Democràcia i Totalitarisme: Anàlisi i Reflexions

Democràcia i Totalitarisme al Segle XXI

Un dels temes de més interès a la filosofia contemporània és la construcció de teories sobre la democràcia i la definició o comprensió del fenomen del totalitarisme. Aquest fenomen, que va sorgir al segle XX, podria continuar representant una amenaça a l'actualitat. Hi ha països que no es consideren a si mateixos democràcies, com ara: El Vaticà, Qatar, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Oman i Brunei. Tots ells són teocràcies (teo = Déu, cràcia = kratos/poder), és a dir, governs on els dirigents polítics són els líders religiosos i/o la política està basada en la religió.

El concepte "democràcia" és considerat com a moralment positiu. Segons The Economist, només hi ha al món 20 democràcies que es puguin anomenar així, gairebé totes d'Europa Occidental, a més del Canadà, l'Uruguai, Austràlia i Nova Zelanda. A Àsia i Àfrica, les democràcies no són la norma sinó l'excepció.

Criteris d'Avaluació de la Democràcia

Hi ha cinc categories principals per avaluar la qualitat d'una democràcia:

• Procés electoral i pluralisme
• Llibertats civils
• Funcionament del govern
• Participació política
• Cultura política

Segons la puntuació de cadascuna d'aquestes categories (que es realitza, al seu torn, analitzant 60 indicadors diferents), els països es classifiquen en 4 tipologies de "règim", en 4 resultats possibles: democràcia completa, democràcia dèbil, règim híbrid i règim autoritari.

Definició de Democràcia

Democràcia - Etimologia: demos (poble) - kratos (poder). El poder és exercit pels ciutadans (sobirania del poble) de manera directa o representativa. Hi ha pluralisme polític i respecte a les llibertats individuals.

Tipus de Democràcia

• Democràcia directa: Cada ciutadà té el poder i es representa a si mateix a l'Assemblea. No hi ha polítics professionals.
• Democràcia representativa: El poble no governa directament, sinó que escull qui governa mitjançant sufragi.

Crítica a la Democràcia: El Cas de Sòcrates

La filosofia de Sòcrates comença amb la situació política de la seva època, particularment amb el govern d'Atenes, la democràcia. Es cometien atrocitats per decisions preses per la majoria. Un exemple d'això és la condemna a mort del més just dels homes, Sòcrates, el seu mestre. Això demostra que la democràcia no és el mateix que justícia.

Sòcrates rebutja el principi fonamental de la democràcia, ja que considera que els ciutadans no estan igualment capacitats per a participar en política, és a dir, per poder ser escollits com a governants. La ignorància de la majoria és aprofitada per uns pocs oradors que utilitzen les seves capacitats comunicatives per convèncer els altres i així aconseguir, no el bé per la societat, sinó els seus fins particulars. Per tant, el que importa a la democràcia no és la veritat sinó els desitjos d'una majoria que és governada sota els efectes de la ignorància.