Dansa: Expressió Corporal, Coreografia i Evolució

La Dansa: Expressió, Cos i Moviment

La dansa, l'expressió corporal i l'educació física es relacionen entre si, ja que en els tres camps es treballa amb el moviment i el principal instrument és el cos humà. L'expressió està lligada al gest, per tant, als moviments o actes motors. El primer llenguatge utilitzat va ser gestual i aviat va evolucionar cap a la dansa en incorporar-s'hi el ritme i després la música.

Actituds, Valors i Normes

Amb l'expressió corporal aconseguim un millor coneixement del nostre cos i l'acceptació de la pròpia realitat corporal.

Coreografia: Planificació del Moviment

La coreografia és la planificació dels moviments i és bàsica per organitzar els participants, automatitzar els moviments i globalitzar la composició. La coreografia ha de preveure el següent:

• Els moviments del cos, incloent-hi l'expressió corporal.
• Els moviments en l'espai, com els desplaçaments.
• Les formacions entre els participants.
• El ritme d'execució, que pot ser amb acompanyament musical.
• La representació gràfica.

Creació d'una Coreografia

Per a la creació d'una coreografia, cal tenir en compte els següents aspectes:

• L'argument: És necessari en determinats casos, per exemple, quan realitzem una escenificació. En altres tipus de coreografies, com poden ser les construccions humanes, no cal tenir-ne un argument.
• Elecció de la música: Guiant-nos principalment pel ritme que requereix el tipus de moviments o de composició.
• Selecció de moviments: Principals i d'enllaç, de cada participant i del conjunt. S'han de tenir en compte les possibilitats de l'espai parcial o proper i de l'espai total o comú.
• Representació gràfica: Utilitzant esquemes que recullin cada formació i la seva evolució, si és una coreografia de més d'una persona, o utilitzant un esquema del conjunt de desplaçaments, especificant els moviments amb dibuixos a part, si és una coreografia individual.

Origen i Evolució de la Dansa

En el món occidental, l'evolució de la dansa va lligada a l'evolució de les classes socials. Les classes populars o el poble han mantingut les seves pròpies danses gairebé sense canvis fins als nostres dies (dansa jazz, balls populars). Les classes altes van fer evolucionar la dansa en diferents modalitats de saló (danses cortesanes: balls de saló, ballet clàssic, dansa moderna).

Prehistòria

Els pobles primitius dansaven per demanar la pluja, protegir-se dels esperits, garantir la caça, per agraïment o per pregar als déus. Moviments senzills i repetitius, com salts o girs.

Món Clàssic

En l'antic Egipte, en la Grècia clàssica i en l'imperi romà, la dansa era una forma d'adorar els déus. El cos humà era considerat com un suport de l'ànima i el seu desenvolupament havia de ser equilibrat, per la qual cosa la salut i l'educació eren importants.

Edat Mitjana

Amb l'edat mitjana s'inicia en el món occidental un llarg període històric de negació del cos. El cos era un instrument per al treball i per a la guerra, però també una font de pecat. Es practicaven alguns jocs atlètics, de pilota, hípics i bèl·lics, justes i tornejos.

Renaixement

A Itàlia i a França, va comportar el renaixement de la dansa com a forma de relació social i refinament dels costums. Poc a poc sorgeixen noves formes de pensament i es pren gust novament per les arts i la dansa.

Món Contemporani

Es comprèn la importància del cos en el manteniment de la salut. Apareixen els sistemes gimnàstics i es defineixen molts dels esports. Des del segle XIX, però sobretot en el segle XX, la dansa s'ha vist influenciada pels nous corrents de pensament, que l'han fet evolucionar en multitud de tendències, com ara la dansa contemporània, la dansa jazz, etc.

El Ballet Clàssic

És l'art de la dansa i va sorgir de la llarga evolució entre les cerimònies religioses i socials i les frívoles activitats cortesanes.

