David de Donatello: Anàlisi i Significat

1. Documentació General

1.1. Catalogació

• Títol: David
• Autor: Donatello
• Cronologia: Vers l'any 1440

1.2. Dades Principals

• Tipologia: Escultura exempta
• Tema (gènere): Bíblic
• Tècnica: Fosa en bronze (cera perduda)
• Estil: Renaixentista florentí (Quattrocento)
• Emplaçament: Museo Nazionale del Bargello (Florència)

2. Aspectes Preliminars

2.1. Context Històric

Políticament, proliferaven les senyories i les repúbliques autoritàries, molt orientades cap al comerç. Els governants i negociants enriquits volien exaltar el seu èxit i la seva individualitat, i trobaven en la protecció als artistes una manera de fer-ho. Són els mecenes, que feien sovint grans encàrrecs artístics, com el del David de Donatello.

2.2. Context Artístic

La Itàlia del segle XV és un dels motors econòmics i culturals de l'Europa de l'època. La presència de les ruïnes antigues i el coneixement del llatí havien permès una presència i un interès per la cultura clàssica majors que en altres llocs. A més, durant l'Edat Mitjana s'havia mantingut l'interès per l'Antiguitat clàssica, i les famílies nobles romanes guardaven a vegades excel·lents col·leccions d'escultures clàssiques, moltes perfectament conservades. Així doncs, de les tres arts majors, l'escultura és la que millor va conservar el llegat clàssic i la que més fàcilment i més d'hora va ser recuperada, corresponent-li així un caràcter pioner en la configuració de la plàstica renaixentista.

2.3. Autor

Donato di Betto Bardi (Florència, 1386 - 1466). Escultor italià, va treballar com a ajudant al taller de Ghiberti. La seva formació amb Ghiberti li va deixar un important llegat tècnic, però gairebé cap vestigi estilístic, ja que des dels seus inicis va desenvolupar un estil propi basat en la força emocional i en un singular sentit del moviment.

Juntament amb Brunelleschi, Alberti i Masaccio, va ser un dels creadors de l'estil renaixentista i un dels artistes de major influència del Quattrocento. Va treballar a Pàdua, Pisa, Siena i Florència.

Destaquen els seus invents en el tractament dels relleus, donant un nou punt de vista a l'art europeu, com el relleu que decora el sòcol de la seva imatge de Sant Llorenç a Orsanmichele, on mostra la ruptura amb els conceptes tradicionals del relleu. Donatello representa la profunditat espacial dins del mateix pla del relleu. La nova tècnica es diu "rilievo Schiacciato" o relleu pla pel seu efecte visual, al qual se suma la dramatització de la forma narrativa.

Es va interessar sobretot per la figura humana masculina, la qual va representar a totes les edats de la vida, reflectint també situacions anímiques diverses. Al costat de la mestria dels relleus de Ghiberti, Donatello apareix com la gran figura de l'escultura exempta del Quattrocento.

2.4. Encàrrec

Va ser un encàrrec de Cosme el Vell (Cosimo il Vecchio) i potser estava ubicat inicialment a la "casa vella" dels Mèdici. Al voltant de 1495 va prendre el lloc d'honor al palau nou. Donatello realitzarà diverses obres per a aquesta família, governant a Florència i grans mecenes de les arts.

3. Estil

Escultura renaixentista del Quattrocento. Característiques:

1. Els artistes s'inspiren en les obres clàssiques, a causa de l'abundància de restes arqueològiques del passat, i les reinterpreten seguint els valors de la societat renaixentista. A aquesta influència dominant s'afegeix la pervivència del naturalisme realista propi del gòtic vigent a Europa.
2. Es busca la bellesa, capaç de produir plaer estètic.
3. Com a materials, prefereixen el marbre i el bronze, igual que a l'antiguitat.
4. Pel que fa als temes, tant en el relleu com en les escultures de ple volum, segueixen predominant els temes religiosos, però es desenvolupen també els profans (mitològics, històrics i al·legòrics).
5. El cos humà nu adquireix gran importància, com a exemple màxim de la bellesa perfecta, seguint les idees antropocèntriques, i representant-se d'una manera realista, amb estudi de l'anatomia, el moviment i la proporció, segons el cànon clàssic.

4. Anàlisi Formal

4.1. Descripció i Composició

El David és una escultura en bronze de 1,58 m d'alçada, obra de l'escultor florentí Donatello, qui la va realitzar cap a 1440. Representa un David molt jove (en realitat, un adolescent) que, després d'haver derrotat Goliat, li ha tallat el cap amb la seva pròpia espasa. David trepitja el cap amb aire pensatiu i sosté a les seves mans l'espasa de Goliat i la fona amb la qual va llançar la pedra que el va deixar inconscient.

Donatello representa el jove heroi bíblic concebut com una escultura del món grec, ja que el mostra sense roba, valorant el cos nu com a portador de bellesa, concepte clarament clàssic, ja que el tema no ho requereix. Igual que la valoració de la bellesa formal per sobre de la temàtica, que a l'Edat Mitjana havia quedat relegada en prevaler els valors expressius sobre els externs, es tracta d'una obra concebuda també per al gaudi estètic.

Aquesta obra constitueix el primer nu de ple volum després de la desaparició de l'Imperi Romà. El moment escollit per representar també és clàssic, ja que ens mostra el jove un cop ha derrotat el seu rival amb la fona i li ha tallat el cap amb la seva pròpia espasa.

