Crisi de la Restauració (1898-1923): Reformisme i Oposició

La Fallida del Sistema de la Restauració

Qüestionari 1: Problemes i Reformisme Dinàstic

A) El Problema Agrari, l'Economia i la Demografia

1. Els preus dels aliments bàsics a la primera dècada del segle XX

a) Expliqueu quines causes ocasionaven que els preus dels aliments bàsics fossin massa cars a la primera dècada del segle i b) com influïa sobre el consum i la industrialització.

Els preus dels aliments bàsics eren massa cars a la primera dècada a causa que l'augment de la producció agrícola era inferior al de la demanda. A més, es van aplicar polítiques aranzelàries proteccionistes sobre els cereals i els productes tèxtils. Les innovacions tècniques en el camp (regadiu, cultius adequats i més rendibles) no estaven massa desenvolupades. Conseqüències: Com que els preus dels aliments bàsics eren massa elevats en relació amb la capacitat adquisitiva mitjana a Espanya, va haver-hi una influència negativa sobre el consum i sobre la industrialització dins la societat espanyola.

2. La situació del camp espanyol a inicis del segle XX

a) Els grans problemes: la situació de pobresa endèmica i l'increment de la conflictivitat social en el camp espanyol i, conseqüentment, la necessitat d'una reforma agrària.

b) Les causes de cada problema: baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d'aigua, manteniment d'estructures de la propietat de la terra inadequades, crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions vitivinícoles.

c) La solució: creació d'una reforma agrària per contrarestar els grans problemes del camp espanyol.

3. Demografia Moderna a Espanya: causes dels canvis

Tres fets: l'augment vegetatiu natural, l'increment de la urbanització i l'augment dels moviments migratoris demostren que Espanya va canviar cap a una Demografia Moderna. Explica les causes d'aquests canvis.

Les principals causes d'aquest canvi són l'augment moderat però constant de la població espanyola i catalana en relació amb Europa, degut al fet que hi ha un canvi definitiu a una demografia moderna i per això hi ha un augment vegetatiu natural, un increment de la població urbana i un augment dels moviments migratoris.

• L'augment vegetatiu és degut a la disminució de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida.
• L'increment de la població urbana és degut al fet que les regions industrials perifèriques situades a les ciutats més importants, actuen com a pol d'atracció d'espanyols i d'immigrants.
• Moviments migratoris: la relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats laborals dispara la immigració, i per això hi ha un gran augment en la recepció d'immigrants.

B) La Fallida del Reformisme Dinàstic

1. Regeneracionisme Polític: sorgiment i fracàs

Per què sorgeix dintre de la Restauració el Regeneracionisme Polític? Per què va fracassar?

Sorgeix com un intent de reforma superficial del sistema des dels propis partits dinàstics que no pretenien aprofundir en una veritable democratització del sistema. Va fracassar el primer govern Silvela-Polavieja per la polèmica del Tancament de Caixes a Catalunya, i va haver-hi un relleu generacional dels líders polítics Antonio Maura (Partit Conservador) i José Canalejas (Partit Liberal). I perquè nombroses forces i grups polítics es van mantenir al marge del sistema i van constituir les oposicions al reformisme dinàstic.

2. Actuacions reformistes dels governs liberals i conservadors

De les actuacions reformistes dels governs liberals i conservadors, classifiqueu les que tenen caràcter social i les que són polítiques.

Govern Liberal:

• Social: ampliació de la base social del règim per tal d'apropar a les classes mitjanes urbanes i la política reformista (“revolució des de dalt”).
• Polític: Llei de reforma de l'Administració Local i de Reforma Electoral.

Govern Conservador:

• Social: Crisi del Reformisme Dinàstic.
• Polític: Aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Església i Estat. (Llei del “Candau” (1910)). Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l'impost de Consums. Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció. Llei de Mancomunitats.

Qüestionari 2: L'Oposició i la Crisi del Sistema

A) L'Oposició al Reformisme Dinàstic

1. Els Republicans

a) Esmenta l'ideari polític i ideològic d'Alejandro Lerroux i del Partit Radical Republicà.

Les seves principals característiques foren l'anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l'espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista que sovint estava enfrontada a l'anarquisme. L'any 1908 fundà el Partit Republicà Radical. L'evolució d'aquest partit cap a posicions més moderades i la consolidació de l'anarcosindicalisme de la CNT provocaren la pèrdua de pes polític del Lerrouxisme durant la Segona República.

b) Explica les causes del notable èxit de Lerroux entre el proletariat i les classes populars de Barcelona. Quins mitjans fan servir?

Les causes van ser que va saber aprofitar la crisi del republicanisme (en especial del federalisme i de l'anarquisme) i les tensions socials que comportava el creixement urbà de Barcelona a la primera etapa del S.XX.

Va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamenta en l'organització d'un gran nombre de centres republicans, en la celebració de multitudinàries meriendas fraternals i en la creació de grups de Jóvenes Bárbaros, que van ser els mitjans.

c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als Jóvenes Bárbaros?

Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionària que es va desbordar. Sí que tenen relació les recomanacions amb els actes dels Jóvenes Bárbaros, ja que van començar a destruir-ho tot.

2. El Catalanisme

a) Esmenta l'ideari de la Lliga Regionalista, la base social, el seu programa polític i els líders.