Origen i Evolució del Ballet

Segles XV i XVII, a Itàlia i França. El precursor més immediat del ballet clàssic va ser el ballet de cort, a França, durant la segona meitat del segle XVI. Però no va ser fins a finals del segle XVII, que el ballet no es va consolidar. Poc a poc el ballet es professionalitza, el vestuari és més lleuger, amb la qual cosa permet el lluïment dels ballarins. El ballet va passar de ser un entrenament dels reis i la cort a un gran espectacle del qual gaudeixen milers de persones a tot el món.

Tècniques Bàsiques del Ballet

• Col·locació del cos: Fonamental per executar correctament els moviments i es basa en dos conceptes: el recolzament i l'extensió. Els peus i les espatlles són zones de recolzament, mentre que la cintura, la columna vertebral i els braços són zones d'extensió. El pes del cos ha de caure al mig del peu.
• Les cinc posicions bàsiques: El coreògraf de la cort Charles de Beauchamp va descriure les cinc posicions bàsiques dels peus, de les quals parteixen tots els moviments.

1. Braços a l'alçada del pit i corbats. Peus junts per la part dels talons, concloent una posició del cos ben recta.
2. Braços oberts totalment formant un angle de 180 graus. Cames també obertes.
3. Un braç corbat com en la primera posició i l'altre estirat recte horitzontal, com en la segona posició, i cames una darrere l'altra tocant-se pels talons.
4. Un braç cap amunt estirat i l'altre estirat horitzontalment, aquest no canvia ni a la segona posició ni a la tercera ni en aquesta. Els peus estan un darrere l'altre entrecreuats.
5. Braços enlaire corbats, amb el cos recte, com en tots els 5 passos i peus entrecreuats.

• Les figures més bàsiques:
  • Flexions: plié, demiplié, tendu, jeté.
  • Equilibris: grand battement, arabesque, attitude.
  • Salts: amb gir, grand jeté, temps de poisson.
  • Girs: preparació del gir, fouette, pirouette.

La Dansa Moderna

A principis del segle XX, es crea un corrent contrari a la rigidesa del ballet clàssic.

Origen i Evolució

Jacques Dalcroze va posar les bases de la dansa moderna amb la seva pedagogia del ritme pel moviment. A Alemanya també es desenvolupa la dansa gràcies a Rudolf von Laban, considerat pare de l'expressionisme en la dansa.

Tècniques Bàsiques de la Dansa Moderna

Es basa en l'estudi que va fer Rudolf von Laban sobre les possibilitats de moviment del cos humà en l'espai. El punt de partida de tot moviment se situa al pit, ja que proporciona l'impuls necessari per moure tots els músculs del cos. La tècnica bàsica, quant a la col·locació, són les mateixes que en el ballet clàssic, encara que també trobem el treball amb les puntes dels peus flexionades i cap endavant o les posicions anomenades obertes, amb les cames separades, i posicions paral·leles i encreuades.

Els Balls de Saló

Origen i Evolució

En l'actualitat, es ballaven en parella i són el resultat de l'evolució de les danses de saló cortesanes dels segles anteriors. Aleshores, els balls de saló es ballaven amb motiu d'una festa o esdeveniment social.

Aspectes Tècnics

• La posició bàsica de la parella:
  • Els dos balladors han d'estar amb el cap alçat i l'esquena recta, d'una manera àmplia i natural.
  • Els balladors s'agafen amb la mà, mentre l'altra es recolza a l'espatlla del noi, en el cas de la noia, i a l'altura de la cintura de la noia, en el cas del noi.
  • La distància entre els balladors depèn de la modalitat del ball.

Modalitats dels Balls de Saló

• Balls clàssics: vals vienès, vals anglès, polca, masurca.
• Balls llatins: merengue, salsa, samba, mambo, rumba, txa-txa-txa, jive, pasdoble, tango, xotis.
• Balls anglosaxons: rock, fox lent, quickstep, bugui-bugui, be bop.