Crítica a la religió i la nova jerarquia de valors
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,88 KB
Crítica a la religió:
Totes les religions provenen de la por de la inseguretat, de la impotència humana. Són decadents, no contenen cap veritat.
Es centra en criticar al cristianisme:
Platonisme per la plebs
La religió + antidionisíaca
Només dóna importància als valors negatius (obediència, resignació, castedat, compassió)
Ha creat el concepte de pecat, ens ofereix una vida d'ultratomba (de més enllà)
Critica al cristianisme no a Crist:
És respectat, el tracta d'idiota (barreja d'idealista, infantilisme, malaltia)
No lluita, es resigna
És un símbol d'amor (no odia, sense rencor, sense venjança)
La crítica va contra sant Pau: Fa una mala interpretació de les idees de Crist.
La mort de Déu: 'Déu ha mort'
Déu, el gran obstacle de la vida, per això cal acabar amb ell
No hi ha lloc per Déu en la vida moderna
La moral cristiana decadent, la seva mort representa la destrucció d'aquesta moral
La mort de Déu és l'alliberament d'un gran pes
La nova jerarquia de valors:
La tasca de la filosofia és alliberar a les persones dels valors decadents i tornar-los el dret a la vida.
Cal un canvi profund dels valors, cal negar els valors propis de la moral cristiana:
Nihilisme (negar els valors): repressió de la vida sense valors.
Sentit negatiu: desesperació, desorientació, desintegració dels valors
Sentit positiu: és un renaixement (punt de referència), destruir per construir, és negar per afirmar, un nou començament ---> la nova moral, el superhome, la voluntat de poder
La nova moral:
És una exaltació dels instints primaris de la vida basada en el desig apassionat de viure.
Molt semblant a la moral dels senyors.
A la vida no cal imposar-li normes, sinó gaudir-la: hem d'acceptar els moments difícils.
El profeta de la nova moral és Zaratustra.
El superhome:
Què és l'home?
Quelcom que cal superar.
És un ésser a mig fer: 'un pont entre la bèstia i el superhome'.
És un ésser miserable, immund, que es resisteix a evolucionar, a renunciar als valors decadents del passat. Despreu la vida i el cos brut.
Què és el superhome?
Lliure, autònom, intel·ligent, orgullós.
Estimació a la vida, ganes de viure, alegria de viure.
Rebutja el més enllà i ha superat la moral tradicional, algú que assumeix totes les consequències de la mort de Déu.
És una meta, un projecte, una decisió dels més forts.
No ha d'aprofitar-se dels dèbils, ha de ser amo d'ell mateix.
3 etapes:
Camell: Compara l'esperit humà a un animal de càrrega que obeïx al seu amo sense queixar-se. Exemple d'obediència cega, que s'agenolla davant del seu amo.
Lleó: El camell ja cansat de suportar el pes es rebel·la contra el seu amo i es converteix en lleó. És crític, és amo de si mateix, imposa la seva voluntat però no és capaç de crear nous valors. Sap el que no vol i no el que vol. Ha canviat el 'tu més' pel 'jo no vull'.
El nen: El superhome és innocent com un nen, no té prejudicis i no està contaminat per la cultura decadent.
Està més enllà del bé i del mal, no té sentiment de culpa.
Té un egoisme sa.
Té tota una vida per endavant, és un nou començament.
És creador i espontani, es pren la vida com una aventura, com un joc (existència lúdica): el joc implica llibertat, una activitat amb poques normes.
El superhome és pensament, reflexió + instint i passió (dos esperits grecs).
És la encarnació de tot el missatge del filòsof.
No és un personatge terrible, és un nen.