Definició de personalitat i factors que influeixen en el desenvolupament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,71 KB

Definició de personalitat

: És una estructura dinàmica i organitzada de mecanismes emocionals, recursos cognitius i actitudinals que constitueixen l’esquelet psicològic de la individualitat i que determina les formes pròpies de conducta expressiva i adaptativa de cada persona al seu ambient. METODOLÒGICA – És un constructe hipotètic complex que té funcions moduladores/mediadores a la cadena causal del comportament.

La personalitat és un CONSTRUCTE complex

, que està compost per altres de més SIMPLES • Ex.: Clima –Format per: humitat, temperatura, vents... • Personalitat –Formada per: temperament, caràcter, intel·ligència, constitució bio-física

Neuroticisme

• Descriu el punt segons el qual una persona experimenta la relació amb l’entorn com a penosa o amenaçant. +Temperamental, ansiosa, susceptible, insegura, dèbil... –Relaxada, tranquil·la, segura...

Extraversió

• Descriu el punt segons el qual una persona aborda el món activament vs. evita experiències socials intenses. +Parladora, sociable, afectuosa, optimista, vivaç... –Tímida, quieta, passiva, reservada...

Obertura a l’experiència (intel·lecte-FFM)

• Descriu la profunditat, complexitat, qualitat mental i experiencial de la vida de cada persona. +Original, complexa, atrevida, independent, creativa ... –Conservadora, poc curiosa, superficial, convencional.

Cordialitat

• Descriu la naturalesa de les relacions interpersonals, des de la calidesa i la compassió, fins l’extrem de l’hostilitat. +Amable, generosa, sensible, empàtica... –Irritable, mal pensada, insensible, venjativa, severa, grollera ...

Responsabilitat

• Descriu la quantitat i la força del control dels impulsos. +Controlada, respectuosa, curosa, planificadora, organitzada, disciplinada, meticulosa ... –Poc fiable, indisciplinada, deixada, poc treballadora ...

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

: Psicologia: Estudi de diferents tipus de comportaments que presenten les persones al llarg del seu cicle vital, així com les diferències i similituds interpersonals respecte a aquests canvis. (si un canvi és normal o no).

OBJECTIUS DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT.

: Estudi de les capacitats humanes.Descriure la conducta dels subjectes o Identificar les causes i processos que produeixen canvis en la conducta, entre una època i una altra. Fer propostes i Intervenir en els processos de desenvolupament amb la finalitat d’optimitzar-losEls Processos Cognitius Intersubjectius canvien segons les Variables Sociodemogràfiques, és a dir les fonts que marquen les diferències en la naturalesa deles idees dels pares. (Nivell educatiu, àmbit de residència urbà o rural i el nivell professional).: Grup 1: Pares que accepten teories ambientalistes i constructivistes. Són d’unnivell alt educatiu i professional i viuen en zones urbanes. Grup 2:Pares queaccepten lesteoriesinnatistesi constructivistes. Majoritàriament de nivell educatiu in professional alt. Grup 3: Pares que accepten teories innatistes i nurturistes. Són d’un baix nivelleducatiu i professional i viuen en zones rurals.
ALTRES CLASSIFICACIONS:Pares tradicionals: Pare de baix nivell educatiu, innatista i de procedència rural. Pares moderns o actualitzats: Tenen un alt nivell educatiu, resideixen en unazona urbana i defenen que l’herència influeix en el desenvolupament i comportament del nen. Pares paradoxals: Pares urbans o rurals, amb un nivell educatiu mitjà-baix.Tenen una naturalesa inconsistent i oscil·lant. Assumeixen tant idees tradicionals, actualitzades o ninguna de les anteriors.
PROTOTIPS DE PARES: Primer prototip: Pares de nivell educatiu alt, residents en zona urbana, defensors del’herència i el medi educatiu pel desenvolupament del nen. Segon prototip: Pares amb un baix nivell educatiu, residents en una zona rural idefensors de idees innatistes. Les Causes per a que el desenvolupament es produeixi d’una determinada manera segons 3 tipus: Canvis normatius: Afecten a tots els membres de l’espècie. Ex: Aprendre caminar. Canvisquasinormatius:Comparteixendeterminadescondicions.(classes socials, època en la que viuen...) Canvi idiosincràtics: Afecten a individus aïllats i no a grups d’individus. (A un mateix) Ex: patir un càncer. Cuantitativos: Por la suma gradual de determinadas característiques o elementos. – Cualitativos:Por transformaciódeestructurasyfunciones Normativosocuasi-normativos: • Biológicos(planmadurativo). • Culturales, históricosysociales – Idiosincrásicos: Son las características personales (caracteres genéticosyexperienciasvividas), soncambiospropiosdedeterminados individuos, sin que pueda extenderse a todos los humanos a grandes gruposdeellos.

