Del Mite al Logos: Introducció a la Filosofia Grega

1. El Coneixement Mitològic i el Naixement de la Filosofia

1.1 El Coneixement Mitològic

Els mites constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà per comprendre el món que l'envolta: explicar i dominar la natura, i també entendre's a si mateix. Aquest tipus de narracions van ocupar un lloc important en l'evolució cultural de molts pobles, entre els quals el grec, perquè els va proveir de les primeres descripcions i explicacions del món: de l'entorn natural, fenòmens atmosfèrics, i principals costums.

Trets que comparteixen els mites:

• Recorren a personatges llegendaris: com ara deus i herois de l'Olimp. En el mite, les forces de la natura estan personificades (antropomorfisme). En la mitologia grega, la primavera és el retorn de Persèfone.
• Són relats imaginatius o fantàstics: Malgrat que el coneixement mitològic es basa en una observació atenta de la natura i en la captació dels problemes fonamentals de l'existència humana, les seves explicacions no són racionals, ja que no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recorren a lleis precises i comprobables, sinó a la voluntat capriciosa dels deus, disputes i amors. D'aquesta manera, a la Grècia arcaica, el canvi d'estacions s'atribuïa als estats d'ànim de Demèter, motivats per l'absència o el retorn de la seva filla Persèfone.
• L'autor del mite és desconegut i col·lectiu: al contrari del que passa en les teories científiques o filosòfiques, els mites no són fruit de la creació conscient i intencionada d'una persona concreta a qui es puguin atribuir, sinó que són conseqüència d'una formació lenta, espontània i popular.
• Tenen un caràcter tradicional i acrític: Com que els mites són anònims i, a més, normalment no estan escrits, es transmeten de pares a fills. Els membres d'una cultura reben el cos de coneixement mitològic i l'accepten; no participen activament en la seva formació. D'aquesta manera, no se solen revisar, ni criticar, ni modificar, s'accepten i s'assumeixen tal com vénen donats per la tradició.

1.2 El Pas del Mite al Logos

La filosofia sorgeix al voltant del segle VI a.C. com un tipus de coneixement oposat al mitològic, amb els pensadors de l'escola de Milet. Per aquesta raó, l'origen de la filosofia s'acostuma a caracteritzar amb el pas del mite al logos. Amb aquesta expressió es fa referència al fet d'abandonar gradualment el mite i substituir-lo pel logos. Per tant, representa l'aparició del pensament racional i reflexiu, que ocupa el lloc de les tradicionals explicacions mítiques acceptades acríticament. Parlem d'abandonar el mite a favor del que és racional, en què l'ésser humà s'acosta a la natura intentant trobar explicacions del que passa que no apel·lin als arbitraris desitjos dels deus, sinó a explicacions que sorgeixin de l'observació de la realitat i de la reflexió racional sobre aquesta.

L'escola de Milet: És un grup de tres filòsofs que van viure en aquesta ciutat de la Jònia, fundada pels grecs. Aquesta escola, formada per:

• Tales: Va ser el primer a desconfiar de la resposta de la mitologia i a observar la natura. Li preocupa d'on sorgeix tot el que ens envolta. Resposta: sorgeix de l'aigua perquè els grecs es pensaven que no hi havia res més que allò material, és essencial per a la vida, es troba a tot arreu, està plena de vida, és una realitat viva, és una mena de divinitat (defensa un panteisme).
• Anaximandre: Hi ha un material que ho ha creat tot i s'anomena ápeiron.
• Anaxímenes: Tot prové de l'aire (condensació-aigua-gel-terra), parteix de la rarefacció, qual el condensem a temperatures elevades i explota (foc).

2. La Filosofia: Definició i Relació amb la Ciència i la Religió

2.1 Què és la filosofia?

Aquesta qüestió és, d'entrada, un autèntic problema filosòfic, ja que encara no s'ha obtingut una resposta única i satisfactòria. La filosofia és el resultat d'una activitat humana que és la recerca del saber (filo-sofia). Tanmateix, si hi ha una cosa que sembla que caracteritza l'activitat filosòfica, és un aspecte que la diferencia d'altres tipus de coneixement, com ara el mitològic, el científic o el religiós. Ens referim al seu caràcter racional, sistemàtic i crític.

• Racional: Es basa en argumentacions lògiques i, en menor mesura, en observacions de l'experiència. La filosofia no es limita a assenyalar que les coses són d'una manera determinada, sinó que intenta descobrir per què són precisament així. I, per fer-ho, no es basa en la fantasia, en la tradició o en la simple observació, sinó en demostracions i reflexions lògiques.
• Sistemàtic: ja que exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es basi en la d'aspectes més generals. En la filosofia, els coneixements estan ordenats i, dins del sistema que formen, no s'admeten incoherències.
• Crític: ja que no admet res sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per a fer-ho. En altres tipus de coneixement, com ara el mitològic, això no passa, ja que en aquestes narracions fantàstiques el comportament de deus i herois no està subjecte a crítica: actuen com actuen perquè volen. Per exemple: l'hivern es deu al fet que la filla de Demèter va ser raptada per Hades, però per què la va raptar? Simplement perquè Hades ho va voler fer.

2.2 Filosofia i Ciència

Tales de Milet, a qui hem considerat el primer filòsof, és també el primer astrònom i matemàtic, és a dir, el primer científic, com Aristòtil o Descartes. Durant molts segles no hi va haver distinció entre l'activitat filosòfica i la científica, ja que són sabers racionals i sistemàtics, i comparteixen el mateix objecte d'estudi.

A partir del segle XVI i del naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament gradual entre filosofia i ciència, ja que les ciències experimentals adquireixen característiques específiques.

Malgrat que no es pugui identificar, la relació entre filosofia i ciència continua sent estreta, ja que una part de la filosofia s'ocupa d'analitzar, valorar i qüestionar els mètodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.

2.3 Filosofia i Religió

La relació entre filosofia i religió ha viscut els seus alts i baixos, moments de connexió profunda i moments de distanciament, però és indubtable que entre totes dues es produeixen nombroses coincidències i divergències.

Coincidències:

• Interessos similars: comparteixen inquietuds i problemes.
• Dimensió pràctica: pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes.

Divergències:

• Tipus de saber: la filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que comporta incertesa i dubtes, i la religió és una forma de saber basada en la fe.