L'ideari era catalanista, catòlic, conservador i nacionalista. El seu ideari el va escriure Prat de la Riba en el llibre “la Nacionalitat Catalana”. La base social són les classes benestants, és a dir, les classes riques. El programa polític és participar en les eleccions per tal d'aconseguir d'Espanya un estat descentralitzat, i a Catalunya l'autonomia política. Els seus líders eren Prat de la Riba i Francesc Cambó.

b) La participació de la Lliga Regionalista i dels republicans quins canvis van produir en el sistema electoral a Catalunya?

Els republicans de Lerroux i la Lliga Catalanista van acabar amb el caciquisme, amb la manipulació de les eleccions (frau electoral) i el bipartidisme. A partir del 1901 sempre guanyaren les eleccions o la Lliga o els republicans, perquè les eleccions eren netes i democràtiques.

B) La Solidaritat Catalana

1. Incidents del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya

La revista Cu-Cut! és un setmanari d'humor satíric i la Veu de Catalunya és el diari de la Lliga Regionalista (el Cu-Cut! en certa manera també). El Cu-Cut! va publicar un acudit que feia referència a una victòria, un grup de militars exaltats van assaltar les seus del Cu-Cut! i la Veu de Catalunya. Van cometre un delicte, però el govern va donar suport als militars i va proclamar la Llei de Jurisdiccions.

2. Llei de Jurisdiccions: objectius i crisi del poder civil

Quins objectius tenia la Llei de Jurisdiccions? Per què s'afirma que representava la primera crisi del poder civil?

Aquesta llei establia que tot atac a l'Exèrcit i als símbols serien jutjats per tribunals militars. Això suposava que aquests civils serien jutjats per tribunals militars, no per jutges i això donava molt poder a l'exèrcit perquè significava la pèrdua del poder civil davant dels militars. El poder civil cedia part del seu poder als militars, per això és una crisi del poder civil. Els civils es van unir per intentar abolir aquesta llei, i van crear partits tant de dreta com d'esquerra que s'anomenaren Solidaritat Catalana.

3. Solidaritat Catalana: formació, composició i objectius

Explica les causes de la formació i composició de Solidaritat Catalana i també els objectius (programa del Tivoli).

Per intentar abolir la Llei de Jurisdiccions que s'havia implantat es va crear la Solidaritat Catalana, composta per partits de dretes i d'esquerres com ho són la Lliga Regionalista, Republicans federals, Centre Nacionalista Republicà, Unió Catalanista i els Carlins. Es van presentar i van guanyar les eleccions de 1920. Els objectius eren presentar-se a les eleccions per a aconseguir diputats per tal d'abolir la Llei de Jurisdiccions.

b) Esmenta les causes de la crisi de Solidaritat Catalana i les conseqüències.

Com que estaven formats per partits de dretes i d'esquerres va passar que les contradiccions ideològiques internes van portar a la Solidaritat Catalana a la crisi entre 1908 i 1909 (Projecte de cultura de l'ajuntament de Barcelona (1908) i la Setmana Tràgica (1909).

C) La Setmana Tràgica

a) Política colonial espanyola després de 1898

Descriu l'orientació de la política colonial espanyola després de 1898. Destaca els fets següents: el Tractat d'Algesires (1906), l'oposició armada dels rifenys, Barranc del Llop (1909), la política colonial de Maura (1909) amb la crida dels reservistes catalans.

L'orientació de la política colonial espanyola va anar cap al Magrib, la confrontació d'interessos entre Espanya i França acaba amb el tractat d'Algesires (1906), on s'establí el Protectorat Espanyol del Marroc, la forta oposició armada dels rifenys acabà amb la dramàtica derrota espanyola del “Barranc del Llop” 1909, això va fer reactivar la guerra del Marroc i el govern de Maura va decidir incrementar la presència militar espanyola al nord d'Àfrica. La nova etapa d'aquesta guerra va ser defensar les places espanyoles de Ceuta i Melilla, però la manca d'efectius de l'Exèrcit a causa dels “quotes” decidí al govern a cridar els reservistes catalans.

b) Causes i característiques de la Setmana Tràgica (1909)

Explica les causes i les característiques de la revolta de Barcelona de juliol de 1909 (Setmana Tràgica).

La mobilització popular contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol, mentre tenia lloc la sortida de tropes cap al Marroc. La revolta es va allargar una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'església. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida a la vaga general. Va esclatar totes les tensions acumulades i els incidents al carrer i les barricades van fer que es cremessin més de 80 establiments religiosos, les autoritats van declarar l'estat de guerra, la repressió posterior va ser molt dura i centenars de persones van ser detingudes. Francesc Ferrer i Guàrdia sense haver participat directament en els fets, fou acusat de ser-ne l'inspirador ideològic.

c) Fets rellevants, repressió i conseqüències polítiques

Resumeix el fets més rellevants, la dura repressió i les conseqüències polítiques (Ferrer i Guàrdia).

Durant 15 dies la ciutat es va omplir de barricades. La repressió indiscriminada va passar per més de 1700 detinguts i 17 condemnats a mort, entre ells el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia. Les conseqüències van ser el gran desprestigi interior i exterior del govern d'Antonio Maura que sota el lema “Maura no” va haver de dimitir i el torn dinàstic va passar als liberals (Moret i Canalejas). La desacreditació de la Lliga Regionalista i dels republicans per la seva posició davant els fets i la posterior repressió, que els va comportar forts retrocessos electorals. L'enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer a Catalunya.