Definició i Principis de la Religió Monoteista Cristiana

Definició: La religió monoteista és una religió revelada, ja que Déu és qui ha pres la iniciativa de manifestar-se a la persona.

Origen i Fundador

El seu fundador va ser Jesús de Natzaret. Pels cristians:

• Jesús és el Messies (l’enviat de Déu).
• És el Fill de Déu.
• Anuncia el regne de Déu i el triomf sobre el mal i la mort.

Fonts i Escrits

La Bíblia recull dos blocs:

• Antic Testament: on s’anunciaria la vinguda al món d’un Messies, Jesús.
• Nou Testament: és el missatge de Déu que Crist revela al món.

La Tradició: textos que l’Església i els cristians han fet sobre Crist, en base a la Bíblia i d’altres autors cristians.

Encarnació

Pels cristians, Déu s’ha fet home en Jesús. Jesús va néixer d’una dona, Maria, la Mare de Déu. Amb l’Encarnació de Déu, la persona queda totalment dignificada i posada al costat de Déu.

Missatge

Jesús anunciava que el que donava sentit a la vida és: “Estima al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima als altres com a tu mateix.” Jesús no sols anuncia el seu missatge, sinó que el va posar en pràctica amb els més necessitats del seu temps.

Resurrecció

El missatge de Jesús va inquietar els poders polítics i religiosos del moment. Va ser acusat de revoltós polític i religiós de l’època, i va ser condemnat a mort en creu. El significat de la seva mort i la seva resurrecció és que:

• En la creu, Déu, en Jesús, carrega amb tot el mal i amb totes les culpes de la humanitat.
• En la creu, Déu, en Jesús, perdona amb la seva sang tots els pecats de la humanitat.
• Per la creu, Déu, en Jesús, mor i el ressuscita al tercer dia. La mort ha estat vençuda i tots els seus seguidors tindran vida eterna.

Trinitat

Déu és U i alhora tres “persones” diferents:

• La primera persona és Déu.
• La segona persona és Jesús, Fill de Déu, enviat a salvar la humanitat.
• La tercera persona és l’Esperit Sant, fruit de la comunicació entre Déu i Jesús, de la qual els cristians participen plenament a través dels sagraments.

El sagrament de la recepció plena de l’Esperit Sant és la confirmació. A través de l’Esperit Sant, els cristians rebran la força de l’amor de Déu i podran anunciar i viure el seu missatge.

Els Sagraments

Jesús, Fill de Déu, va reunir entorn seu un grup de deixebles i apòstols a qui va encomanar d’anunciar i viure el seu missatge.

Sagraments d'Iniciació Cristiana

• Baptisme: Significat: el qui ho rep neix en la fe, reneix interiorment amb l’aigua i l’Esperit, es purifica dels pecats i passa a ser membre de la comunitat cristiana (l’Església). Signes principals: l’aigua i el crisma (oli beneït durant la Setmana Santa). Aplicació: només es rep un cop a la vida. Origen: el baptisme de Jesús al Jordà.
• Eucaristia: Significat: Crist ha ressuscitat i és signe d’amor i d’unitat del Crist. Administrador: bisbe i sacerdot. Signes principals: el pa (és el cos de Jesús) i el vi (és la sang de Crist). Origen: Sant Sopar celebrat per Crist abans de la seva passió (Dijous Sant).
• Confirmació: Significat: es celebra com el cristià creix en la fe gràcies a l’acció de l’Esperit Sant. La persona se la convida a ser testimoni de Jesús. Administrador: bisbe o una persona delegada per ell. Signes principals: la imposició de les mans i el crisma (oli beneït). Origen: la vinguda de l’Esperit Sant per la Pentecosta.

Sagraments del Perdó

• Penitència: Significat: el desig de canviar per millorar. Administrador: bisbe i sacerdot. Signes principals: imposició de les mans després de rebre el perdó dels pecats. Origen: Jesús durant la seva vida va perdonar molts malalts, publicans, ... assenyalats com a pecadors en la seva època.
• Santa Unció (Extrema Unció): Significat: celebració comunitària on el malalt comparteix amb la resta de cristians l’experiència del dolor i l’esperança d’una recuperació ràpida. Administrador: bisbe i sacerdot. Signes principals: crisma (oli beneït). Origen: Jesús curava els malalts.

Sagraments d'Estat de Vida

• Servei Sacerdotal: Significat: la persona es posa al servei de la comunitat cristiana després de ser cridat per Jesús. Administrador: bisbe. Signes principals: imposició de les mans. Origen: Jesús va cridar els apòstols per ajudar-lo en la seva tasca.
• Matrimoni: Significat: l’amor fa que una parella decideixi compartir les seves inquietuds i la seva fe. Administrador: parella. El sacerdot, bisbe i diaca fan només de testimonis. Signes principals: l’aliança. Origen: Crist és present en l’amor de la parella, que és amor de Déu.

Les Festes de l’Església Catòlica

Tots els diumenges, els cristians es reuneixen i celebren la Resurrecció de Jesús (és l’Eucaristia i la missa). Al llarg de l’any recorden els principals fets de la vida de Crist. Són els temps litúrgics que són:

• Temps d'Advent: els quatre diumenges anteriors a Nadal.
• Temps de Nadal: del naixement de Jesús a la manifestació de la seva Epifania (destí i missatge) el dia de Reis.
• Temps de Quaresma: quaranta dies de preparació per a la Pasqua de Resurrecció (7 diumenges anteriors a la Pasqua).
• Temps de Pasqua: cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesús que acaben el dia de Pentecosta quan Déu envia l’Esperit sobre ells.
• Temps Ordinari: els diumenges i setmanes en què es celebra el diumenge com a tal.
• D’altres festes on es recorda a personatges que van conviure amb Jesús (Josep, Maria, ...) o van ser seguidors seus (Sant Pere Nolasc, Lutgarda, Mateu...).

Les Principals Confessions Cristianes

Avui dia, les principals confessions cristianes són:

• Església Catòlica: el seu cap és el bisbe de Roma, el Sant Pare Benet XVI.
• Església Ortodoxa: neix al segle XI. S’organitza entorn de la figura dels patriarques. El més important és el patriarca de Constantinoble, entorn del qual s’agrupen tota la resta.
• Esglésies Protestants: neixen al segle XVI, són un conjunt de comunitats cristianes on les més importants són:
  • Luteranes: neixen de la mà de la figura de Luter, un sacerdot alemany del segle XVI.
  • Calvinistes: neixen de la mà del seguidor de Luter, Calví.
  • Anglicana: neix de la separació promoguda contra el Papa del rei anglès, Eduard VIII.
  • D’altres comunitats: presbiterians, baptistes, metodistes, ... Avui dia, aquests grups tenen molta força als EUA.

Les diverses esglésies cristianes tenen avui un diàleg permanent per arribar a assolir la unitat. A això s’anomena ecumenisme. Des de l’Església Catòlica, el diàleg ecumènic el protagonitza el Secretariat per la Unitat dels Cristians, mentre que pel protestantisme és el Consell Ecumènic de les Esglésies.