La Cultura de la Queixa vs. Responsabilitat: Decadència d'Occident?

La Cultura de la Queixa i la Decadència d'Occident

"La cultura de la queixa porta Occident a la decadència" (Swami Parthasarathy) (Índia i Àsia - Europa): Veig per fi el despertar de l’Índia i Àsia. La nostra cultura de la responsabilitat ens està fent més pròspers i millors que vosaltres (Orient - Occident).

Creu que a Occident som uns egoistes perquè ens queixem tenint-ho tot, i en canvi ells, sense tenir res, lluiten per tenir alguna cosa que nosaltres no valorem i no se’ls dona; són generosos.

La cultura d’Occident, basada només en els drets individuals, no porta a l’harmonia personal ni col·lectiva, perquè qui és educat en la convicció que té dret a tot sempre troba motius per a la queixa. Creu que si vius convençut que tens tots els drets, creus que l’única raó de la teva insatisfacció és que algú no te’ls ha donat. I d’aquesta manera perds l’oportunitat de tenir responsabilitats. I ets desgraciat perquè perds el control sobre la teva pròpia existència. Perquè si només creus que tens drets, la causa de la teva insatisfacció no està en tu mateix, sinó en els altres, en una cosa que els altres no et donen. I quan penses així et converteixes en una criatura consentida i dependent a qui, per molt que se li doni tot, sempre li faltarà alguna cosa.

La cultura de la queixa és la raó de la decadència d’Occident, és a dir, és la queixa de la nostra cultura.

Orient, després d’haver-se alliberat del colonialisme, té un sentit de responsabilitat que els ha permès tornar a ser pròspers. Les seves societats col·lectivistes estan basades en el sentit dels deures envers els altres: el poble, la família, la societat. Per això ara estem competint amb vosaltres en el terreny econòmic. Perquè et donin una cosa que creus que mereixes, has de ser insistent perquè potser te l’acabin donant.

Swami creu que si fonamentes la teva existència en la responsabilitat i la generositat de donar, recuperes el control sobre la teva pròpia existència. Ex: Si fundes una família només per rebre amor i drets, mai no obtindràs prou i acabaràs abandonant-la. S’ha de viure per donar-ho tot, i pel que dones tu i no el que reps de l’altre.

Les civilitzacions que progressen estan basades en la generositat, en persones que treballen, creen i donen als altres (Orient), i no amb l’egoisme i la queixa (Occident).

Ateus i Místics: Punts en Comú

"Ateus (no religiós) i místics (creients) comparteixen moltes coses" (Javier Melloni - religiós): A Déu se’l coneix per experiència. I aquesta experiència és una anticipació de plenitud que, una vegada copsada, fa que et passis la vida intentant omplir aquest buit entre l'anticipació i el recorregut que cal fer per arribar-hi. És cristià, i va tenir un indici el dia de Tots Sants quan era petit. Se li va obrir la xacra del cor.

La realitat és el que percebem segons el nostre estat interior.

Per a ell, la revelació més important i bella, comú a totes les religions, és passar de pensar que som una individualitat aïllada que ha de conquerir o merèixer l'existència a percebre que l'existència és donar i gaudir.