Per què el cúmul del Gall Dindi s'allunya de la Via Làctia?

¡Escribe tu texto aquí!

EXPLOREM EL SISTEMA SOLAR

La invenció del telescopi va produir una revolució científica: es van poder Veure Urà i Neptú; i, més enllà de Neptú, s’han trobat cometes i planetes nans.

Galileu va descobrir L’any 1610 les taques solars, 4satèl·lits majors i craters a la lluna i Juntament amb Copèrnic i Kepler va demostrar que la terra girava al voltant del Sol i no a l’inrevés.

UNA Explosió DE GALAXIES

Galileu va ser el Primer científic en observar la Via Làctia en un telescopi i va adonar-se que estava Formada per una gran quantitat d’estrelles. A principis del SXX, l’estudi de Les nebuloses com ara la d’Andromeda va crear un gran debat entre els astrònoms Sobre si formaven part de la Via Làctia.

L’any 1923 Edwin Hubble va poder estimar la distancia d’aquelles nebuloses i va demostrar que no Eren de la Via Làctia, sinó Galàxies independents.

L’UNIVERS EN Expansió

Efecte doppler

Quan un objecte en Moviment emet ones, la freqüència que ens arriba d’ell varia d’acord a la Velocitat a la qual es mou. Aquest fenòmen va ser utilitzat per determinar el Moviment relatiu de les altres Galàxies respecte a la nostra, i van descobrir Que totes les Galàxies s’allunyen.

Com més lluny es Troba una Galàxia, més ràpid s’allunya de nosaltres. Això demostra que L’univers s’està expandint.

El 1929 es va comprovar La distancia que separa les Galàxies. Si miréssim al passat les Galàxies cada cop Estaven més juntes fins a ajuntar-se tota la matèria de l’univers en un punt. Én Aquest moment és quan es va originar l’univers en una gran explosió coneguda Amb el nom de Big –Bang fa uns 14mil milions d’anys enrere.

Encara ara es busca Si l’expansió s’aturarà o s’anirà expandint  ja que hauria de ser frenada per l’atracció Gravitatoria.

D’ON SURT L’ENERGIA DE LES ESTRELLES?

Les estrelles están Formades per hidrogen i heli (els seus àtoms petits i senzills)i tots els Altres elements es van formar dins de les estrelles.

L’energia de les Estrelles es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear i al fusionar-se dos Nuclis d’hidrogen se´n forma un d’heli.

LA VIDA DE LES ESTRELLES

Evolució d'una Estrella:

1- Les estrelles es formen en núvols de gas Interestel·lar. Quan són prou grans es contrauen per atracció gravitatòria, S'escalfen fins a fusi

onar els àtoms d'H i 'sallibera una gran quantitat D'energia, que fa brillar l'estrella.
2-Quan s'esgota l'H del nucli, es fusionen els àtoms d'H de les capes externes, L'estrella s'infla i augmenta la lluminositat. S'ha convertit en unagegant vermella.
Al final fusiona Heli i es forma Carboni i Oxigen.
3- Quan s'esgota l'Heli, l'estrella es va apagant i contraient fins que es Converteix en una estrellaNana Blanca
4- Quan es queden sense combustible, esclaten en una explosió anomenada"supernova", Que expulsaa l'espai part de la Seva matèria.

5-En apagar-se es converteix en unaestrella de neutrons

6-Si les supernoves són molt grans es converteixen en unforat negre

7- La matèria expulsada pot formar Núvols de pols interestel·lar i torna a començar el cicle

D’aquí a milions D’anys el sol cremara tant que no es podrá viure en el sistema solar.

ELS Orígens DE LA TERRA

LA FORMACIÓ DEL SISTEMA SOLAR

Segons la teoria Nebular el sistema solar es va formar fa uns 4600 milions d’anys.

1.Inicialment hi Havia un núvol de gas i pols

2. Es va contraure Per l’atracció  gravitatòria

3. El núvol gira Sobre si mateix cada vegada més de pressa

4. La matèria queda Condensada al centre del núvol i allà es forma el sol

5. La matèria  que girava a l’exterior va anar xocant i Dividint -se en fragments formant els planetes actuals

LA FORMACIÓ DE LA LLUNA

La teoria més Acceptada diu que el nostre satèl·lit es va formar per conseqüència de L’impacte d’un planetoide amb la terra primitiva. La col·lisió va fer despendre A l’espai una enorme quantitat de materials que es van anar ajuntant per Atracció gravitatòria formant així un nou astre: la Lluna.

EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE LA TERRA

Després de la seva Formació, la Terra tenia una atmosfera amb pocs gasos i li arribaven Contínuament meteorits a la seva superfície. També presentava una activitat Volcànica molt intensa, per això tenia una temperatura externa de centenars de Graus centígrads.

