Deformació de roques, terratrèmols i cicle de Wilson

Deformació de les roques

Les roques es deformen de dues maneres principals:

• Plàstica: Les roques es pleguen a causa d'esforços compressius que actuen durant milions d'anys. Generalment, els plecs es deformen a gran profunditat, en ambients d'altes temperatures i grans pressions de confinament.
• Fràgils: Les roques es trenquen i es fracturen a causa de pressions dirigides o per disminucions de pressions de confinament. Aquesta deformació sol produir-se prop de la superfície, en condicions de baixes temperatures i pressions de confinament.

Terratrèmols

L'escala de Mercalli és una escala de 12 punts que mesura la intensitat dels terratrèmols. Els 12 punts són: Instrumental, molt feble, feble, moderat, moderadament fort, fort, molt fort, destructiu, violent, intens, extrem, cataclisme.

Intensitat: És la quantitat de danys que tenen les persones, els edificis, etc. en un terratrèmol.

L'escala de Richter és una escala que assigna un nombre per quantificar l'energia que allibera un terratrèmol.

Magnitud: És la força amb què el terratrèmol actua.

Volcans i plaques tectòniques

Per què només hi ha volcans als voltants de les plaques tectòniques i no al centre ni dins dels continents?

Cicle de Wilson

En la línia de fragmentació es comença a formar litosfera oceànica que separa els fragments continentals. Si continua la separació, el rift és envaït pel mar i es va transformant en una dorsal oceànica. Els continents queden separats per una petita conca oceànica. El procés continua i els continents se separen progressivament. Entre ells apareix una conca oceànica ampla, amb una dorsal ben desenvolupada. Quan la conca oceànica arriba a certa grandària i és prou antiga, les vores de contacte amb els fragments continentals es tornen fredes i denses i comencen a enfonsar-se sota dels continents, generant una vora de destrucció. En aquesta zona s'origina una cadena muntanyosa que va vorejant el continent. L'escorça oceànica es desplaça des de la vora constructiva a la de destrucció com una cinta transportadora, de manera que la conca oceànica deixa de créixer.

Donada la forma esfèrica de la Terra, altres vores constructives poden empènyer els fragments continentals en sentit contrari, de manera que la conca oceànica es va estrenyent. Finalment, en desaparèixer la conca oceànica, les dues masses continentals xoquen i s'origina un continent únic, i sobre la sutura que tanca l'oceà es forma una serralada.

Edat de les roques

1. Quina edat tenen les roques a la DORSAL ATLÀNTICA? 0-1 M.a
2. Quina edat tenen les roques als marges continentals passius de l’ATLÀNTIC? 200 M.a

Les dorsals oceàniques creen la litosfera oceànica, que s’allunya de les dorsals a mesura que es genera nova litosfera oceànica. Com més ens allunyem de les dorsals oceàniques, més antigues són les roques. Aquesta hipòtesi va ser demostrada pel geofísic H.Hess el 1962 a l'estat de Nova Jersey (EUA).

Ones sísmiques

Quan es produeix un terratrèmol, s’allibera una gran quantitat d’energia que recorre l’interior de la Terra en forma d’ones sísmiques. Aquestes ones es refracten i es reflecteixen quan travessen superfícies que separen capes amb propietats diferents: l'escorça, el mantell i el nucli. La Terra també es pot dividir segons el seu estat físic, en funció de la capacitat dels seus materials per fluir. Es classifica en lito, astenosfera, etc., i s’anomena model dinàmic.

Deformacions de les roques

Els plecs són deformacions plàstiques de les roques que tenen forma ondulada i es produeixen per esforços compressius. Les falles són superfícies en les quals hi ha desplaçament dels blocs que separen.