Del Mite al Logos: Filosofia, Religió i Ciència

El pas del mite al logos

Es defineix el mite com el conjunt de doctrines i narracions fantàstiques, especialment dels poetes com Homer, sobre el món, els homes i els déus, amb la finalitat de comprendre'ls.

• Característiques del mite:

1. Les forces naturals són personificades i divinitzades. Aquests éssers divins determinen els esdeveniments del món i la conducta i el destí dels homes. (L'home és un animal racional però no és lliure perquè els déus determinen el seu destí.)
2. És una explicació arbitrària perquè els esdeveniments humans i del món depenen de la lliure i imprevisible voluntat dels déus.
3. Són producte de la imaginació i la fantasia.
4. Els mites grecs se centren en la vida present, ja que per a ells la mort és la fi.

Els mites van ser una resposta a la necessitat que té l'ésser humà de trobar una explicació sobre l'univers, que li permeti trobar el sentit (significat o justificació) de la vida i del món.

El pas al logos

1. L'explicació racional comença quan la idea d'arbitrarietat és suplantada per la de necessitat, és a dir, quan s'imposa la convicció que les coses succeeixen quan i com han de succeir. Quan descobreixen que en l'univers hi ha un ordre racional que pot ser conegut per la raó.
2. Es pensa que tot efecte té una causa (principi de causalitat) que en l'univers no existeix l'atzar. El descobriment de les causes li permet a l'home conèixer, comprendre i predir els fenòmens. Però sobretot, el tranquil·litza perquè dota de sentit la seva vida i l'existència de l'univers.

Filosofia i mite

• Definició:

El mite és un fet cultural comú a tots els pobles, que té per objecte respondre a les inquietuds de l'ésser humà sobre el món, l'home i els déus a través de narracions fantàstiques, que són producte de la imaginació i els costums, amb la finalitat de donar-los sentit i significat.

• Característiques del mite:

1. És producte de la imaginació.
2. És un relat de caràcter atemporal.
3. Personalitza i divinitza les causes dels fenòmens naturals.
4. La naturalesa funciona de forma arbitrària, ja que depèn de la voluntat dels déus.
5. Té dues dimensions:

• La literal, que és falsa perquè relata fets que no existeixen
• La profunda, que és verdadera, perquè fa referència a problemes reals de l'ésser humà.

• Relació entre filosofia i mite:

• Ambdues tenen el mateix objecte: explicar i trobar el sentit i significat de la realitat (món, home i déus), però una es basa en la raó i l'altra en la imaginació.
• El mite usa una explicació fantàstica i la filosofia utilitza la racional.
• Cal aclarir que encara que el mite és un estat prefilosòfic, l'home no l'abandona mai del tot, ja que necessita símbols en la seva vida.

En el segle VI aC es dona el pas del mite al logos i amb això:

• Es passa d'una concepció arbitrària de la realitat a una concepció racional (cosmos).
• Es parteix de l'experiència i mitjançant el raonament i el diàleg es pretén descobrir veritats universals i necessàries que expliquin les causes de la realitat (home, món, déus) amb la finalitat de donar-li sentit i significat.

Filosofia i religió

• Diferències:

• La filosofia busca una explicació racional, prescindint del simbòlic i de la fe en la revelació divina.
• La filosofia no admet l'existència indiscutible d'un ésser suprem, i busca demostrar la seva existència utilitzant la raó.
• La religió es basa en la fe sobre la revelació divina, la qual dona un sentit a l'existència de la realitat, mentre que la filosofia utilitza la raó.

• Elements comuns:

• Ambdues busquen explicar les mateixes realitats: la mort, el sentit de l'existència, l'origen del món, etc.
• La filosofia ha de tenir en compte l'experiència religiosa per entendre l'home. Per això existeix una branca de la filosofia: la teologia racional, que tracta d'explicar el fenomen religiós. Per exemple: El cristianisme va buscar l'explicació racional de la fe, plantejant el problema filosòfic de la relació entre raó i fe.
• La religió s'ha relacionat amb la filosofia quan tracta de buscar un fonament racional a les veritats de fe.

Filosofia i ciència

• Característiques de la ciència:

1. És descriptiva, ja que busca descriure com succeeixen els fenòmens.
2. És pràctica, perquè té com a finalitat dominar la naturalesa.
3. És matemàtica, perquè utilitza un llenguatge matemàtic.
4. És comprovable, perquè les seves veritats poden comprovar-se empíricament (amb els sentits).
5. És predictiva, ja que pot predir els fenòmens de la naturalesa.

• Relacions entre ciència i filosofia:

• Fins al segle XVII, la filosofia engloba tot el saber humà. Aristòtil defineix la filosofia com la ciència primera que busca les causes últimes de tota la realitat i a les ciències com les filosofies segones que busquen les causes pròximes de diferents parts de la realitat.
• Ciència i filosofia se separen en el segle XVII amb la revolució científica, no obstant això, en l'actualitat, la relació entre ambdues és molt gran, per exemple, en temes com la clonació, la manipulació genètica, etc. En els quals la filosofia ha d'establir criteris ètics.

