La cuina i la vestimenta a l'Antiga Roma

La cuina a l'Antiga Roma

Els aliments

Com en qualsevol període de la humanitat, en l'època romana hi havia molts tipus d'aliments diferents. D'entrada, els romans van començar sent un poble de pagesos que obtenia de la terra una munt de productes que es cuinaven d'una manera molt senzilla.

Però la civilització romana desenvolupà una cuina molt més rica i elaborada quan entrà en contacte amb els costums dels pobles conquerits: adoptà el refinament de la cuina grega, importà espècies d'Orient... i, de mica en mica, creà una autèntica filosofia al voltant de la taula.

Tenien sal, els romans?

En l'època dels antics romans ja es coneixia la sal, i se'n feia un gran consum, sobretot per a la conservació dels aliments. En canvi, hi ha poques receptes de cuina que portin sal, ja que el condiment de la major part dels plats era el garum. Aquesta salsa s'obtenia de la maceració d'entranyes de peixos amb sal.

Avui dia, la sal (marina i mineral) és un dels condiments més habituals dels nostres plats; en canvi, el garum només pot trobar-se en botigues especialitzades. El seu consum es redueix gairebé a la cuina vietnamita, que utilitza un producte semblant derivat de la maceració del peix.

Utilitzaven espècies i herbes aromàtiques?

La cuina romana era molt condimentada i es caracteritzava per una gran varietat de sabors. Usaven moltíssimes espècies i herbes aromàtiques. Un fet curiós és que les espècies, com a producte, formaven part de la riquesa personal dels individus, igual que les joies o els perfums.

El pebre era l'espècie més utilitzada: el posaven fins i tot en els plats dolços. Se servien també del comí, que avui dia forma part, sobretot, de les cuines orientals; el safrà donava un color groc viu a alguns plats, i posaven mostassa sobre els menjars.

Les herbes aromàtiques eren utilitzades pels romans també, que sovint les cultivaven als seus jardins. Condimentaven els plats amb julivert, llorer, fonoll, menta, orenga, etc.

Feien servir l'oli d'oliva?

L'oli era un ingredient molt apreciat pels romans. El feien servir com nosaltres, per cuinar i amanir. Hi havia diferents tipus d'oli: un que s'extreia d'olives encara blanques i un altre que s'obtenia de les olives que començaven a madurar (oli verd). Aquest era molt valorat i el feien servir per amanir. És el nostre oli verge.

Afegien alguna picada als guisats? I un raig de vi?

Doncs sí, els romans ja feien una bona picada amb fruites seques, sobretot amb pinyons i ametlles, per condimentar els plats. I afegir un raig de vi al menjar era un toc culinari romà. En una mateixa recepta podia haver-hi, fins i tot, tres tipus de vi diferent.

De fet, els romans eren molt afeccionats al vi, en bevien molt i l'acostumaven a prendre barrejat amb aigua, calenta o freda, i també era costum barrejar-lo amb mel o amb espècies, com ara el pebre. Tenien molts tipus de vi: negre, blanc, ranci, dolç i perfumat amb flors.

La descoberta del foie gras

El foie gras o fetge gras no va ser descobert pels francesos, sinó que ja era conegut en temps dels grecs i dels romans.

La vestimenta a l'Antiga Roma

El vestit habitual

El vestit habitual dels romans era la túnica (tunica), feta de lli i formada per dues peces de roba cosides juntes. Arribava fins a sota dels genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

El vestit masculí

En ambients familiars o al camp, els romans vestien únicament la túnica, però per sortir al carrer o per a qualsevol acte social o públic, a sobre de la túnica s'havien de posar la toga (toga), que era el vestit nacional romà. Tot romà lliure havia de portar la toga si no volia que el confonguessin amb un esclau.

La toga era blanca, de llana i tenia forma d'el·lipse, la qual, en plegar-se quedava com un semicercle. Posar-se la toga era força complicat; per tant, es requeria l'ajuda d'un esclau, que de segur que el dia abans ja havia col·locat bé els plecs d'aquesta gran peça de roba. S'havia de deixar el braç dret lliure, i l'esquerra sostenia els caps de la toga. La part central del vestit havia de reflectir l'elegància, amb els plecs molt ben posats.

Normalment, la toga no tenia ornaments (toga pura), però hi havia altres tipus de togues amb ornaments per distingir de quin tipus de persona es tractava. Així, la toga praetexata (praetextum, -i significa ornament), adornada amb una banda de porpra, era el vestit dels infants i adolescents fins als setze anys, de les noies fins al matrimoni, dels magistrats i d'alguns sacerdots, i la toga picta (pictus, -a, -um significa brodat) era la que s'usava durant les desfilades i les festes de triomf. Com a roba interior, els homes portaven una mena de calçotets o pantalons curts, anomenats subligaculum.