El crit de Munch: Anàlisi i significat de l'obra expressionista

El crit de Munch

Anàlisi i significat

Context històric i artístic

La segona meitat del segle XIX va viure grans canvis polítics i socials: la unificació italiana, la reorganització d'imperis com Alemanya, canvis polítics a França i la consolidació dels Estats Units. A Espanya, la revolució de 1868, un canvi dinàstic i la proclamació de la Primera República van transformar el panorama. L'ascens de la burgesia, la mercantilització de l'art i el creixement urbà van influir en les necessitats arquitectòniques. L'art es va orientar al gust de les classes dominants, donant lloc a moviments precursors de les avantguardes del segle XX. París es va convertir en el centre artístic, acollint realisme, impressionisme, postimpressionisme, simbolisme i modernisme.

Anàlisi d'El crit

Fitxa tècnica

• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionista (no impressionista)
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Al·legòric

Context de l'obra

Munch, marcat per les morts familiars, va reflectir una visió tràgica de la vida. A París, va conèixer les avantguardes i l'obra de Gauguin, que el van influir. Va desenvolupar un estil personal, expressiu i simbòlic, que va impactar els pintors alemanys. Després d'una depressió, el seu estil va esdevenir més convencional.

Descripció formal

Un personatge cridant domina el primer pla, sobre un pont. Dues figures al fons caminen indiferents. El paisatge marítim crea angoixa. La línia corba i sinuosa defineix la figura i l'entorn. La diagonal divideix l'obra, aïllant l'individu. Les figures i embarcacions, amb línies rectes, representen l'estabilitat. Els colors, aplicats violentament, reforcen l'estat d'ànim.

Temàtica

L'obra expressa l'angoixa interior de l'artista, no una realitat objectiva. Representa la soledat de l'home modern. Munch, com Da Vinci amb l'anatomia, volia disseccionar l'ànima. Es va inspirar en Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. La seva estètica, influenciada per Nietzsche, s'acosta a les pintures negres de Goya. La intensitat i la distorsió van influir en l'expressionisme alemany, especialment en Kirchner.