La Crucifixió i Resurrecció de Jesús: Simbologia i Representacions

La Crucifixió i Resurrecció de Jesús

El més freqüent és que es crucifixi a Jesús amb la creu al terra i després la pugen i li claven els peus a aquesta. Al seu voltant hi ha dos lladres que també són crucifixats, penjats a dues creus que només tenen tres braços, i estan fermats a la creu, no clavats amb claus. Un representa el lladre bo i l'altre el lladre dolent; el bo li va demanar perdó per anar al cel, i l'altre no ho va fer i anà cap a l'infern. Crist apareix crucificat per mans i braços, amb claus a les dues mans i als peus. Continua portant la corona d'espines. En el cartell posa INRI: Jesús Natzarè Rei dels Jueus.

Fets importants durant la crucifixió

Durant aquestes hores apareixen uns fets importants: alguns protagonitzats per soldats encarregats de la seva crucifixió, i un altre grup de personatges que són propers a Jesús, que l'estimaven com a salvador: la Verge, Mª Magdalena, Sant Joan i altres apòstols. Un soldat porta una canya amb una esponja amb vinagre (Jesús va demanar aigua perquè tenia set). La túnica sagrada de Crist va ser llevada pels soldats i la rifen entre tots els soldats. Un altre soldat és l'encarregat de rematar a Crist. Aquest va agafar una llança i se la va llançar al costat per matar-lo. Aquesta ferida va provocar sang i aigua (que purifica els pecats i sang que representa els sacrificis dels homes).

Detalls de l'escena

En la banda dels seguidors de Jesús veiem a Maria vestida de negre com a símbol de dol, i Sant Joan. A nivell d'entorn, el cel s'enfosca molt amb núvols com a símbol de tempesta en el moment de la mort de Crist. Un altre detall és la calavera d'Adam, als peus de la creu. A Crist se'l representa de vegades amb cara de sofriment, encara viu; o amb cara imparcial segons quina representació. (Quan només hi ha dos personatges, són Sant Joan i la Verge. Quan hi ha tres, apareix Mª Magdalena).

Davallament

Josep de l'Arimetea demana permís per poder enterrar a Crist i li davallen de la creu amb una escala. En el davallament, l'escena consisteix en el moment en què se li lleven les claus amb tenaces. Agafen una tela blanca i van davallant a Crist. Aquests homes són ajudats per deixebles pròxims de Jesús (Sant Joan, la Verge, Mª Magdalena...). Magdalena desconsolada i la Verge desmaiada de dolor en braços de Sant Joan.

Pietat

Depositen el cos damunt la seva mare, que l'abraça (es coneix com la Pietat). La mare és completament desolada que abraça al seu fill mort. També pot aparèixer la creu darrere amb la tela penjada que portava Crist.

Enterrament de Crist

Condueixen el cos de Crist cap al sepulcre. El cos és envoltat amb una sàbana blanca (Sàbana Santa considerada com a relíquia). Tornen a sortir els mateixos personatges que en el Davallament.

Resurrecció

Jesús davalla als inferns, rompre les portes, venç als diables i permet que molts personatges bíblics surtin de l'infern. Diumenge de Resurrecció. Aquesta resurrecció es representa Jesús aixecant-se del sepulcre com a símbol de que no és mortal, apareix surant al cel, s'eleva. Apareix moltes vegades nu o amb la sàbana blanca, i de vegades també amb la capa vermella. En tot cas, Jesús fa el gest de la mà alçada, recordant el triomf sobre la mort. Aquesta resurrecció és la culminació del Messies arribat com a fill de Déu per vèncer a la mort i recuperar la vida eterna. Jesús també pot portar una bandera amb el símbol de la creu. Altres personatges que poden aparèixer: sepulcre obert i soldats que vigilaven la tomba (Crist ja sempre portarà els estigmes, prova de la seva identitat).

Aparició a Maria Magdalena

Una vegada s'ha produït la resurrecció, es produeixen diverses aparicions de Jesús per demostrar aquest fet davant els seus deixebles i que no han agafat el seu cos. Maria Magdalena va al sepulcre i troba que el cos no hi és i apareix Déu dient-li que no tingui por, que ha ressuscitat i que li conti als deixebles. Maria Magdalena va a abraçar-lo però ell no li deixa tocar-lo (noli me tangere). Li diu això perquè ell ja no és home mortal, ara és immortal com Déu.

Sopar a Emaús

Dos dels deixebles de Jesús anaven parlant de si realment Jesús era el Messies i si havia ressuscitat de veritat. Apareix Jesús, però no s'identifica. Quan estan sopant a Emaús, Jesús beneeix el pa i s'adonen que el personatge és Jesús ressuscitat. Una prova més per demostrar que és el Messies ressuscitat.

Aparició als apòstols: Incredulitat de Sant Tomàs

Els apòstols es sentien desproveïts del seu Mestre, del seu Guia. En aquest context de feblesa apareix Crist perquè vegin que ha ressuscitat. Sant Tomàs arriba tard i no es creu el que diuen els apòstols. Crist es torna a aparèixer i li diu que fiqui el dit dins les llagues. Aquest gest de Sant Tomàs a nivell de simbologia es relaciona amb la incredulitat en general.

Ascensió

Quaranta dies després de la Resurrecció, Jesús se torna a aparèixer a la Verge i als apòstols i és quan ascendeix als cels. Puja sota la mirada d'aquests. Contemplen quan Jesús puja definitivament per acostar-se al seu pare, a Déu. En aquesta ascensió veiem a Jesús pujant al cel. Apareixen a terra la Verge i els apòstols.

