Democràcia a Espanya: Govern i Participació

1. Les formes de govern i la democràcia

1.1. Els partits democràtics: la participació

Les societats s'organitzen segons la forma de govern en règims totalitaris o democràtics. En un règim totalitari, la vida pública i privada dels ciutadans està sotmesa a l'autoritat arbitrària i exclusiva d'un dictador o d'un partit únic. En un règim democràtic, el conjunt de ciutadans elegeix els seus governants. La democràcia és una forma d'organització política i social que comporta el dret de participació de manera activa en el millorament de l'organització social, política i econòmica del món, i significa tenir llibertat per expressar la pròpia opinió. La participació democràtica implica que les autoritats polítiques informin a la població de les seves decisions. Els partits polítics i les coalicions tenen com a funció canalitzar les diferents orientacions ideològiques i les preocupacions dels ciutadans. Per mitjà de les eleccions, cada ciutadà expressa lliurement la seva opinió i la seva ideologia. En una democràcia perfecta, la sobirania la té el poble perquè cada persona, votant, decideix les persones que governaran.

1.2. Espanya, un estat democràtic

Espanya és un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. L'estat espanyol s'organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de llibertat i igualtat i reconeix la participació ciutadana.

Una democràcia constitucional

La implantació d'un Estat social i democràtic va quedar plasmat en la Constitució del 1978. Estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol.

Una democràcia parlamentària

Espanya és una monarquia parlamentària, això significa que el cap de l'Estat és el rei, però tant les lleis com el govern emanen del parlament. El rei és el símbol de l'Estat i el representa en les relacions internacionals. La democràcia espanyola no és directa, sinó representativa, d'aquesta manera els espanyols elegeixen els governants per mitjà del vot. Els candidats que volen ser elegits presenten les seves candidatures. Les candidatures incorporen un programa de govern i una llista de candidats.

1.3. La pràctica democràtica a Espanya

La manera més habitual de participació democràtica és mitjançant les eleccions de representats polítics en les diferents institucions de les administracions públiques dels àmbits següents: europeu, nacional, autonòmic i municipal. Tots els ciutadans espanyols més grans de 18 anys tenen dret a elegir els seus governants. Tots els col·lectius tenen unes normes de funcionament, una organització i una dinàmica pròpies.

2. La divisió de poders

2.1. El poder legislatiu

Un dels principis bàsics de la democràcia espanyola és la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per tal de garantir que cap poder no pugui abusar de les seves competències. A l'estat Espanyol, el parlament (funció legislativa) rep el nom de Corts Generals i estan integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats

Té el poder de legislar, derogar les lleis i aprovar les lleis que regeixen la vida del país. També discuteix i aprova els pressupostos generals de l'Estat. Els representats del congrés s'elegeixen per eleccions legislatives. Quan convoquen eleccions, els partits es disputen un nombre determinat d'escons que seran ocupats pels diputats. El congrés està format per 350 membres. Cada província té un mínim de dos representats, i Ceuta i Melilla en tenen un cada ciutat, els 248 restants es distribueixen de manera proporcional al nombre d'habitants de cada província. Durant la campanya, cada opció política manifesta públicament els seus plantejaments. Es vota per províncies. Després del recompte de vots, s'adjudiquen els escons a cada partit en funció del nombre de vots obtinguts, en una proporció que afavoreix als partits que han rebut un nombre més gran de vots (llei d'Hondt).

Una vegada s'ha constituït el congrés, el rei, amb els diversos partits que tenen representació parlamentària, proposa un candidat a la presidència del govern. El candidat presenta el seu programa de govern al congrés i, després d'haver estat discutit i aprovat, el congrés el vota com a president del govern. Finalment, el president designa els ministres.

El Senat

És una cambra de representació territorial. La seva funció principal és la de revisar les propostes legislatives. Per a la formació del Senat, el parlament de cada comunitat autònoma designa un senador i un altre més per cada milió d'habitants del territori autonòmic. A cada província s'hi elegeixen 4 senadors. A les províncies insulars els en corresponen 3 de cadascuna de les illes grans i un de cadascuna de les menors. Ceuta i Melilla tenen dos senadors cadascuna.

2.2. El poder executiu

El govern, format pel president i els ministres, formen el poder executiu. S'ocupa de dirigir la política de l'estat, administrar els recursos... L'executiu ha de justificar la seva actuació al Congrés dels Diputats, que el controla i el regula. El congrés li pot demanar explicacions per mitjà de preguntes de qualsevol dels seus membres. Fins i tot pot provocar una moció de censura retirant la confiança al govern. Una moció de confiança, és presentada pel president de govern, que té la potestat de dissoldre les corts o també convocar eleccions.