Disciplines filosòfiques

Des d'Aristòtil tenim constituïdes com a disciplines:

• La lògica: estudia la forma en què es plantegen els arguments per comprovar que les premisses impliquen de manera coherent, no contradictòria, la conclusió.
• L'ètica: estudia les diverses concepcions tocant als valors morals: bondat, justícia..., que guien la nostra conducta; es tracta d'ideals capaços de formar sistemes de normes de comportament que atanyen a la pròpia consciència, alhora individual i compartida per tots.
• L'estètica: estudia les diverses concepcions tocant a l'experimentació de la bellesa, sobretot en l'art.
• La psicologia: estudia les lleis que regeixen la nostra estructura mental, la vessant interior del subjecte que té a veure amb les emocions i la voluntat, amb les accions que abracen actituds proposicionals, com ara: creure, desitjar, pensar, sentir...
• La filosofia política: estudia els diversos plantejaments tocant als tipus d'organitzacions socials, amb les diverses propostes de sistemes de normes exteriors a la pròpia consciència individual que regeixen els col·lectius humans en busca del bé comú.
• La filosofia de la natura: estudiava les lleis que regeixen els objectes del món exterior; es tractava de la filosofia de la ciència física i és la denominació que tenien les primeres argumentacions filosòfiques amb els presocràtics.
• La metafísica: estudia el sentit últim del món mitjançant conceptes abstractes que no tenen referència en objectes naturals, i que, per tant, es caracteritzen per la seua idealitat i immaterialitat.

Posteriorment adquiriren importància:

• L'epistemologia o teoria del coneixement: estudia els fonaments i límits de la nostra capacitat per conèixer la realitat; divideix en diversos graus el resultat del nostre coneixement, des d'allò completament incert fins a allò absolutament cert.
• L'ontologia: estudia el concepte de ser en relació a tot allò que hi ha.
• L'antropologia: estudia l'ésser humà en la seua vessant física o biològica (analitzant el seu procés evolutiu), i en la seua vessant cultural i social, analitzant les distintes propostes que els col·lectius humans han desenvolupat en organitzar-se per tal de superar els entrebancs a què els sotmet la natura.
• La sociologia: estudia les institucions que estan en la base de les diverses societats humanes: família, jerarquització social, organització econòmica i política..., així com els conflictes que sorgeixen entre els distints col·lectius d'una mateixa societat.
• La filosofia de la ciència: estudia la fonamentació de les distintes ciències en relació a la seua pretensió de veritat, amb la finalitat d'analitzar la coherència dels seus plantejaments així com la certesa dels seus resultats.
• La filosofia del llenguatge: estudia la formació de proposicions lingüístiques per paraules o conceptes en relació a la seua pretensió de representar la realitat.

I, en definitiva, tot un seguit de disciplines com la filosofia del dret, de la religió, de la matemàtica..., on s'estudia de manera crítica cadascuna de les disciplines de les quals adquireix el nom.

Tales de Milet

Tales plantejà el primer problema de la filosofia: quin és el primer principi, la causa, l'origen i el fonament (arkhé) de la natura (phýsis). Es respongué que aquest és l'aigua.

Anaxímenes de Milet

Anaxímenes postulà l'aire com a principi constitutiu, fonament i origen de totes les coses, l'arkhé. Les raons que el feren optar per l'aire com a arkhé són semblants a les que ja va utilitzar Tales de Milet.

"La filosofia és tot allò que perjudica l'estultícia"

La filosofia tracta:

• De la vida i el seu sentit (la raó de les coses - existència (metafísica)
• Normes i lleis (ètica)
• Governs (filosofia política)
• Coneixements (epistemologia)

- La filosofia busca assolir un coneixement racional i segur d'allò que interessa en la vida humana.

Busca un coneixement basat en arguments convincents, un coneixement justificat racionalment i allunyat de l'autoritat d'una tradició o ideologia.

- La filosofia aspira a un saber sistemàtic que ens proporciona una visió general del món i la nostra existència on totes les qüestions estan connectades entre si de forma coherent.

- És un saber provisional, en constant revisió i obert al debat, és un saber crític que es manté mitjançant una actitud crítica, actitud filosòfica front a tot tipus de dogmatisme.

- La filosofia és la crítica de les conviccions tradicionals, de les creences irracionals de la tradició, dels costums i conviccions sustentades per la pressió social. És crítica de prejudicis.

La veritat i el coneixement ens fan lliures.

- Els interessos del filòsof no són semblants als de la resta de la societat. La resta de la societat, normalment, quan té un problema gran acudeix a un especialista. El filòsof intenta pensar-ho ell mateix però sense arribar a cap lloc.

Com a resposta d'això...

- Els especialistes tenen diferents coneixements, són persones més o menys cultes, però cap d'elles té el saber, el filòsof hauria d'abandonar la filosofia i fer-se aprenent d'un d'aquests científics.

Quina funció té la filosofia en tots els nostres sabers?

• Saber cultural (saber religiós)
  • Donar sentit a la nostra existència
  • Què es pregunta i com ho resol?

(saber dogmàtic, saber tancat que s'aferra en una cosa sense crítica)

• Les diverses ciències
  • Què tracten d'explicar i com ho fan?
• Saber filosòfic:
  • Què és la filosofia? Saber crític basat en el raonament, en el qüestionament de tots els supòsits.

La filosofia aporta:

• La filosofia té un caràcter crític més profund que les ciències. (qüestionament de tots els supòsits)
• Saber radical (va a la base de tots els coneixements, es pregunta la raó de ser de totes les coses.
• Saber sistemàtic (respon a totes les qüestions de manera coherent i raonada)
• La filosofia ---- llibertat (la filosofia allibera)