Pentecostes

És la festa jueva que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua per commemorar quan Déu dona les taules de la llei a Moisès. La Verge es va reunir amb els apòstols i s'apareix el colom blanc de l'Esperit Sant. Ja no és Jesús, sinó l'Esperit Sant, per refermar la unió que ja s'ha produït amb Jesús. Pare: Déu, Fill: Jesús, Esperit Sant: tots dos (Santíssima Trinitat). Es situa damunt d'ells una flama de foc al voltant del colom. Aquest foc es relaciona amb la tasca que han d'emprendre els apòstols de la predicació. Els apòstols adopten la virtut de dominar moltes llengües per poder predicar l'evangeli a tots els pobles. Apareix l'Esperit Sant al cel, la Verge a la terra amb els apòstols mirant el colom envoltat de flames.

Símbols de Crist

Crismó

Símbols gràfics entre els quals sempre destaca el Crismó. Ja es veu des dels primers segles del cristianisme, formats per dues lletres de l'alfabet grec relacionades amb Crist: X i P. Pot anar acompanyat d'altres lletres: alfa i omega. Primera i darrera de l'alfabet (simbolitza que és el principi i el final de totes les coses). Un altre símbol gràfic que agafa molta força a partir del segle XIV és el Iesus (o Trigrama de Crist = IHS).

Peix

Símbols amb forma d'animals. Simbolitza la saviesa i la salvació i va ser utilitzat també pels primers cristians. Els peixos no només representen a Crist en general, sinó concretament l'episodi dels pans i els peixos. Pot aparèixer també amb una àncora de vaixell, que simbolitza l'esperança i la resurrecció després de la mort.

Anyell de Déu

Els primers cristians ja l'adopten ja que Jesucrist és simbolitzat com un anyell. Se relaciona amb el sacrifici de Crist per salvar els homes. A vegades pot portar una creu. Representa també el triomf sobre la mort, la resurrecció. No hi ha que confondre'l amb l'anyell que simbolitza a Sant Joan Baptista. Hi ha molts episodis on sacrifiquen a un anyell.

Au fènix i Paó

Representa la resurrecció ja que és l'ocell que resorgeix de les seves pròpies cendres. Com a símbol d'aquesta resurrecció podem trobar dos paons (pavo real) i enmig, l'arbre de la Immortalitat.

Pelicà

Apareix molt a la part superior de les creus, damunt del lletrer INRI. Apareix amb el seu niu donant de menjar a les cries. Simbolitza el sacrifici de Crist ja que el pelicà, segons la tradició, ofereix la seva sang per salvar les seves cries. Aquest pelicà també podrà ser un símbol de les principals virtuts cristianes, com és la caritat.

Bon Pastor

Crist simbolitzat com a Bon Pastor. Es relaciona molt amb la paràbola del Bon Pastor, que apareix a l'Antic i Nou Testament, on Crist es veu com a pastor que deixa a tot el ramat per cercar l'ovella descarriada que s'ha perdut, i torna portant-la damunt de les seves espatlles. Té un significat metafòric: Crist té cura de totes les ànimes, no deixa que es perdi cap. La representació d'aquest símbol, a part de portar aquesta ovella, pot portar altres anyells com a part del seu ramat. Símbol que apareix també des dels primers cristians.

Crist Doctor

Crist simbolitzat com a doctor o mestre de la saviesa. Sol aparèixer assegut i portant llibres a les mans, ja que Jesús és el coneixedor de la vertadera doctrina. Un detall iconogràfic que tenen els símbols dels primers cristians és que la iconografia de Crist apareix molt agafada als temes grecollatins, un Crist inverbe. Quan avança l'època medieval, ja queda definida la iconografia de Crist en l'art.

Pantocràtor

Aquest Déu totpoderós apareix representat entronitzat i també amb una mà a les sagrades escriptures i amb l'altra impartint justícia. Altres elements de la seva simbologia: apareix dins l’ametlla mística, sol portar l'alfa i omega i el tetramorfos (els quatre evangelis canònics: lleó, toro, àguila, àngel). Està molt relacionat amb el tema del Judici Final. El podem trobar amb personatges d'aquest tema.

Judici Final

Tema iconogràficament que ha evolucionat molt al llarg de la història de l'art, i és molt complex. El tema de l'Apocalipsi a l'hora de ser representat és molt complicat. Es representa a Déu totpoderós al centre, envoltat dels dotze apòstols, de manera simètrica. Poden aparèixer els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. També apareix la Verge i Sant Joan Baptista. Iconogràficament, Sant Joan apareix inverbe. Sant Miquel (l'àngel de la Justícia, conductor de les ànimes) és l'encarregat de portar les ànimes al purgatori una vegada surten de les tombes (nues o amb un pany blanc, símbol de que la mort iguala a totes les ànimes, desposseïdes dels béns materials; allò que conten són les obres que s'han fet en vida. Si pesen més les males obres, es condemnen al foc etern de l'infern. Si pesen més les bones obres, apareix Sant Pere amb les claus del cel).

Símbols de la crucifixió

Les santes llàgrimes o estigmes. Arma Christi: atributs convertits en símbol de la passió i la mort de Crist (corona d'espines, cartell de INRI, l'escala per davallar-lo de la creu, la llança, l'esponja amb vinagre, la túnica, les claus de la crucifixió, la bossa amb trenta monedes de Judes...).

Santíssima Trinitat

Triangle format per Pare, Fill i Esperit Sant. Pare = Déu, major, amb barba; Fill = Jesús, assegut a la dreta del Pare, amb les llagues, jove; Esperit Sant = colom blanc enmig dels dos, unió entre Pare i Fill.