Crisi, Totalitarisme i Guerra: 1918-1945

1. Expansió i depressió econòmica (1918-1939)

Entre els anys 1924 i 1929 hi va haver un període de prosperitat econòmica, anomenat prosperity. El 1929 va començar un període de depressió o crisi econòmica amb greus conseqüències socials i polítiques.

1.1. El crac del 29 i la Gran Depressió

El 24 d'octubre de 1929 el valor de les accions de la borsa de Nova York va caure en picat. Tothom volia vendre les seves accions i molts bancs van fer fallida. Aquests fets s'anomenen el crac del 29. Al mateix temps, les empreses omplien els seus magatzems de productes que no podien vendre i van començar a acomiadar treballadors o van haver de tancar. Es va iniciar així un període de depressió que no va acabar fins al 1939.

1.2. La depressió a Europa

La depressió econòmica que va començar als Estats Units també va arribar a Europa. Les seves conseqüències al continent europeu van ser les següents:

• Va provocar l'augment de l'atur i de la pobresa entre els treballadors i la ruïna a les classes mitjanes.
• Les vagues, les manifestacions i els actes de violència van esdevenir habituals.
• Molts treballadors van mirar amb simpatia el model polític de la Unió Soviètica.
• Les classes mitjanes van donar suport a governs dictatorials com el feixista o el nazi.

2. L'URSS durant el període d'entreguerres (1921-1939)

Des de l'any 1924 l'URSS va ser dirigida per Stalin. En el període d'entreguerres l'URSS va viure dues fases:

• La Nova Política Econòmica (1921-1927).
• La planificació centralitzada a partir de 1928.

2.1. Primera etapa: la Nova Política Econòmica (1921-1927)

Després de la Primera Guerra Mundial l'URSS estava econòmicament desfeta. Per superar la situació, es va impulsar la Nova Política Econòmica (NEP), que va afavorir l'existència de petites i mitjanes empreses privades. El seu balanç va ser positiu i va durar fins al 1927, permetent que molts pagesos i petits i mitjans propietaris s'enriquissin.

2.2. Segona etapa: la planificació estalinista (1928-1941)

L'any 1928 Stalin va posar fi a la NEP. Primer va col·lectivitzar les terres i va crear cooperatives o les va convertir en granges de l'Estat. Molts camperols s'hi van oposar i van ser deportats. Durant aquests anys, la fam es va estendre per molts indrets. En segon lloc, va estatalitzar les empreses industrials privades, donant prioritat a la indústria pesant i a la d'armament. La producció industrial gairebé es va triplicar. Però Stalin va governar com un terrible dictador i va empresonar o eliminar els que criticaven la seva política.

3. Feixisme i Nazisme

3.1. Els problemes polítics del període d'entreguerres

Els acords del tractat de Versalles van estendre entre els alemanys la sensació d'humiliació. A més, mentre que alguns alemanys s'havien enriquit amb la guerra, els antics soldats vivien en la pobresa i no es van sentir recompensats pels seus sacrificis. Aleshores una part dels alemanys van donar suport a partits i sindicats comunistes i una altra part, a un nou model polític: el feixisme. El feixisme va ser un moviment polític i social totalitari, antiliberal, antimarxista i molt nacionalista que va arribar al poder a molts països, entre els quals destaquen Itàlia i Alemanya.

3.2. El feixisme italià (1922-1945)

Acabada la Primera Guerra Mundial, Itàlia va patir una crisi econòmica molt dura. Els sindicats i partits d'esquerra van demanar millores i van ocupar terres i fàbriques. En aquest ambient va aparèixer Benito Mussolini, que fundà el 1919 el Fasci italiani di combattimento. Aquest moviment, format pels perjudicats per la guerra, va atacar els grups d'esquerra i els sindicats. Més endavant es va convertir en el Partit Nacional Feixista. L'any 1922 el rei d'Itàlia encomanà a Mussolini el govern. Aleshores va concentrar tot el poder en les seves mans i va començar a perseguir als altres partits. Itàlia es va convertir en una dictadura i Mussolini va esdevenir Duce, cap de tots els italians. El feixisme es va basar en la violència, l'exaltació de la nació i la fe en el líder. L'economia italiana va ser autàrquica, és a dir, basada en els productes i els recursos del país. A l'exterior, Mussolini va aplicar una política imperialista i agressiva.

3.3. El nazisme alemany (1932-1945)

El 1919 es va fundar a Alemanya el Partit Obrer Nacionalsocialista, també anomenat partit nazi. El seu cap, en alemany Führer, era Adolf Hitler. L'any 1930 la depressió econòmica arribà a Alemanya. Com a conseqüència, la producció industrial va caure en picat i l'atur va pujar molt. El partit nazi va sortir beneficiat d'aquesta situació. Va fer un discurs que posava l'accent en la lluita contra l'atur i contra la humiliació del tractat de Versalles. Aquest missatge el va fer guanyar les eleccions de 1932 i Hitler va ser nomenat primer ministre. Aleshores Hitler va abolir les llibertats, va prohibir els partits polítics (excepte el partit nazi) i va fundar el Tercer Reich. Com a aspectes positius, el partit nazi va convertir Alemanya en una gran potència econòmica i militar, va reindustrialitzar el país i va reduir l'atur. El preu d'aquest èxit va ser molt car: va eliminar el sistema democràtic, va perseguir tota l'oposició i els jueus i va practicar un culte irracional al Führer. Des de 1937 Hitler va començar a preparar la guerra.

4. La Segona Guerra Mundial

L'any 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. Va durar fins al 1945 i va afectar tots els continents.

4.1. Les causes de la guerra

La causa immediata de la Segona Guerra Mundial va ser la invasió de Polònia per part dels alemanys el setembre de 1939. Però les causes de fons es poden classificar en quatre grups:

• Causes psicològiques: hi havia un sentiment de revenja en part de la població alemanya després de la humiliació del tractat de Versalles.
• Causes ideològiques: els alemanys es consideraven una raça superior. Pensaven que tenien el dret d'ocupar territoris veïns per arribar a satisfer les seves necessitats. Aquests territoris eren el seu espai vital.
• Causes intencionals: Adolf Hitler i el partit nazi van preparar la guerra des del primer moment en què van arribar al poder. Per fer-ho, van rearmar l'exèrcit i van desenvolupar la indústria d'armament.
• Causes econòmiques i socials: les classes mitjanes estaven empobrides, hi havia molt d'atur i inseguretat.

4.2. Les fases de la guerra

La primera fase: la guerra llampec (1939-1941)
Els alemanys van llançar tres ràpides ofensives:

1. Primera ofensiva: van ocupar Polònia en un mes.
2. Segona ofensiva: van ocupar Dinamarca i Noruega.
3. Tercera ofensiva: van travessar Bèlgica i van ocupar França.

L'atac dels alemanys només el va resistir el Regne Unit. En l'anomenada batalla d'Anglaterra, els anglesos van vèncer els alemanys.

La segona fase: la guerra total (1941-1943)
Alemanya ocupà Iugoslàvia, Grècia i Creta. A continuació inicià la invasió de l'URSS. El desembre de 1941 els japonesos van bombardejar Pearl Harbour, una base naval nord-americana. Els japonesos es van aliar amb els alemanys i els italians i van entrar a formar part de l'Eix. Els Estats Units van declarar la guerra al Japó, Itàlia i Alemanya. La guerra va esdevenir mundial.

La tercera fase: la derrota de l'Eix (1943-1945)
Els aliats van prendre la iniciativa, i el juliol de 1943 el Regne Unit i els Estats Units van iniciar l'atac a Europa. El 4 de juny de 1944 van alliberar Roma, el 6 de juny van desembarcar a Normandia (França) i el desembre França va ser alliberada. L'URSS entrà per l'est a Polònia i Alemanya. Els alemanys es van rendir el 7 de maig de 1945. El Japó va continuar la guerra en solitari. L'agost de 1945 els Estats Units van llançar la bomba atòmica sobre dues ciutats japoneses: Hiroshima i Nagasaki. Van morir 60.000 persones en cada ciutat. El setembre de 1945 el Japó es va rendir.

4.3. Balanç de la Segona Guerra Mundial

En la Segona Guerra Mundial van morir 55 milions de soldats i 30 milions de civils. Les destrosses materials també van ser enormes: les ciutats van ser bombardejades i moltes zones van quedar sense fàbriques i sense comunicacions. Els Estats Units i l'URSS es van convertir en les grans potències mundials. Altres conseqüències van ser la desmoralització de la població i l'odi racial portat a l'extrem. Finalment, es va descobrir la capacitat destructiva de la bomba atòmica. La humanitat entrava en l'era nuclear.

5. L'art en temps de la crisis: surrealisme i abstracció

L'art del període d'entreguerres continuà marcat per les avantguardes artístiques. Els estils que van destacar en aquesta etapa van ser el surrealisme i l'abstracció.

5.1. El surrealisme

El surrealisme és un moviment artístic que es va estendre des de 1924 fins a la dècada de 1960. Pretenia expressar el món dels somnis i de la imaginació. Dins del surrealisme hi havia dues tendències:

• L'onírica, que és més realista.
• L'automatista, que és més abstracta.

Salvador Dalí i Joan Miró són els pintors surrealistes més coneguts.

5.2. L'abstracció

Abstracció és una paraula que, en un sentit general, es refereix a l'art en el qual les imatges no representen objectes o temes iguals als de la realitat que es veu. La primera obra d'art abstracte és l'aquarel·la Sense títol que el pintor expressionista Vasilij Kandinski va pintar l'any 1913. Altres representants de l'art abstracte són Paul Klee, Piet Mondrian, Henry Moore i Alexander Calder.