Deformacions Corticals i Metamorfisme: Processos i Classificació

Deformacions Corticals

Esforços

És la força per unitats de superfície. Hi ha 3 tipus:

• De compressió: es produeixen quan hi ha col·lisió de plaques
• De distenció: quan les plaques es separen
• De cisalla: quan les plaques són transformants

Tipus de Deformacions

Elàstica: temporal i reversible, no origina estructures tectòniques, ones sísmiques.
Plàstica: permanent, origina plecs i foliació.
Fràgil: l'esforç provoca la seva fractura, pot formar falles, encavalcaments o diàclesis, esquerdes.
Factors que condicionen el comportament de la roca: pressió i temperatura, composició i estructura de la roca, intensitat de l'esforç, contingut de fluids (+fluid +comp plàstic).

Deformacions Plàstiques

Plecs: el resultat de les deformacions permanents i contínues en masses rocoses amb comportament plàstic. Són estructures formades com a conseqüència de forces de compressió vertical o de cisalla, i es presenten en forma d'ondulacions.

Classificació

Materials:
Anticlinal: materials més antics estan al nucli.
Sinclinal: materials més moderns estan al nucli.
Vergència:
Pla recte: pla axial vertical.
Pla inclinat: pla axial inclinat.
Pla tombat: més inclinat.
Pla ajagut: pla axial perpendicular.
Gruix:
Plec paral·lel: estrats mantenen el gruix.
Plec similar: els estrats no mantenen el gruix.
Plec falla: tipus de plegament que es produeix quan els esforços sobre el plec són superiors a la plasticitat de les roques.

Deformacions Fràgils

Diàclasi: quan la roca es trenca i es produeix una fractura sense desplaçament.
Falla: trencament de la roca amb desplaçament de blocs.
Elements d'una falla:
Pla de falla: superfície de fractura al llarg de la qual es desplacen els blocs.
Bloc de falla: blocs rocosos desplaçats entre si pel pla de falla.
Línia de falla: intersecció entre pla de falla i superfície de terreny.
Salt de falla: desplaçament vertical entre els blocs.
Classificació:
Falla normal: quan el pla de falla s'inclina cap al bloc enfonsat.
Falla inversa: quan el pla de falla s'inclina cap al bloc aixecat.
Falla de direcció o cisalla: quan el moviment dels blocs és horitzontal i paral·lel a la línia de falla.

Roques que es Transformen

Metamorfisme: conjunt de canvis que es produeixen a les roques com a consequència de l'augment de temperatura i pressió.
Factors que el Generen:
Temperatura: cada km de profunditat augmenta 30ºC (gradient geotèrmic). Això es degut a la calor residual, la desintegració de minerals radiactius i la fricció entre plaques litosfèriques.
Pressió: pressió litostàtica (pes de roques damunt) i pressió de confinament (pressió litostàtica més pressió poral).

Canvis Fisicoquímics del Procés Metamòrfic

Transformacions en minerals plifòrmics (sense reacció química).
Transformacions en les quals hi ha canvi químic.
Metasomatisme: roques magmàtiques (gasos i líquids) que envolten les roques metamòrfiques reaccionen amb elles i es transformen químicament.

Tipus de Metamorfisme

Regional: roques que es transformen per augment de temperatura i pressió i totes tenen foliació. En funció del metre trobem 3 zones: epizona (metre suau), mesozona (mitjà), catazona (intens).
De contacte o tèrmic: predomini de la temperatura. En funció de la temperatura es generen uns minerals d'altres, generant-se una estructura anomenada areòla metamòrfica i es formen sobretot cornubianes, marbre i quarsita.
D'enterrament: es dona a les conques sedimentàries quan materials més moderns es dipositen sobre materials preexistents, exercint una pressió que provoca metamorfisme.
Dinàmic: es donen en roques que es troben en el pla de falla, aquestes es tributen i la pressió provoca la unió dels fragments donant lloc a la milonita.

Orògens o Serralades

Processos previs a l'Orogènesi

Període d'inactivitat on predomina l'erosió i sedimentació. Sediments procedents de zones emergides es disposen en la conca sedimentària, l'acumulació de sediments fa que s'enfonsin provocant un procés de subsidència. La pressió i temperatura sobre aquests sediments pot provocar metamorfisme d'enterrament.

Origen de l'Orogènesi

Pot tenir lloc en 2 tipus de marges: eo-ec possiblement per canvis en la dinàmica de corrents de convecció de l'atmosfera. Eo-eo es genera una activitat magmàtica important pot formar illes volcàniques.

Trets Generals i Particulars

Tipus de Placa i Grau: andí: col·lisió entre una placa oceànica i una placa continental. Alpí: col·lisió entre dos plaques (continental-oceànica) una continental que després d'un llarg període de subducció, oceànica desapareix i xoquen les dues continentals produint una serralada.
Diferències en nivells estructurals:
Superiors: pressió baixa, la compressió genera grans fractures que donen lloc a mant de corriments.
Nivell mitjà: pressió elevada, trobem plecs paral·lels i plaques-falla.
Nivell inferior: pressió i temperatura assoleixen valors molt alts, provocant metamorfisme de les roques, poden formar-se plecs similars.

Orògens Aldins

Generen plegament intens a la zona marginal de la Placa Continental, zones amb alt gradient geotèrmic, abunden fenòmens megamètics de subducció, es produeixen erupcions volcàniques amb laves de desigual composició, es formen batòlits, predomina el metamorfisme regional, exemples: Andes, Rocalloses, Illes de Japó...

Orògens Alpins

Quan dues plaques continentals no pateixen, el magmatisme és escàs, es forma plecs tombats i extensos mantells de corriments, exemples: des del mar Mediterrani fins a l'Àsia tenim Pirineus, Alps i l'Himàlaia.