.

• Taxa bruta de natalitat
• Ràtio de masculinitat al naixement
• Taxa global de fecunditat
• Taxa de fecunditat per edat de la mare
• Indicador conjuntural de fecunditat
• Edat mitjana a la maternitat
• Percentatges de nascuts per ordre de naixement
• Percentatge de nascuts per nacionalitat de la mare
• Proporció de nascuts de mare no casada
• Taxa bruta de mortalitat
• Taxes de mortalitat per sexe
• Taxa de mortalitat per edat
• Esperança de vida al naixement
• Esperança de vida segons la seva edat
• Ràtio de masculinitat a la defunció
• Taxa de mortalitat infantil

Evolució de la població espanyola

Règim demogràfic (fase I)

Aquesta fase es va allargar des del Neolític fins a finals del segle XVIII a Gran Bretanya i fins la meitat del segle XIX a Espanya. Es caracteritza per:

• Natalitat elevada: fecunditat mitjana de 5 fills per dona, cosa que era necessària si es considerava que la mortalitat infantil era consistent durant el primer any de vida i continuava elevada fins a 7 anys de vida. L’esperança de vida a finals del segle XIX era de 36,5 anys.
• Alta mortalitat: hi ha l’extraordinària (sobremortalitat) → epidèmies i l'ordinària, que és producte de les guerres, les males collites i les catàstrofes naturals.

Creixement demogràfic (fase II)

Es va desenvolupar entre el 1780 i el 1880 a Gran Bretanya; i fins la guerra civil a Espanya. La natalitat va continuar sent alta, però la mortalitat va anar disminuint. Com a conseqüència, hi va haver un alt creixement demogràfic. La reducció de la mortalitat va ser produïda per les millores de l’alimentació i la higiene.

Ajustament demogràfic (fase III)

A Gran Bretanya es va viure entre el final del segle XIX i fins després de la 1a Guerra Mundial. A Espanya no es va desenvolupar fins al començament de la dècada del 1960.

La mortalitat va continuar baixant a causa dels avenços de la higiene i de la medicina, però la tendència més significativa va ser la disminució de les taxes de natalitat que es van acostar a les taxes de mortalitat. Causes que van provocar la reducció de la natalitat a Espanya:

• Causa 1: Econòmiques → els fills deixen de representar una ajuda per l’economia familiar. El descens de la natalitat coincideix amb l’escolarització obligatòria, la prohibició de treball pels infants i l’establiment de les pensions per les jubilacions.
• Causa 2: Socials → la baixa mortalitat infantil, el creixement del consum, l’accés de les dones als llocs de feina remunerada i el canvi de passar de família rural extensa a l’estructura familiar en parella van ser els motius que van dur a la planificació familiar i la davallada de la natalitat.

Moviment natural de la població

La natalitat

Des del començament del segle XX la natalitat a Espanya presentava una tendència descendent que es va intensificar al final de la dècada de 1970. La davallada va fer que el nombre d’infants nascuts s’acostés al nombre de persones mortes, cosa que es va traduir en un escàs creixement natural de la població.

A partir de l’any 2000, hi va haver un repunt de la natalitat fins al 2008. Des d’aquest any, la xifra de naixements ha tornat a experimentar una davallada notable i constant.

La mortalitat

Durant el segle XX la mortalitat a Espanya va baixar a causa de la davallada important de la mortalitat infantil i de l’augment de l’esperança de vida. El 1900 la taxa de mortalitat estava sota el 30‰ i a la dècada del 1980 va arribar a ser del 7,5‰. A partir del 1985 es va registrar un lleuger augment a causa del progressiu envelliment de la població. Causes de mort més habituals: les malalties cardiovasculars (sobretot les dones) i els tumors (sobretot als homes).

La taxa de mortalitat infantil a Espanya és molt baixa, de manera que se situa al mateix nivell dels països més avançats del món.

La nupcialitat i la fecunditat

• Nupcialitat: fins fa poc, el nombre de matrimonis per cada 1000 habitants era una dada significativa perquè tenia relació directa amb la natalitat, però actualment resulta una dada poc fiable, a causa de l’augment de parelles de fet i famílies monoparentals.
• Fecunditat: Espanya té l’índex sintètic de fecunditat més baix de la UE darrere de Portugal. Es preveu que aquest índex creixi lleugerament, però, encara que les dones tinguin més fills, la població no creixerà perquè hi haurà menys dones en edat de procrear.

Evolució recent de la població

Espanya va assolir el màxim de població al 2011, de manera que, des de llavors, la població espanyola va anar disminuint.

L’any 2008, 8 de cada 10 ciutadans nous havien nascut fora d’Espanya i representaven l’11.4% de la població total; Espanya era llavors el país de la UE amb el saldo migratori més alt.

Estructura de la població

Piràmide d'edats d'Espanya

L’eix horitzontal del gràfic es divideix en dues parts: a l’esquerra els valors de la població masculina i a la dreta la població femenina. Aquests valors s’expressen en percentatges sobre la població total.

A l’eix vertical del gràfic hi ha representades les edats per ordre creixent i amb una separació de 5 anys.

Cada esglaó indica el % d’individus que tenen la mateixa edat.

Per analitzar una piràmide es consideren 3 grups d’edat; població jove (de 0-14 anys), població adulta (de 15-64 anys) i població anciana (a partir dels 65 anys).

Tipus de piràmides

• Contractiva: natalitat baixa i esperança de vida prolongada.
• Expansiva: poblacions joves amb altes taxes de natalitat i mortalitat.
• Estable: la natalitat i la mortalitat es mantenen constants durant un llarg període de temps.

Característiques de la piràmide d'Espanya

• Un estrenyiment dels primers esglaons a causa d’una disminució de la natalitat des del 1979.
• El cos central de la piràmide representa l’edat adulta i es mostra un eixamplament entre els 35-49 anys.
• Els esglaons superiors de la piràmide creixen en alçada i en amplada, cosa que significa que hi ha un percentatge elevat que viu molts anys.

La piràmide d’Espanya és contractiva i és la pròpia dels països econòmicament desenvolupats.