Cultura i Societat: Definició, Origen i Socialització

Definició i Característiques de la Cultura

La cultura és el conjunt d'elements rebuts per herència social que permeten guiar la vida humana, reduint la complexitat de l'existència i orientant les nostres accions cap al futur.

Dos Sentits del Terme Cultura

1. Cultura com a manera de ser: És una activitat formativa de l'ésser humà que ens permet comprendre la realitat i adaptar-nos-hi millor, desenvolupant la nostra intel·ligència i hàbits de comportament.

2. Cultura com a magatzem: Conjunt de coneixements, idees, instruments tècnics, maneres de viure i gustos que caracteritza una societat, actual o passada.

Els Elements de la Cultura

Elements Materials

Són totes aquelles coses físiques com poden ser productes d'artesania, artefactes tècnics o utensilis.

Elements Ideològics

Són coneixements teòrics i pràctics sobre el món físic i social, i els sistemes i mètodes de coneixement.

• També inclouen les ideologies polítiques.

Creences, Tradicions, Costums i Gustos

Es refereix als horaris, maneres de vestir, festes, gastronomia, oci, etc.

Valors, Actituds i Normes

Models de conducta pautats i orientats per principis com la llibertat, la justícia, el bé, la solidaritat, etc.

Signes

Símbols i senyals que permeten la comunicació i la transmissió d'informació.

• També permeten identificar diferents idees.

Herència Social vs. Herència Biològica

Herència social: Aprenem normes i hàbits per mitjà de la cultura.
Exemple: Agafar un carretó i fer cua a la caixa són accions apreses socialment.

Herència biològica: Determinants biològics que influeixen en les accions.
Exemple: Sentir gana i triar aliments és una resposta instintiva lligada a la biologia.

L'Origen de la Societat

Aristòtil (384-322 aC)

1. L'ésser humà és un animal social per naturalesa (Zóon politikon).

Seguint un impuls natural, busca viure en comunitat, creant societats.

La diferència és que l'ésser humà disposa d'un llenguatge racional (Logos) que permet la comunicació i l'organització.

2. Viure en comunitat permet obtenir una vida feliç, satisfent els objectius comuns dels éssers humans, les seves necessitats bàsiques.

• Supervivència / protecció
• Aliment
• Reproducció

Els éssers humans s'agrupen en comunitats naturals de convivència:

• Família → tribu → nació (poble)
• Les famílies s'agrupen en tribus i les tribus en ciutats (polis) o nacions.
• Aquesta estructura és natural en el sentit que és present en totes les comunitats humanes.

Thomas Hobbes (1588-1679)

• La situació inicial dels humans és la de cercar la satisfacció de les seves necessitats de forma individual.
• Allò que els fa iguals és que són màquines de desitjar que competeixen pels mateixos recursos.
• Aquesta recerca porta a la situació de la guerra de tots contra tots: homo homini lupus.
• Per evitar aquesta situació d'inseguretat permanent, els humans s'uneixen i estableixen un pacte de no-agressió.
• El pacte consistirà en l'establiment de lleis que regularan la convivència entre els humans, donant lloc a la societat (unió de socis, de companys).
• Amb el pacte passen de ser merament humans a ser ciutadans (membres d'una comunitat política).
• Hi ha qui veu en la concepció de Hobbes una justificació de les monarquies absolutes.
• En la seva obra més famosa, compara l'Estat amb un gran monstre totpoderós format per la unió dels ciutadans.

En què consisteix el pacte?

• Els humans cedeixen la seva capacitat de decisió a un únic representant, renunciant a l'ús de la força entre ells.
• Aquest representant ostentarà el poder per sobre de tots, de manera que assegurarà la pau intervenint i resolent els conflictes (jutges, policies, etc.).

Hobbes afirma que la societat neix d'un pacte per sortir de l'estat de natura, caracteritzat per violència i caos, cedint llibertat a una autoritat que garanteixi l'ordre. Està d'acord amb la necessitat d'ordre per evitar conflictes i no està d'acord amb la seva visió pessimista de la naturalesa humana; també som cooperatius per naturalesa.

El Procés de Socialització

Procés pel qual l'individu adquireix la cultura de la societat a què pertany, aprenent i acceptant els valors i normes que permeten interactuar.

Fases de la Socialització

1. Socialització primària i infància
2. Socialització secundària i adultesa
3. Resocialització: canvi d'entorn cultural (migració, presos, addiccions, etc.)