Dalí: La Persistència de la Memòria - Interpretació i Context

La Persistència de la Memòria: Salvador Dalí

1. Documentació General

Aquest oli sobre tela va ser pintat per Salvador Dalí l'any 1931 i actualment es troba al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). Salvador Dalí (1904 –1989) és, probablement, l'artista surrealista més popular, no només pels seus valors artístics, sinó especialment per les seves aparicions públiques, afirmacions i forma de viure. Podem diferenciar tres etapes en la seva producció artística:

1. Correspon als seus anys de formació.
2. Correspon als anys 1929 – 1945 i s'inicia quan coneix Gala i s'incorpora al grup surrealista d'André Breton.
3. Coincideix amb les seves manifestacions de simpatia cap al catolicisme tradicional i el règim franquista.

2. Anàlisi Formal

La composició d'aquest quadre està estructurada mitjançant tres espais diferenciats sobre un paisatge que unifica: a l'esquerra, la zona dels rellotges; al centre, la forma tova sobre la sorra; i a la dreta, les roques del fons. La perspectiva es reforça amb l'escorç que genera l'estructura de l'esquerra i les branques de l'arbre que s'aixeca sobre aquesta i que apunta cap al fons del quadre. El volum de les diferents figures i espais s'aconsegueix amb els clàssics efectes d'il·luminació. La llum té, doncs, el seu protagonisme, si bé es tracta d'una llum crepuscular, que genera ombres allargades i uns efectes una mica irreals.

Respecte als aspectes plàstics, destacarem que predomina l'academicisme, en el sentit que l'autor fa servir un dibuix cuidat, precís, amb detallisme. Així mateix, la gamma cromàtica és àmplia, amb combinació de colors càlids o freds per les diferents zones del quadre, aplicats sempre amb una pinzellada homogènia, cuidada, molt acadèmica novament.

El tractament de les figures és mimètic, amb voluntat de reflectir amb fidelitat una realitat. Però es tracta d'una realitat deformada, especialment en l'estranya figura que descansa sobre la platja, que ens recorda clarament la figura principal de l'obra El gran masturbador. La visió general està dominada per una sensació estranya de repòs, d'immobilitat, mentre que se suggereix una sensació de desolació, enmig d'un paisatge fantasmal i sense presència clarament humana.

Podem arribar a la conclusió que estem davant d'una obra d'estil surrealista dalinià. Dalí, en aquesta obra, com en totes les del Surrealisme, busca la fusió de somnis i realitat, fantasies i raó, en una barreja que arriba a crear un món enigmàtic, confús, al·lucinant, que sorprèn l'espectador.

3. Interpretació

Des d'un punt de vista iconogràfic, en aquest oli, Dalí presenta un paisatge marí. A la part esquerra, sobre una superfície artificial de forma rectangular, s'aixeca un arbre sec i hi ha dos rellotges tous i un de rígid. Els rellotges tous marquen hores diferents i el rígid està cap per avall, cobert de formigues, mentre que una mosca es troba sobre el rellotge tou del mig. Al centre del quadre, la figura deformada d'un rostre humà, coberta amb un tercer rellotge tou, presenta un ull tancat i una espècie de llengua que surt com del nas. La iconologia d'aquest oli de petit format ens planteja algunes de les obsessions del mateix Dalí i de moltes altres persones: el caràcter efímer de l'ésser humà, el pas inexorable del temps i l'angoixa que pot generar la consciència d'aquesta realitat. Els rellotges tous es deformen pel pas del temps; per tant, ens parlen de la fugacitat dels instants i dels objectes humans.

Dalí està manifestant, de forma inconscient, la seva obsessió per la immortalitat, per aconseguir derrotar el temps i conquerir l'eternitat. No respon a cap encàrrec, ja que va ser fruit de la lliure iniciativa creativa de l'autor.

4. Marc Històric i Cultural

5. Conclusió

Amb aquesta obra, hem vist un nou exemple dels "ismes" que apareixen a l'art del segle XX en el seu intent per trobar noves formes de creació artística per al nou món en què estan vivint.