Cristianisme: Origen, Evolució i la Filosofia de Sant Agustí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

El Cristianisme: Origen i Evolució

El Cristianisme va néixer del judaisme. Jesús és un messies que no volia fundar una religió diferent.

No va ser fundat per Jesucrist, sinó per Sant Pau, qui va agafar els ensenyaments de Jesús i els va convertir en una nova religió.

La diferència entre Jesús i Sant Pau és que Jesús volia ensenyar als jueus, mentre que Sant Pau es va enfocar a tots els humans, convertint el cristianisme en una religió universal. Una religió universal és aquella a la qual tothom es pot convertir.

El missatge dels jueus és un missatge apocalíptic: “el regne de Déu és a prop”. La fi del món és a prop i, per tant, hi haurà un judici.

Hi ha diferents punts de vista sobre el cristianisme, com per exemple, què és allò en què ha de creure un cristià. També es qüestiona la naturalesa divina de Jesús. És ell el fill de Déu? Per tant, els dogmes encara no estaven clars.

Després del Concili de Nicea, els dogmes es van decidir definitivament. El fill de Déu també era Déu, que va ser engendrat, però va ser engendrat abans dels segles.

Cap al segle IV, a la ciutat de Nicea, es van reunir tots els bisbes cristians per posar-se d'acord en què consisteix ser cristià i van establir el credo dels cristians.

Sant Agustí d'Hipona (354 - 430)

Conegut com a Sant Agustí d'Hipona, ja que va ser el bisbe d'Hipona (nord d'Àfrica).

En aquella època, la religió cristiana encara no era oficial. La seva mare era cristiana i ell no es va convertir al cristianisme fins als 30 anys.

Les Confessions és l'obra on explica la seva vida. Era una de les primeres autobiografies i era una novetat en aquella època.

No hi ha distinció entre filosofia i teologia.

Estava molt preocupat pel problema del mal. L'ésser humà pateix per dues raons:

  1. Causes naturals: Provoca un mal físic.
  2. Causes humanes: Provoca un mal moral, els que causen els éssers humans a altres.

Mal Físic

En quin problema es troba el creacionisme?

Per quina raó hi ha el mal si Déu és omnipotent i ha creat el món? Doncs, Déu crea lliurement el món per difondre el bé. Però si crea, no pot crear una cosa perfecta perquè si Déu creés una cosa perfecta seria ell mateix.

Mal Moral

Déu hagués pogut crear un home que només fes el bé, i per tant no fos lliure, o crear un home que conegués el bé i el mal i fos capaç de fer el mal.

Sant Agustí va estar afectat per aquest tema fins al punt d'introduir-se en l'organització del maniqueisme:

Diu que el Déu de signe negatiu estaria a la mateixa altura que el Déu positiu.

També es va preocupar per un tema relacionat amb el mal.

Si a l'humà li agrada fer el mal, des del punt de vista teològic seria el tema del pecat original. A l'home hi ha una inclinació al mal i aquest impuls és infrenable, per tant, l'home només és capaç de fer el bé gràcies a l'ajuda de Déu. Així l'home pot superar el pecat i fer el bé.

El signe exterior de la gràcia és la fe, la qual no pots aconseguir, o es té o no es té. Sabem que Déu presta atenció a l'individu i l'ajuda a fer el bé, perquè Déu té fe.

La fe per ell és un do diví (regal que algú fa). Déu et fa aquest regal i, per tant, ell decideix qui creurà i qui no creurà.

"Doctrina de la predestinació": No va tenir molts defensors, però Luter va dir que cada individu està destinat a salvar-se i a fer el bé.

Entradas relacionadas: