Demografia i Economia a Catalunya (1900-1930): Transformació i Crisis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,27 KB

1. Demografia

Augment Demogràfic

Catalunya experimentà un creixement demogràfic molt fort durant els primers trenta anys del segle XX, amb un increment del 40%, mentre que Espanya només augmentava la seva població un 26%. Aquesta població es va aglomerar principalment al voltant de la ciutat de Barcelona i les comarques properes (Baix Llobregat, Vallès, Maresme...), la zona més industrialitzada d'Espanya.

Creixement Vegetatiu Feble

Catalunya, com els països industrialitzats, presentava una societat envellida a causa de la disminució de les taxes de natalitat i de mortalitat. El creixement vegetatiu era feble. Les epidèmies com el tifus, que afectaven principalment la població infantil de les classes populars amb condicions de vida poc higièniques, mantenien alta la taxa de mortalitat. Tot i això, l'esperança de vida va augmentar en el període 1900-1930.

Gran Onada Migratòria

Les migracions es van produir principalment de poble a ciutat, ja que els pagesos buscaven feina a causa de l'excedent de mà d'obra al camp. També van ser importants les migracions dels fills no hereus cap a centres industrials o noves terres. A Catalunya, el percentatge d'immigrants era proper al 20%, la majoria provinents de Castelló, Andalusia, Múrcia, Castella i Galícia, i també hi havia migracions cap a Europa.

Les noves immigracions van coincidir amb dues etapes de desenvolupament econòmic i industrial: l'esclat de la Primera Guerra Mundial i les grans obres públiques de la dictadura de Primo de Rivera (Exposició del 1929 i construcció del metro). En aquest moment, es va aturar l'emigració catalana i es va desencadenar una forta immigració espanyola.

Gran Concentració de Població al Voltant de Barcelona

Al primer terç del segle XX, les ciutats van expandir-se arreu d'Europa, atraient pagesos desocupats que vivien en la misèria als pobles, un fenomen típic de la Revolució Industrial. L'any 1930, a Barcelona i voltants es va aglomerar el 59% de la població de Catalunya. Aquesta concentració va provocar problemes com la insuficiència de serveis públics, la construcció del metro, el dèficit d'habitatges i l'aparició de barraquisme.

2. Transformació i Evolució de l'Economia

Idees Generals

En el període 1900-1930, l'economia espanyola i la catalana van experimentar una forta transformació. Es poden fer les següents consideracions:

  • Catalunya era un país on ja es feia palesa la preeminència del sector industrial sobre l'agrari.
  • Catalunya es confirmava com el centre industrial i econòmic més important d'Espanya, conjuntament amb el País Basc. La resta d'Espanya seguia aferrada a l'economia agrícola.
  • Es va produir un canvi de l'estructura empresarial, amb la creació de noves empreses finançades per capitals estrangers (elèctriques, químiques, metal·lúrgiques, mineria).
  • L'ús de l'electricitat a Catalunya va fomentar la implantació de noves tecnologies, superant la supremacia de la indústria tèxtil com a base de l'economia catalana.

Etapes del Desenvolupament Econòmic

Hi ha cinc etapes fàcilment separables: tres de crisi i dues de gran progrés:

  1. El segle va començar amb una primera etapa de crisi, provocada per la pèrdua de les restes de l'imperi colonial. Tot i que els ingressos es van invertir en noves indústries, les exportacions de productes es van veure reduïdes.
  2. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va suposar l'inici de quatre anys d'un "boom" econòmic. Es van obrir nous mercats a la indústria catalana i a la basca: l'un als països en guerra que dedicaven les indústries a l'armament, i l'altre als països subdesenvolupats que els països industrialitzats en guerra havien deixat provisionalment. Les exportacions i els beneficis van augmentar molt, accelerant la transformació de l'economia catalana.
  3. Un cop acabada la guerra, es va produir una segona etapa de crisi. Van tornar a baixar les exportacions a causa de la competència amb altres països europeus.
  4. Entre l'any 1923 i el 1929, Europa i el món van viure una etapa de gran desenvolupament econòmic, dirigit en bona part pels EUA, la nova potència econòmica mundial. La política proteccionista i l'impuls d'obres públiques de Primo de Rivera van comportar una nova etapa de desenvolupament.
  5. La crisi de la borsa dels EUA (crack del 29) es va estendre per Europa i arreu del món, provocant una forta recessió econòmica que també va arribar a Espanya a partir dels anys 31-32. Es van reduir les exportacions i les inversions estrangeres (vagues, atemptats...).

3. L'Economia del Camp

La Producció Agrària

L'agricultura catalana no va començar a superar l'estat de crisi fins al 1910 i no va arribar a assolir l'estructura d'una agricultura moderna capitalista. Predominaven els conreus de secà, que no generaven llocs de treball; l'arribada de productes estrangers a millor preu gràcies a la revolució dels transports; la baixada de preus, que impedia obtenir beneficis als pagesos; i la difícil comercialització, reduïda a mercats i fires locals. Es va superar la crisi en alguns sectors, però la baixada de la importància de l'agricultura en l'economia catalana es va fer evident.

La Propietat Agrària

La vella distribució de la propietat agrària no va canviar a Espanya ni a Catalunya. Això va ser un dels motius d'endarreriment del país, que provocava conflictes socials i va acabar sent una de les causes que va propiciar la Guerra Civil.

La situació era:

  1. Dos terços dels pagesos eren jornalers sense terra, amb un nivell de vida límit, salaris baixos i llargues jornades d'atur.
  2. La situació dels petits propietaris era també difícil, provocada pel minifundisme.
  3. Un 1% dels latifundistes acaparaven les rendes del camp, no s'interessaven directament pel conreu de les seves propietats, però lluitaven per actualitzar cada any les rendes que cobraven dels seus arrendataris.

Les Cooperatives

Les cooperatives van ser creades a principis del segle XX com a associacions de pagesos amb l'objectiu de millorar la comercialització de la producció d'oli o vi.

Entradas relacionadas: