Les croades: història i impacte a Europa i Orient

Les croades

Urbà II canalitzà les diferències entre l’Església i l’Imperi cap a la croada contra els sarraïns de Terra Santa

Concili de Clermont-Ferrand (1095)

-Gregori VII havia imaginat la guerra justa contra infidels excomunicats. Urbà II la popularitza i la canalitza contra els sarraïns.

El Papa crida més als cavallers que als monarques, que es presenta així com a primer senyor de la Cristianitat.

El Concili de Clermont-Ferrand (1095) no fou una assemblea de la guerra. S’hi prengueren decisions importants de caràcter reformador, en la línia de Gregori VII. El Papa exerceix la seva autoritat en disputes episcopals i monàstiques. Prohibeix a bisbes i clergues que prestin fidelitat a laics.

Ofereix a tots aquells que vagin a alliberar els llocs sagrats dispensa de les penitències imposades pel clero (Remissio poenitentiae), d’aquí que els predicadors parlin abundosament de la Remissio peccatorum, fet ja observat a la campanya de Barbastre.

Resultat: el 27 de novembre del 1095 es crida a l’expedició militar des del redós de l’església on s’ha reunit el concili. La primera cruzada esta composta per campesinos, son conducidos por Pedro el Hermitaño.

Oposició frontal dels seguidors de sant Pere Damià (+1071): mai agafar les armes contra ningú, ni per defensar l’Església i menys per defensar béns terrenals.

Els ordes militars

La conjunció de l’ideal cavalleresc i la religiositat del moment

impulsa l’apogeu dels ordes militars tant a la zona de terra Santa com a la Península Ibèrica on les característiques són les mateixes.

• Orde de Sant Joan de Jerusalem que després serà l’orde de l’Hospital i més tard l’orde de Malta. Institució caritativa que es regeix per la regla de Sant Agustí i que evolucionarà durant el segle XII a una militarització progressiva.
• Te la seva seu a Jerusalem fins la 3 croada i després es traslladen a Rodas des d’on ho gestionen tot. Són protectors del comerç internacional, lloguen els seus serveis als estats poderosos i, a més, participen activament a les creuades

Orde del Temple Neix al 1118 (s. XII) és un orde militar des del seu origen, s’ubicaran allà on la lluita estigui assegurada.

La fundació la impulsa Bernat de Claraval, la qual cosa li dóna l’austeritat i l’ascetisme que té també el Císter.

La seva presència en una Europa pacificada fa que ben aviat perdin la seva finalitat original i es converteixin en grans rendistes

Havent perdut la funció primitiva es converteixen en bons gestors del patrimoni, se’ls crida com a organitzadors de la funció pública  posen en marxa el control dels bens públics i un sistema fiscal; a la Corona d’Aragó, a França i als principats alemanys o italians.

En una segona etapa, ja al segle XIII es dediquen a fer de prestamistes i canvistes, en definitiva en banquers

Els historiadors consideren que hi va haver 8 croades:

• 1)1097-1099; 2) 1145-1149; 3) 1189-1192; 4) 1202-1204; 5) 1217-1221; 6)1228-129; 7) 1248-1254, totes contra el Proper Orient; 8) 1270 que és la darrera contra Tunis

Segona Croada

La unificació de la zona de Síria per part del soldà de Mossul, la conquesta de Damasc (1154), i la caiguda prèvia d’Edessa (1144) en poder dels turcs, afavoriren la predicació de la II Croada pel papa Eugeni III i sant Bernat. Sant Bernat exalça la croada com una invenció exquisida del Senyor, i hi admet “homicides, raptors, adúlters, perjurs,… que trobaran així una manera de redimir-se.

Aviat esclaten tensions entre francesos i alemanys, entre croats i bizantins. L’emperador Conrad III i Lluis VII de Frqança abandonen. No s’assoleix la recuperació d’Edessa, es reforçà l’hostilitat dels bizantins, i els musulmans reforçaren la consciència de “guerra santa”. Nur-al-Din formà un gran estat que anava de Mossul a Egipte (1149-1151).

El 1171, el visir turc Saladí suprimí la dinastia fatimita d’Egipte, conquerí Damasc i Alep, i aprofitant els enfrontaments entre croats, i la conducta de Reinald de Chatillon, els derrotà a Hattin (juliol 1187) i ocupà Jerusalem (2 novembre 1187), Acre, Jaffa i Beirut. •Tracte exquisit envers els derrotats per part de Saladí.

Tercera Croada

La caiguda de Jerusalem mou Frederic I Barbarroja d’Alemanya, Felip August de França i Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra.

El rei francès recupera Acre. El rei anglès Xipre i places costaneres. Es converteix en l’ídol de la cavalleria occidental i terror dels sarraïns.

Però de l’antic regne croat només en queda una franja costanera de difícil defensa, mentre Occident cada dia tenia més oblidat aquest món oriental. Saladí autoritza el pas de peregrins

Balanç

No s’assoliren els objectius inicials: La conquesta de Jersualem no arribà ni a un segle.

Enfront de la conquesta llatina els turcs fomenten de nou la guerra santa. Les comunitats cristianes gregues, armènies o síries foren marginades o perseguides pels llatins. Hostilitat creixent entre llatins i grecs, que culmina amb la IV croada. Esclat de rivalitats, entre els caps i els cavallers croats; entre diferents nacions cristianes; entre croats occidentals i llatins orientalitzats. •Propicià brots d’antisemitisme.

•Fiscalitat pròpia de croada, que acaba sent gravosa sobre els clergues.

IV Croada (1202-1204)

Innocenci III aprofita la mort de Saladí (1193).

Objectiu: conquerir Egipte i després Jerusalem.

Venècia té òptima relació amb Egipte. Atreu els croats a la conquesta de Zara (depenia del rei catòlic d’Hongria) per aconseguir diners i subvencionar l’empresa. El fill de l’emperador bizantí els demana ajut per recuperar el tron a favor del pare.

El dux de Venècia Enrico Dandolo aprofita l’avinentesa per reconduir l’expedició cap a Constantinoble.

•Saqueig de la capital i divisió de l’Imperi a favor de Venècia especialment. Apareix l’IMPERI LLATÍ.

•Creà odi etern per part dels grecs. •Durà fins el 1261, però Bizanci mai tornà a ser allò que havia estat.

•L’Imperi llatí caigué gràcies a l’ajut de búlgars i serbis , amb el suport del Papa, temerós d’un poder omnímode per part de Venècia.