Deficiències visuals, autisme i discapacitat auditiva: característiques i adaptacions

GRAUS DEFI VISUAL

Persones que tenen una vista insuficient que els incapacita per realitzar una activitat en la qual sigui necessària l'ús de la visió.

• Total:

  no hi ha visió, no es percep la llum ni cap imatge.

• Parcial:

  persones les restes visuals els permeten l'orientació a la llum i la percepció de masses encara que no estiguin ben definides. La visió de prop és insuficient per ser utilitzada en activitats escolars i laborals.

Hipovisió profunda:

més alta visió residual que el grup anterior (20%). Definició de volums. Percepció dels colors.

Visió de prop:

facilita l'escolarització usant la lectoescriptura en negre, la lectura de graus, titulars, esquemes, majúscules, etc. Aquelles persones que poden escolaritzar-se.

Debilitat visual:

es conserva el 30%. Si es realitza escolarització en negre i s'apliquen adaptacions materials com tinta especial, major separació de caràcters i correcció òptica. Baixa visió, és a dir, capacitat per percebre masses, volums, formes i colors, però amb limitacions per veure de lluny. Discapacitat visual profunda: persones amb dificultats per realitzar tasques visuals gruixudes. No poden fer tasques que requereixen visió detallada. Limitació visual: és necessària una il·luminació o presentació d'objectes i materials més adequats, amb lents o aparells especials.

ADAP TIFLOTECNIQUES

Sistemes de síntesi de veu, dispositius de braille, teclats de braille, ampliacions de les pantalles, lupes de TV, calculadores adaptades, màquina Perkins, detector de colors i dates de caducitat, telèfons mòbils amb veu, accés a Internet (ZoomText i JAWS), audiodescriptor de pel·lícules.

ESPECTRE AUTISTA

L Kanner: Inici abans dels 30 mesos. Incapacitat per establir relacions socials. Retard i alteració en l'adquisició i ús de la parla i el llenguatge. Insistència obsessiva en mantenir l'ambient sense canvis, repetir una gamma limitada d'activitats de joc repetitives i estereotipades, poc flexibles i poc imaginatives. Aspecte físic normal. Q.I. variable. Símptomes de comportament: hiperactivitat, àmbits d'atenció molt breus, impulsivitat, conductes autolesives, etc. Llindar elevat de resistència al dolor, hipersensibilitat als sons o al contacte físic, reaccions exagerades a la llum i els olors, fascinació per certs estímuls.

CARACTERÍSTIQUES LLENGUATGE AUTISTA: mutisme, emissió d'oracions completes en situacions d'emergència, àmplia utilització de la negació simple, literalitat, ecolàlia immediata i demorada, inversió pronominal, llenguatge metafòric, dificultats de comprensió, vocabulari reduït, neologismes, dificultats articulatòries, alteració de ritme i tonalitat.

CAUSES DISCAPACITAT AUDITIVA

Sordesa hereditària: solen ser casos de sordeses severes o greus, bilaterals. D'origen prenatal: naturalesa infecciosa, parasitària, tòxica. Sordesa d'origen neonatal: provocades per naixement prematur, anòxia (hemorràgia) i trauma obstètric. Sordesa adquirida: alteracions ossies, alteracions de l'òssia interna, traumatismes, intoxicacions, infeccions, neurinoma.

IMPLICACIONS DE LA PERDUA AUDITIVA: Variables segons l'edat d'inici, grau de pèrdua, localització de la lesió, moment del diagnòstic. Variables de l'entorn com la família, l'escola i la societat. Desenvolupament cognitiu, social, afectiu, emocional i lingüístic-comunicatiu del subjecte.

Segons edat d'aparició

Prefàsica: deficiència auditiva profunda adquirida durant el primer any de vida. Prelocutiva: sordesa existent abans de l'aprenentatge de la llengua oral. Poslocutiva: després d'haver après la llengua oral.

PAUTES COMUNICACIÓ AMB SORDS

• Important: parlar cara a cara, una persona sorda profunda no pot estar mirant un objecte i a nosaltres al mateix temps, el canal comunicatiu (visual) es trenca.
• Senyalar: per dirigir la seva atenció cap a alguna cosa.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives: posant-se al mateix nivell, amb els nens ens hem d'ajupir, moure la mà davant d'ells per atraure la seva atenció, usar un objecte per captar la seva atenció, donar cops sobre la taula per cridar l'atenció, donar cops al terra amb el peu, donar copets a l'espatlla o al braç, encendre i apagar les llums.
• Adaptar els jocs: afegint senyals lluminosos o visuals a les senyals acústiques.