Davalismo literal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,08 KB
Sant Vicent Ferrer va n er a València l'any 1350 i va morir el 1419 a la ciutat bretona de Gwened (Vannes en francés). El papa Calixt Ill, també valencíà, el va fer sant el 1455.
Sant Vicent pertanyia a l'orde dels dominics, coneguts per allò que el faria famós. L'oratòria. Es va formar en diverses ciutats (Barcelona, Lleida, Tolosa, etc.) i adquirí el títol de mestre en teologia. Des de bon començament va destacar per la producció intellectual l'habilitat política i, per damunt de tot, una poderosa predicació. El seu prestigi la seua capacitat negociadora i la seua relació amb la casa reial el van convertir en una persona molt influent, tant a la Corona dAragó (on participà en el Compromís de Casp) com a la resta d'Europa (ja que va intervenir en les negociacions per a posar fi al Cisma d'Occident i tingué una relació molt estreta amb el papa Benet XI).
Sant Vicent va predicar per tota la Corona dAragó, per Castella Galícia, Occitània, el nord d'Itàlia, Suissa i la Bretanya. Seguit per una companyia de més de cent persones, les seues predicacions eren esdeveniments multitudinaris, on la massa s'emocionava amb la seva capacitat retòrica i teatral No és estrany que, a poc a poc, la gent li atribuira la capacitat de fer miracles, els quals s'han incorporat a la memòria col·lectiva dels
Sant Vicent Ferrer no va ser un escriptor, ni ho va voler ser mai, però ha passat a la història de la literatura per la importància dels seus sermons. Se n'han conservat uns dos-cents huitanta, producte del treball dels reportadors que copiaven els sermons del sant en directe i després els passaven en net com a model de predicació.
El sermons de sant Vicent es corresponen amb l'estructura enunciada per Francesc Eiximenis en l'Ars Praedicandi
La introductio introducció') comença amb la citació d'un versicle en llatí (el tema o paraula del sermó)
I una salutació a l'auditori (al qual s'adreça com a bona gent»), seguida per la pregària de l'avemaria. La introductio thematis ('introducció del tema') és l'explicació, generalment breu, del sentit literal del tema proposat i de les conclusions morals que cal extraure'n.
La divisió thematis ('divisió del tema') consisteix en el desplegament de les diferents parts del sermó. Al llarg del sermó, sant Vicent solia recórrer a la Bíblia com a argument d'autoritat, però alhora usava sovint exemples quotidians que li servien per a contar de manera senzilla històries amb una finalitat moralitzant. En aquests casos, emprava molts recursos del registre col·loquial (al-lusions directes al públic, estil directe, onomatopeies, exclamacions, gestos, diminutius...). Així, el públic experimentava reaccions d'humor, por i emoció, afavorides per la gesticulació i la veu del sant, un autèntic comunicador de masses.
Preàmbul de Lo cresti Com, doncs, en aquest present volum, mitjançant la gràcia di Déu, tractarem d'aquesta beneīda i santa doctrina i religió cr cristiana (...). Per a això, primerament, declararem cinc pun solen tractar en els començaments dels llibres antics.
El primer punt és quina és la final intenció per què és fet seu nom. El tercer, és quin és el seu autor. El quart de quina m matèries conté.
[---].
dic que la fi principal l'a endreçar i despertar, adoctrinar i amonestar tot fidel cristia d' i de les carreres de Déu. [-]
(---). Dic que aquest llibre s'ano sumàriament tot el fonament de cristianisme, i tot allò que cor cristiana. [-]
[.. Dic que l'autor d'aquest llibr l'ordre dels Frares Menors, anomenat frare Francesc Eixime