Modelo mecanicista • El principal mecanismo que explica los cambios en el comportamiento es el aprendizaje. • El organismo ni sufre cambios cualitativos en el curso del desarrollo ni tampoco desempeña un papel activo en la adquisición de conocimientos. •El cambio nunca es estructura , cualitativo, son cuantitativos.

Modelo organicista: • El desarrollo supone un cambio estructural, la progresiva integración y diferenciación. Existen estadios diferentes con una meta hacia la camina la evolución ontogenética. • Este fin teleológica (hacia una meta) se refiere también a que el desarrollo sigue una secuencia principal, necesaria.

Característiques de les etapes de Freud: Zona erògena predominant. Hi ha uns objectes específics de satisfacció. Existeix un conflicte típic de cada moment evolutiu. Hi ha una organització específica de la personalitat. La presència de l’adult és fonamental. Etapas: Fase oral (0-1any) Fase anal (1-3) Fasae fàl·lica (3-6) Fase de latència (7-11) Fase genital (Pubertat)

TEORIA PSICOSOCIAL: Es fan 8 estadis evolutius que continuen desprès de la pubertat a comparació de les altres teories. “Si s’assoleixen positivament queden apreses i si no, no”. Els problemes dels adults provenen de conflictes no resolts de la infància. Les relacions de la persona amb la seva família i cultura són el que determina la personalitat. Edats psicosocial (ERICKSON): Etapa sensorio-oral (0-2 anys) Etapa anal-muscular(2-4 anys) Etapa fàl·lico-locomotora(5-6 anys) Etapa de latència (7-12 anys) Etapa de la pubertat y la adolescència(13-19 anys) El adult jove(20-30 anys) El adult (31-65 anys) Maduresa, tercera edat(65 anys endavant).

Estadis de Piaget (canvis d’estructura cognitiva de motrius a capacitats mentals).: Estadi sensorio-motor (0-2anys) [Capacitat de simbolitzar] Estadi preoperatori (2-7anys) Estadi de operacions concretes (7-12anys) Estadi de operacions formal (12 al final de l’adolescència) [Pensament abstracte/concret] Com es produeix l’apropiació dels instruments de mediació simbòlica? (VIGOTSKY):: 1r Nivell: El desenvolupament consisteix en una transposició al plànolintrapsicològic dels processos que han estat abans presents en el pla interpsicològic. 2n Niell: La transposició de la que parlem, consisteix en un procés lent en el curs deles interaccions educatives. 3r Nivell: La clau radica en la distinció entre la zona de desenvolupament actual i lazona de desenvolupament pròxim.

HENRY WALLON: Segons Henry Wallon, l’objectiu de la Psicologia és l’explicació de la formació i desenvolupament de la consciència. Per a aquest propòsit s’han d’estudiar tant factors biològics com factors socials. nCanvis Qualitatius al llarg de diferents etapes.Seqüència i organització d’estadis. Paper fonamental de l’emoció.Simbiosis afectiva. (Mare important pel fill Estadis de WALLON: Fase de anabolisme total: És la vida intrauterina, a partir del 4t mes ambDependència Biològica Total. (reflexes de postura) De impulsivitat motriu i emocional (0-1any): Es desenvolupen tant la funciósensorio-motora com el desenvolupament intel·lectual i moral. Dirigida a la construcció de l’individu. La impulsivitat motora (moviments del bebè de defensa i actitud (0-2mesos). Funció dominant(2-12 mesos) que permet construir unasimbiosisafectiva amb l’entorn