Braços separats del cos, un subjectant l'espasa i l'altre recolzat al cos, donant la sensació de relaxació, de tranquil·litat. Només el cap que està sota el peu esquerre del David ens recorda el que va passar en el combat, així com una pedra que té l'adolescent a la mà esquerra. David apareix representat amb els cabells llargs solts, tocat per un barret (inspirat en els de palla dels camperols de la Toscana) i calçat amb una mena de sandàlies que, juntament amb el barret, trenquen una mica el tractament formal de gairebé sfumato del cos.

Cos dominat per una línia suaument ondulada (praxiteliana) que li atorga un cert ritme i naturalitat, trencant amb l'estatisme d'altres obres quattrocentistes. El contrapposto (asimetria del cos, amb un costat més rígid i un altre més relaxat), tan utilitzat pels clàssics, contribueix a aquest efecte.

4.2. Elements Plàstics

El modelat muscular és molt suau, difuminat, gairebé femení, i l'acabat que presenta el bronze és tot llis per simular la suavitat de la pell. Constitueix un magnífic exemple d'estatuària en bronze. Segons Vasari: "És una figura tan natural i d'una bellesa tal que als artistes els costa creure que no hagi estat modelada sobre un model vivent."

L'aspror del barret i del cap de Goliat contrasten amb la perfecció anatòmica, en la qual el modelatge muscular és molt suau, difuminat, gairebé femení; sembla pres, també, de Praxíteles.

4.3. Forma i Estil

Donatello interpreta aquest tema bíblic com un nu clàssic. Es tracta d'un nu ponderat, natural, però molt expressiu a causa de la fermesa de les línies compositives generals. Té, com hem comentat abans, clares reminiscències de l'escultura clàssica, especialment de Praxíteles: el marcat i suau contrapposto sembla inspirat en la coneguda corba praxiteliana que Donatello va haver de conèixer a través de còpies romanes de l'esmentat escultor grec. La "corba praxiteliana" o contrapposto, contribueix a trencar la llei de la frontalitat proporcionant un moviment més harmònic al cos. Consisteix a representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovació que s'atribueix a l'escultor Policlet.

5. Tècnica i Materials

Escultura exempta, fosa en bronze pel mètode de la cera perduda, ja conegut en l'antiguitat grega i romana.

6. Interpretació

6.1. Iconografia

• Tema: El tema del David és molt estimat al Renaixement, ja que, entre moltes altres lectures, si s'interpreta en clau neoplatònica, s'ha d'entendre com el triomf de la intel·ligència davant la força bruta representada pel gegant.
• Hi ha autors que veuen en aquesta representació una clara al·lusió a la victòria de Florència sobre Milà, en representar el jove vencedor vestit amb un barret típicament florentí i en mostrar l'espasa de Goliat, que també simbolitza Milà.
• El tema és bíblic i representa el jove pastor jueu David en el moment de la seva victòria davant el gegant filisteu Goliat. Donatello va interpretar aquest tema bíblic (pres del Primer llibre de Samuel).
• Simbolitza també la reinterpretació del món clàssic antic sota un punt de vista cristià.
• Simbolitza el jove heroi virtuós, que és capaç de vèncer el tirà.

6.2. Significat i Funció

La interpretació simbòlica és la relació amb Cosme de Mèdici, que commemora les victòries de Florència sobre el seu rival, Milà. En l'escultura, David personifica Florència portant el típic barret toscà, i Goliat a Milà; un dels símbols és l'espasa convertida en creu. També la seva inscripció fa referència al mateix tema: Pro Patria Fortit dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes dii praestant auxilium (Als que valentament van lluitar per la mare pàtria, els déus donaran el seu ajut fins i tot davant els més terribles enemics).

Reflecteix, així mateix, l'observació anatòmica (interès renaixentista per la realitat) i l'aprenentatge dels models i les solucions clàssiques. Hi ha un cert naturalisme en els detalls del cos o dels objectes. Però hi ha també una clara voluntat idealitzadora (molt del gust quattrocentista), escollint d'entre el que la realitat ofereix allò que és idealment bell. Amb tot, cal recordar que Donatello va anar més enllà d'aquesta limitació quattrocentista i es va interessar per la figura humana masculina en totes les fases de la vida, incloses les que no permeten reflectir cap ideal de bellesa. Així doncs, en Donatello l'antropocentrisme va ser més poderós que l'idealisme.

7. Valoració i Influències

L'obra és prototip de l'escultura del Quattrocento per la seva recuperació de les tècniques i proporcions clàssiques (així com del nu clàssic i els detalls d'indumentària toscana que l'acompanyen), la seva exaltació de l'individualisme renaixentista i per evocar el triomf de la petita república florentina sobre els seus poderosos enemics.

El model és clarament praxiteliana, tant per l'exagerat contrapposto del seu cos com pel tractament anatòmic tou, suau, gairebé femení que caracteritzava l'obra del mestre grec i que Donatello representa en aquesta obra. Aquesta influència es pot apreciar en la corba praxiteliana que oneja el seu cos. De manera especial, sembla haver-se inspirat en l'Apol·lo Sauròcton de Praxíteles.

La influència d'aquesta obra resulta rellevant en totes les escultures renaixentistes en què apareix el nu masculí, especialment les que buscaven reflectir un ideal de bellesa. Miquel Àngel, al seu David, va desenvolupar una versió diferent del mateix tema, però sens dubte va tenir en Donatello el seu punt de partida.