Els materials del Planeta es van anar concentrant des dels més densos al centre de la terra fins Els mes lleugers cap a fora.

La superfície de la Terra es va anar refredant ,l’aigua es va condensar i van aparèixer els oceans.

La caiguda de Meteorits i erupcions volcàniques han anat essent menys freqüents tot i que Encara se’n produeixen.

LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Quan es va estudiar La distribució de volcans i terratrèmols es van adonar que es concentraven en Unes zones determinades  seguint unes Línies i que això no podia ser casualitat.

Al començament del Segle XX Alfred L. Wegener després d’observar que els perfils d’Àfrica i Amèrica del sud encaixaven perfectament va suposar  que els continents es movien amb el temps(Teoria De la deriva dels continents)

Dorsals Oceàniques eren unes serralades submarines que es van Descobrir als anys 60 i on hi havia molts terratrèmols i erupcions volcàniques.

També es van Descobrir fosses oceàniques, zones molt més profundes de l’oceà on també Hi sovintegen els terratrèmols.

 “Teoria de la tectònica de plaques”, segons La qual la superfície de la terra està formada per unes plaques solides i Rígides de litosfera que comprenen l’escorça i la part superior del mantell. Sota la litosfera es troba l’astenosfera molt més fluida on les elevades Temperatures produeixen corrents de convecció. Aquests corrents, fan que les Plaques litosfèriques o bé es separin (a les dorsals oceàniques) o be es Superposin i la que queda a baix es desfaci a les fosses oceàniques.

Quan dues plaques Litosfèriques topen l’escorça oceànica s’esfonsa a l’astenosfera i originen una Fossa oceànica. El fregament ocasiona terratrèmols. La que queda a sobre es Comprimeix i origina serralades muntanyoses i la de sota (la que s’enfonsa) es Fon i origina magmes que surten a la superfície a través de volcans.

Si el xoc es Produeix entre dues plaques amb escorça més lleugera cap de les dues es pot Enfonsar, es comprimeixen i produeixen terratrèmols que originen una gran Serralada continental.

NOVA DEFINICIÓ DE PLANETA (ANY 2006):

Cos que orbita entorn D'una estrella, la massa del qual és prou gran per a tenir forma quasi esfèrica I haver buidat els voltants de la seva òrbita. Amb aquesta definició, Plutó Queda exclós delSistema Solar, que passa a tenir8 planetes, perquè no Compleix la segona condició.

Plutó està dins el Cinturó de Kuiper, que té centenars de cossos gelats orbitant, alguns D'ells de grandraia considerable, comEris, quina mida superava la de Plutó.

CINTURÓ DE KUIPER:

Està vinculat amb poblacions d'objectes Transneptunianscompostos principalment De gel. Dins d'aquestes poblacions hi ha més de Déu mil objectes que poden ser Prou grans com per haver estat arrodonits per la seva pròpia gravetat.

NÚVOL D'OORT

Es creu que és la font decometes de Període llarg. Poden existir en una distància prop de mil vegades més Lluny que l'heliosfera.

HELIOSFERA I DISTÀNCIES INTERESTELARS:

Una UA (Unitat Astronòmica) és unaunitatdelongituddelsistema astronòmic d'unitatsque correspon aproximadament la distància que separa la Terra del Sol. Actualment, es defineix la unitat astronòmica exactament com a149.597.870.700metres (aproximadament 150 milions de Km). La unitat astronòmica no forma part delSistema Internacional d'Unitatsperò aquesten permet l'ús.

ASTEROIDES DEL SISTEMA SOLAR

Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament Per roca i metalls, més petit que unplanetai que orbita al voltant delSol. Un asteroide és un Tipus deplaneta menor, encara que sovint Ambdós termes s'utilitzen com a sinònims. Són objectes més petits queun planeta, més grans que unmeteoroidei que no són nisatèl·litsnicometes.

La majoria estan al Cinturó d'Asteroides, però també hi Ha elsTroiansa L'òrbita de Júpiter i

elsCentauresa l'òrbita de Saturn.

METEORIT:

És un cos natural originat en l'espai exteriorque sobreviu l'impacte amb la superfície terrestre. La Majoria de meteorits deriven de petitsobjectes Astronòmicsanomenatsmeteoroides. Quan un meteoroide Entra a l'atmosfera, la fricció, pressió i Interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum Formant el que s'anomena unmeteoro estrella fugaç. Els meteorits s'anomenen sempre Com el lloc on són trobats.

Els Meteorits tradicionalment s'han dividit en tres categories més àmplies: els Meteorits petris (compostos principalment deminerals silicats), elsmeteorits Metàl·licso Siderits (compostos de ferro-níquel metàl·lic) i elslitosiderits(que Combinen els dos tipus anteriors).