Estadi sensorio-motor (2-3 anys): Orientada a les relacions amb els altres i els objectes. Funció dominant: Activitat Sensoriomotriu. Estadi del personalisme (3-6 anys): Necessitat de afirmacions. Funció dominant: Consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del “YO”.Crisis de oposició (2-3 anys). Narcisisme (3-4 anys). Substitució per imitació (abans dels 5 anys) Estadi del pensament categorial (6/7-11/12 anys):Especial interès pels objectes. Estadi escolar. Funció dominant: La conquista i el coneixement del món exterior. Estadi de la pubertat i l’adolescència (12 anys): Dirigida a la afirmació del “YO” Funció dominant: Contradicció entre el conegut i el que es vol conèixer. Conflictes i ambivalències afectives. Estat de desequilibri.

Perspectiva ecològica. Model ecològic del desenvolupament (Bronfenbrenner,1979).Microsistema: Sistema d'educació Mesosistema. (Anàlisi de les relacions entre els dos microsistemes)Exosistema. (Influències indirectes): Macrosistema. (Abarca els 3 trets anteriors)

DESENVOLUPAMENT COGNITIU:PERÍODE SENSORIOMOTOR (0-2 anys): segons PIAGET la intel·ligència sensorio-motora, és una pràctica instrumental per a l’adaptació de l’entorn. Sub-estadi 1 (0-1mes): Adaptacions innates i reflexos. La sensació es converteix enpercepció i cognició. Sub-estadi 2 (1-4mes): Primeres adaptacions adquirides, esquemes simples, reaccionscirculars primeries repetides (una i una altra vegada). Aprendre a succionar el xumet de forma diferent al mugró. Sub-estadi 3 (4-8mes): Coordinació d’esquemes simples, reaccions circularssecundàries i conducta semi-intencional. (el bebè va trobant-se amb coses i aprèn sense intencionalitat) Intel·ligència pràctica Sub-estadi 4 (8-12mes): Coordinaciód’esquemes secundarisper a adaptar-se al’entorn, conducta intencional i progressos en la imitació. Sub-estadi 5 (12-18mes): Mobilitat dels esquemes, experiència activa, reaccionscirculars terciàries, conservació de l’objecte, casualitat objectiva, imitació precisa de models presents. Sub-estadi 6 (18-24): Intervenció de nous medis mitjançant combinacions mentals,interiorització d’accions, aparició dels primers símbols, conservació d’objectes inclús amb desplaçament invisible i imitació diferida

El desenvolupament cognitiu dels 2 als 7 anys.

INTELIGÈNCIA PREOPERATÒRIA. Aparició de la Funció Simbòlica. (encarregada de possibilitar la formació dels símbols mentals que representen objectes, persones o successos) Desenvolupament del llenguatge i la capacitat de comunicació ( vinculades amb el procés intel·lectual). Imitació diferides (Recreació).Poder entendre el significat mitjançant l’aprenentatge. Dibuix, imitació i joc com a formes d’Expressió Simbòlica. Les característiques d’aquesta edat són l’egocentrisme i l’incapacitat de posar-se en el lloc de l’altre.

LIMITACIONS DEL PENSAMENT PRE-OPERACIONAL. Aparença perceptiva / trets no observables: El nen està dominat per aspectesperceptius dels objectes. Concentració/desenrotllament: Es centra en un sol punt de vista i no respectaaltres punts de vista diferents. Estats/transformacions: No relaciona els estats inicials i finals. Irreversibilitat/Reversibilitat: No pot refer mentalment el procés fins a tornar al’estadi inicial. Raonamenttransductiu/pensament:Estableixconnexionsassociativesimmediates entre les coses al raonar de particular a particular.

DESENVOLUPAMENT SOCIO-AFECTIU. :SISTEMES RELACIONALS.: Sistema exploratori (Present des del naixement).Sistema afiliatiu (Present des del naixement).Vinculació de “apego” (A partir dels 6 mesos).Por o cautela davant d’estranys (A partir dels 6 mesos).

FACTORS QUE AFECTEN AL DESENVOLUPAMENT DEL “AFECTE”

Característiques de la figura de “afecte”. Empatia, estabilitat emocional,capacitat per a posar-se en lloc de l’altre, autoestima, tolerància a la frustració. Privació materna i institucionalització. Síndrome de Hospitalisme, entre el 3rmes i el 1r any de vida, mostren externa sostenibilitat les infeccions així com un retràs en el desenvolupament. (Un nen es creu que depèn del seu grau d’ansietat, va la guarderia i té més probabilitats de emmalaltir). Qualitat de la criança. Les famílies on l’ansietat és la característicapredominant de l’entorn, les mares són més insensibles i augmenta la freqüència de l’apego insegur. Característiques del nen. Un temperament difícil del nen no té perquèprovocar un afecte insegur, depèn de com els pares ajusten de manera harmoniosa la seva conducta.


ESTIL SEGUR.: El més freqüent (65-70%) Exploració activa en presència de la figura d’afecte. Ansietat (no necessàriament intensa) en els episodis de separació. Retrobament amb la mare caracteritzat per la busca del contacte i proximitat, i facilitat per a ser reconfortat. El nen confia plenament en la mare i tendeix en estar en una posició pròxima a aquesta.
AFECTE AMBIVALENT.: Un 10-15%. Es caracteritza per l’exploració mínima o nul·la en presencia de la mare, una reacció molt intensa d’ansietat per la separació, comportaments ambivalents en el retrobament. Gran dificultat per ser consolats per la figura d’afecte. Des del naixement del nen, passa a ser el centre de l’habitatge. Hi ha certa ràbia quan hi ha separació de la mare. Al retrobament el nen no sap fins a quin punt pot confiar en la mare i manté excitats al màxim els seus sentiments (evitant-la o empegar-se a ella).
ESTIL EVITATIU. Un 20%. Escassa o nul·la ansietat davant de la separació. Escassetat de preferència per la mare davant a estranys i evitació de la mateixa al retrobament (allunyant-se d’ella i evitant el contacte visual). Es caracteritza per la irresponsabilitat, impaciència i rebuig. El nen es queda a casa i al quedar-se sol la veu com una presó dins de la qual està segur.
ESTIL DESORGANITZAT. El nen es mostra desorientació. S’aproximen a la figura d’afecte amb evitació de contacte visual. En el retrobament es busca la proximitat per fugir i evitar la interacció, manifestant moviments incomplets o no dirigits a ninguna meta i conductes estereotípiques. Treballs recents sobre el patró suggereixen que es tracta de un patró freqüent en nens que han sigut víctimes d’episodis de negligència i maltractament físic. Interacció mare-fill recíproca. Eficaç a l’hora de regular les emocions del nen,responent de forma adequada a la situació. El model intern que es forma és mitjançant la confiança i la eficàcia materna. Estil ambivalent matern. El nen no sap en què mesura compta amb la figurad’afecte.
Estil evitatiu matern. Pocs pacients i tolerants amb les senyals dels fills (el nen no utilitza la evitació).

EMOCIONS: Alteració de l’ànim intensa i passatgera, agradable openosa, que vaacompanyada de certa commoció somàtica.

DESENVOLUPAMENT MORAL SEGONS KOHLBERG. Nivell pre convencional. (de 4 a 10 anys) Estadi 1: Orientació càstig-obediència. Estadi 2: Hedonisme instrumental. Nivell convencional. (de 10 a 13 anys) Estadi 3: Orientació de relacions interpersonals. Estadi 4: Manteniment de l’ordre social. Nivell post-convencional. (de 13 cap endavant) El nen s’apodera de les normes socialsi fa opina sobre aquestes. Estadi 5: Contracte social i orientació de la consciència. Estadi 6: Orientació segons principis ètics universal

Entradas relacionadas: